Text del 2002.
A principis del segle XX, el senyor Fonlladosa, un indià que havia fet molts diners a les Amèriques, va tornar de l’Uruguai per instal·lar-se al seu municipi d’origen, Malgrat de Mar. Allà s’hi va construir un palauet i va voler dotar el poble d’una escola: “Va pensar que podia destinar-la a tots aquells habitants de Malgrat que no poguessin permetre’s anar a alguna de les escoles privades”, explica Pere Ragull i Castellà, que és el representant de la Fundació davant el Departament d’Ensenyament. Ell mateix continua explicant-nos l’evolució d’una escola amb gairebé cent anys d’història: “L’any 1905 s’inaugurà l’edifici que allotja l’escola de nois, i l’any 1913 el de l’escola de noies i pàrvuls amb el nom de Delatreille, el cognom de l’esposa del fundador.” Durant molts anys van funcionar com a escoles separades fins que l’any 1966 es van unificar en una de sola. Però de coses en van passar moltes durant tot aquest temps, i el senyor Josep Mora, membre del Patronat i gran coneixedor de l’escola des de petit, ens n’explica unes quantes: “El poble sempre s’ha estimat l’Escola Fonlladosa, i això ha estat gràcies, sobretot, a la personalitat dels seus directors. Un dels més importants, deixant de banda el mateix fundador, va ser Josep Planagumà, que va ser a l’escola de l’any 1922 fins al 1934, i que es va fer càrrec també de la direcció de l’escola durant la Guerra Civil, quan es van fer les escoles unificades. Els problemes van arribar amb el franquisme, quan el senyor Planagumà va ser empresonat pel sol fet d’haver estat director d’aquestes escoles.”
Tampoc no es poden oblidar les germanes Torrell, “que van portar durant molts anys i amb molta estima la direcció de l’escola de noies i del parvulari i que van ser les creadores dels Pomells de Joventut promoguts per Josep M. Folch i Torres.”
És a l’any 1945 que la família Ragull comença a fer-se càrrec de la Fundació i la direcció de l’Escola. El pare de Pere Ragull i Castellà n’és el primer director després de la postguerra: “El meu pare pertanyia al Cos de mestres de l’Estat i, després de passar per diverses poblacions, va ser proposat per dirigir l’Escola Model de la Generalitat republicana. No va arribar mai a prendre possessió del càrrec, perquè va esclatar la Guerra, però el franquisme el va culpar per això i el va empresonar, va ser expulsat del Cos de mestres de l’Estat i va haver-se’n de tornar a Pineda a viure amb els seus pares i fer classes particulars als nois del poble.”
Tanmateix, l’alcalde de Malgrat va confiar en ell per fer-se càrrec de les escoles de la Fundació, i va ser així com la història de la família Ragull va quedar completament lligada a la de la Fundació Fonlladosa: “Quan vam arribar a Malgrat –aleshores ja tenia 13 anys–, l’escola estava totalment destrossada. Les tropes nacionals l’havien utilitzada com a campament i només en restaven les parets. Així, vam començar només amb una aula i, de mica en mica i sobre la marxa, es va dur a terme la transformació de l’escola.”
La Fundació Fonlladosa, d’altra banda, i ja amb la direcció del senyor Pere Ragull i Castellà, va lluitar per mantenir un esperit català, malgrat les prohibicions i traves que el règim franquista els posava: “ja aleshores, vam instituir un premi de poesia en català i sempre vam parlar català a l’escola en les converses que no formaven pròpiament part de la classe. El que no podíem fer era ensenyar català, però vam posar-nos-hi tan bon punt va començar la transició política. Per això, vàrem rebre el premi Baldiri i Reixach, per haver adoptat l’ús de la llengua catalana com a vehicle d’ensenyament d’ençà el restabliment de la Generalitat.”
El temps, doncs, ha deixat empremta a la Fundació Fonlladosa i, encara ara, aquesta escola pot vanar-se d’un passat dedicat sempre a donar el millor ensenyament als nois i noies de la vila de Malgrat. Actualment, Josep Ragull i Bachiller és el director de l’escola i ens explica com veu el present i el futur d’aquesta institució tan arrelada a aquesta població del Maresme: “La meva idea ja va ser sempre la d’integrar-me a l’escola, sabia que era una gran responsabilitat, però pensava que seria un orgull desenvolupar una tasca que abans havien fet el meu pare i el meu avi. Per a mi és un honor, i tinc ganes de continuar amb la seva línia, tot i que, evidentment, els temps han canviat, les formes d’ensenyar són unes altres i la manera de ser dels nois i les noies també. El sistema que feia servir el meu avi, i que aleshores era molt bo, ara xocaria a tothom.”
Ha estat necessari adaptar-se a les diferents reformes educatives i, sobretot, a aquesta darrera: “Hi ha molta polèmica sobre si els nivells educatius s’han rebaixat, però jo responc de la nostra escola i penso que els nois que acaben amb nosaltres tenen uns nivells molt correctes. Potser tenim un avantatge, i és que coneixem molt bé els alumnes, perquè estan a la nostra escola des dels tres anys i tenim una plantilla molt estable de professors, que els poden anar fent un seguiment al llarg de tota la seva etapa escolar.” Sigui com sigui, cada dia es plantegen nous reptes en un centre educatiu d’aquestes característiques: “Hem començat a rebre alguns nens immigrants, i estem convençuts que aquests casos cada dia seran més, però pensem que es tracta d’integrar-los al país i que és també feina de l’escola participar-hi.” A més, veu el futur amb optimisme: “Avui, els nostres ingressos provenen dels pares i de la subvenció de l’Estat perquè som una escola concertada. L’escola està al màxim de cabuda, i això ens fa pensar que en un futur les coses aniran encara millor.”
Pel que fa a la composició del Patronat, el senyor Fonlladosa va deixar uns estatuts on es preveia que la Fundació fos regida per tres persones amb càrrec vitalici: l’alcalde de la població, el jutge i el primer contribuent. En canvi, va decidir no integrar-hi cap representant de l’Església, perquè volia una escola laica per a la població de Malgrat. “El primer Patronat s’establí l’any 1919”, explica el senyor Josep Mora, “i a partir d’aquesta data els patrons s’han anat rellevant en diverses ocasions fins a l’actualitat.” El que importa és que, encara que la Fundació inicial tingui ja poc a veure amb aquella que va crear el senyor Fonlladosa de retorn de l’Uruguai, el poble està molt satisfet de l’evolució que ha tingut al llarg d’aquests gairebé cent anys d’història.
