Lluís Folguera i Juan i Pepe Menéndez Cabrera
PC, 12è VOLUM. Fundacions

Srs. Lluís Folguera i Juan i Pepe Menéndez Cabrera

FUNDACIÓ JOAN XXIII

Text del 2002.

Quan fa 34 anys un grup de jesuïtes innovadors i valents, –Pepe Ituarte, Nacho Velas­co, Germán Aute, Josep M. Pañella i Joan Torras–, van decidir iniciar una obra edu­ca­cional i social a Bellvitge, potser no s’imaginaven la di­mensió que adquiriria la seva acció i els canvis socials que suposaria per a tot un barri de l’Hospitalet de Llobregat. Lluís Folguera i Juan és el Presi­dent de la Fundació Joan XXIII i Pepe Menéndez Ca­brera, el seu Director ge­ne­­ral. “Es van fixar en Bell­vit­ge, que era una ciutat dor­­­mitori, sense serveis, mancada de tas­ques per a l’educació i de gent que vol­gués treballar-hi pel benestar dels ha­bi­tants. Van buscar amics que entenguessin aquesta idea”, ex­pli­ca Lluís Folguera. “Eren seglars de les zones acomodades de Barce­lona els qui van deixar-se convèn­cer per anar-hi a viure i ajudar el barri a créixer, a ‘dignificar-se’.”

L’any 1968, neix el Centre d’Estudis Joan XXIII, un centre de formació inte­gral de qualitat per a infants, joves i adults, i amb unes quotes adequades a la capacitat econòmica dels seus habitants. Sota els auspicis de la Com­panyia de Jesús, amb el recolzament econòmic i l’assessorament de les Associacions d’Antics Alumnes dels col·legis dels Jesuïtes de Casp i de Sant Ignasi, i amb la contribució de les famílies dels alumnes, es va posar en marxa el projecte. Pepe Menéndez defineix d’heroica la iniciativa d’a­ques­­tes primeres generacions, l’esperit de les quals va propiciar l’esta­bli­­ment d’unes relacions personals i familiars molt especials. L’any 1974 s’ai­xecà un nou edifici. La fita de l’escola era ben clara: “Volíem que en sor­­tissin persones autònomes i sensibles a la realitat dels altres i al­ho­­ra conseqüents amb ells mateixos”, coincideixen el President i el Di­rec­­tor. “A l’escola s’ha alfabetitzat molta gent, s’ha ensenyat a nedar a unes 30.000 persones. Ens hem centrat sempre en la formació espe­ci­al dels adolescents de risc, els hem recuperat de la marginació i els hem motivat i creat inquietuds culturals. Viure això és grati­fi­cant. És un al·licient i un orgull”, assegura Lluís Folguera. “Sempre hem treballat amb perspectiva de barri. El català era un factor decisiu d’integració i de dignificació, una qüestió ‘extramurs’ als inicis.”

La Fundació Joan XXIII sorgeix l’any 1988 com a institució privada pro­mo­gu­da pels Jesuïtes de Catalunya. Les finalitats principals són realitzar acti­vi­tats de formació per­sonal, social i religiosa; tenir una atenció preferent vers els més neces­si­tats socialment i econòmica i oferir una formació de qualitat que afavo­rei­xi la igualtat i la promoció social. Va néixer com una necessitat de donar resposta jurídica a un projecte que ja existia. L’esperit fundacional impul­sa­va una formació que anava més enllà de la docència estricta. La frase ‘és més que una escola’ sempre ha caracteritzat el Joan XXIII.

La Fundació destaca com a línies d’actuació prioritàries la implantació de sistemes de qualitat (estàndards europeus i empresarials) en la formació “al servei d’una educació que pretén humanitzar”; l’atenció a la diver­si­­tat, “per garantir la permanència d’una escola a l’abast de tothom”; la formació professional i la inserció en el món laboral, amb la reafirmació de la competitivitat dels estudiants i del reforçament dels seus mitjans. “Sem­­pre hem estat defensors de la formació professional i la divul­gació de la cultura. Hi creiem fermament com a alternativa per a molts joves.”

Un dels projectes de futur és propiciar l’alfabetització tecnològica del nostre entorn. Pepe Menéndez especifica que “hi estem abocant to­ta la nostra il·lusió i el nostre esforç.” Serà un es­pai que posarà a l’a­bast de molta gent les noves tecnologies per tal d’ampliar les seves pers­pectives. També impulsa els intercanvis amb escoles europees per pro­mo­­cionar altres cultures i llengües.

Actualment, la Fundació compta amb 150 persones treballant i col·laborant amb el compromís comú de consolidar una educació de qua­li­tat adreça­da als 1.500 alumnes. Les paraules de Lluís Folguera així ho demostren: “Hem aconseguit una qualitat òptima, dintre de les pos­si­bilitats que hi ha hagut en cada moment. Hem facilitat la integració de la gent.”

Pepe Me­néndez opina que, sobretot al principi, van practicar la prevenció. D’altra banda, “és molt important recordar que es va comen­çar amb ajudes econòmiques externes de persones properes a Pepe Ituarte. Per això, esmentar Jordi Gassó i Carles Grases és de justícia. També cal recor­dar els pares dels alumnes, que van posar moltes de les totxanes.”

Una de les frases de la Fundació creades per l’antic director i fundador, Josep Ituarte i Mata, S.J. que millor la representa és “estimar també és en­se­nyar a estimar-se.” L’esperit de la Fundació Joan XXIII ha estat sempre defensar una educació igualitària, capaç de superar les des­i­gual­tats socials. Segons Lluís Folguera, “la vertadera pobresa no radica en no tenir di­ners, sinó en no comptar amb recursos per buscar-los. És més fàcil resoldre situacions econòmiques que elevar el nivell cultural de les persones.” La Fundació se sent orgullosa d’haver impul­sat les primeres unitats especials d’atenció a la diversitat, més tard regla­men­tades i que, com puntualitza Pepe Menéndez “van co­mençar al Joan XXIII molt abans que apareguessin en el món de l’ensenyament. Ins­pirades en el principi de ‘treballar per la pau a través de l’educació’, volíem evi­tar que els joves amb dificultats d’aprenentatge restessin als carrers.”

Bellvitge és molt diferent en l’actualitat. “Avui patim una altra mena de man­cances, els valors. Ara regna una desorientació molt acusada. La so­ci­etat s’ha tornat racionalista i egoista. És difícil mantenir-se ferm. Crec que ara és més complicat iniciar projectes com el que els jesuï­tes del 1968 van emprendre, perquè és dur defensar les idees i cal molt de valor”, explica Lluís Folguera. Tot i així, s’han assolit reptes impre­visi­bles fa 34 anys. Restar fidels a la tradició, als principis de la Fundació i a totes les persones del barri que han col·laborat incondicionalment ha estat la clau dels canvis socials beneficiosos per als 28.000 veïns de Bellvitge. “El nos­tre principal recurs és el crèdit i la confiança cultivats al barri al llarg dels anys”, assegura el president.