Text del 2002.
Quan fa 34 anys un grup de jesuïtes innovadors i valents, –Pepe Ituarte, Nacho Velasco, Germán Aute, Josep M. Pañella i Joan Torras–, van decidir iniciar una obra educacional i social a Bellvitge, potser no s’imaginaven la dimensió que adquiriria la seva acció i els canvis socials que suposaria per a tot un barri de l’Hospitalet de Llobregat. Lluís Folguera i Juan és el President de la Fundació Joan XXIII i Pepe Menéndez Cabrera, el seu Director general. “Es van fixar en Bellvitge, que era una ciutat dormitori, sense serveis, mancada de tasques per a l’educació i de gent que volgués treballar-hi pel benestar dels habitants. Van buscar amics que entenguessin aquesta idea”, explica Lluís Folguera. “Eren seglars de les zones acomodades de Barcelona els qui van deixar-se convèncer per anar-hi a viure i ajudar el barri a créixer, a ‘dignificar-se’.”
L’any 1968, neix el Centre d’Estudis Joan XXIII, un centre de formació integral de qualitat per a infants, joves i adults, i amb unes quotes adequades a la capacitat econòmica dels seus habitants. Sota els auspicis de la Companyia de Jesús, amb el recolzament econòmic i l’assessorament de les Associacions d’Antics Alumnes dels col·legis dels Jesuïtes de Casp i de Sant Ignasi, i amb la contribució de les famílies dels alumnes, es va posar en marxa el projecte. Pepe Menéndez defineix d’heroica la iniciativa d’aquestes primeres generacions, l’esperit de les quals va propiciar l’establiment d’unes relacions personals i familiars molt especials. L’any 1974 s’aixecà un nou edifici. La fita de l’escola era ben clara: “Volíem que en sortissin persones autònomes i sensibles a la realitat dels altres i alhora conseqüents amb ells mateixos”, coincideixen el President i el Director. “A l’escola s’ha alfabetitzat molta gent, s’ha ensenyat a nedar a unes 30.000 persones. Ens hem centrat sempre en la formació especial dels adolescents de risc, els hem recuperat de la marginació i els hem motivat i creat inquietuds culturals. Viure això és gratificant. És un al·licient i un orgull”, assegura Lluís Folguera. “Sempre hem treballat amb perspectiva de barri. El català era un factor decisiu d’integració i de dignificació, una qüestió ‘extramurs’ als inicis.”
La Fundació Joan XXIII sorgeix l’any 1988 com a institució privada promoguda pels Jesuïtes de Catalunya. Les finalitats principals són realitzar activitats de formació personal, social i religiosa; tenir una atenció preferent vers els més necessitats socialment i econòmica i oferir una formació de qualitat que afavoreixi la igualtat i la promoció social. Va néixer com una necessitat de donar resposta jurídica a un projecte que ja existia. L’esperit fundacional impulsava una formació que anava més enllà de la docència estricta. La frase ‘és més que una escola’ sempre ha caracteritzat el Joan XXIII.
La Fundació destaca com a línies d’actuació prioritàries la implantació de sistemes de qualitat (estàndards europeus i empresarials) en la formació “al servei d’una educació que pretén humanitzar”; l’atenció a la diversitat, “per garantir la permanència d’una escola a l’abast de tothom”; la formació professional i la inserció en el món laboral, amb la reafirmació de la competitivitat dels estudiants i del reforçament dels seus mitjans. “Sempre hem estat defensors de la formació professional i la divulgació de la cultura. Hi creiem fermament com a alternativa per a molts joves.”
Un dels projectes de futur és propiciar l’alfabetització tecnològica del nostre entorn. Pepe Menéndez especifica que “hi estem abocant tota la nostra il·lusió i el nostre esforç.” Serà un espai que posarà a l’abast de molta gent les noves tecnologies per tal d’ampliar les seves perspectives. També impulsa els intercanvis amb escoles europees per promocionar altres cultures i llengües.
Actualment, la Fundació compta amb 150 persones treballant i col·laborant amb el compromís comú de consolidar una educació de qualitat adreçada als 1.500 alumnes. Les paraules de Lluís Folguera així ho demostren: “Hem aconseguit una qualitat òptima, dintre de les possibilitats que hi ha hagut en cada moment. Hem facilitat la integració de la gent.”
Pepe Menéndez opina que, sobretot al principi, van practicar la prevenció. D’altra banda, “és molt important recordar que es va començar amb ajudes econòmiques externes de persones properes a Pepe Ituarte. Per això, esmentar Jordi Gassó i Carles Grases és de justícia. També cal recordar els pares dels alumnes, que van posar moltes de les totxanes.”
Una de les frases de la Fundació creades per l’antic director i fundador, Josep Ituarte i Mata, S.J. que millor la representa és “estimar també és ensenyar a estimar-se.” L’esperit de la Fundació Joan XXIII ha estat sempre defensar una educació igualitària, capaç de superar les desigualtats socials. Segons Lluís Folguera, “la vertadera pobresa no radica en no tenir diners, sinó en no comptar amb recursos per buscar-los. És més fàcil resoldre situacions econòmiques que elevar el nivell cultural de les persones.” La Fundació se sent orgullosa d’haver impulsat les primeres unitats especials d’atenció a la diversitat, més tard reglamentades i que, com puntualitza Pepe Menéndez “van començar al Joan XXIII molt abans que apareguessin en el món de l’ensenyament. Inspirades en el principi de ‘treballar per la pau a través de l’educació’, volíem evitar que els joves amb dificultats d’aprenentatge restessin als carrers.”
Bellvitge és molt diferent en l’actualitat. “Avui patim una altra mena de mancances, els valors. Ara regna una desorientació molt acusada. La societat s’ha tornat racionalista i egoista. És difícil mantenir-se ferm. Crec que ara és més complicat iniciar projectes com el que els jesuïtes del 1968 van emprendre, perquè és dur defensar les idees i cal molt de valor”, explica Lluís Folguera. Tot i així, s’han assolit reptes imprevisibles fa 34 anys. Restar fidels a la tradició, als principis de la Fundació i a totes les persones del barri que han col·laborat incondicionalment ha estat la clau dels canvis socials beneficiosos per als 28.000 veïns de Bellvitge. “El nostre principal recurs és el crèdit i la confiança cultivats al barri al llarg dels anys”, assegura el president.
