Hans Meinke
PC, 12è VOLUM. Fundacions

Sr. Hans Meinke

FUNDACIÓN CÍRCULO DE LECTORES

Text del 2002.

“Llegir és una de les millors maneres de trobar la realització personal i d’entendre millor l’aventura de viure”

La tasca que dirigeix Hans Meinke com a president de la Fundación Cír­cu­lo de Lectores té com a centre i referent un estri molt quotidià, però amb múl­tiples connotacions, i que provoca una admiració i estimació en les per­so­nes com pocs instruments ho poden fer. Es tracta del llibre: “Aquest sin­gu­­lar objecte de semblança modesta i de formes quasi immutables, que allotja en les seves pàgines la memòria de la humanitat i que des­vet­lla i impulsa el seu futur.”

El llibre no només és el protagonista de la seva actual labor com a president de la Fundació, sinó que ha impregnat tota la se­va trajectòria professional i la del Círculo de Lectores  en què l’ha desen­vo­lu­pa­da des de 1980. Tanmateix, ja havia col·laborat de 1965 a 1968 amb l’edi­torial Círculo de Lectores. Més recentment, hi ha hagut la cre­a­ció de Cer­cle de Lectors (1989), amb més de 53.000 socis i 2 milions i mig d’exem­plars venuts, i de les editorials Círculo del Arte i Galaxia Guten­berg, nom en ho­me­nat­ge a Gutenberg  i contraposició a Marshall McLuhan, “l’in­ves­ti­ga­dor que l’any 1962 va vaticinar en el seu llibre La galàxia Gutenberg la fi del mo­no­po­li de la lletra impresa com a conseqüència de l’aparició dels nous mit­jans audiovisuals i electrònics.” De fet, el cur­rículum de Hans Meinke és el d’un home de lletres que ha desenvolupat la seva tasca editorial des de i per a l’afecte profund que sent pels llibres.

De procedència hispano­ale­ma­nya i nascut a Espanya, visqué els seus primers anys entre Barcelona i el nord d’À­frica, que el fascinà poderosament i li obrí les portes cap un tarannà con­ciliador amb altres cultures. Després d’un parèntesi de formació eco­nò­mi­ca i uns primers tempteigs professionals, el 1967 s’in­cor­porà al món edi­to­rial his­panoalemany. El 1980 fou nomenat di­rec­tor general de Círculo de Lec­to­res España, càrrec que abandonà el 1997 en complir 60 anys. L’herència ideo­lò­gica dels 17 anys de lideratge del grup es basa en el foment de la lectura com a eina bàsica per al des­en­volu­pa­ment social de les persones i col·lec­ti­­vitats; en la defensa del llibre enfront d’altres me­ca­nismes de difusió de pos­terior aparició, amb els quals, pe­rò, ha de ser compatible tal i com ho han estat anteriorment for­mes de comu­nic­ació diferents: “La fotografia no ha provocat la desa­pa­rició de la pin­tura, ni la televisió la del ci­ne­ma”, i la compa­tibilització dels bene­fi­cis eco­nò­mics de l’empresa amb els indi­vi­duals i socials de l’accés a la cultura.

Círculo de Lectores España va ser creada l’octubre de 1962 per l’em­pre­sa­ri alemany Reinhard Mohn, fundador del grup Bertelsmann, quan tot just ens aixecàvem d’un període de restriccions econòmiques. Per altra ban­da, les condicions socioeconòmiques espanyoles de la primera meitat del segle XX no havien permès una bona formació i difusió cultural entre la po­blació i la situació era d’escassetat editorial, tot i que el mateix Meinke afir­ma que “encara que en aquell moment existia la sensació que a Espa­nya no es llegia, els fets posteriors han desmentit aquell vell tòpic, fruit d’un tradicional pessimisme cultural ibèric.”

A més de per la se­va labor d’edició de les obres més representatives de la literatura de tots els temps, Círculo de Lectores destaca per haver donat la possibilitat a milions de socis-lectors d’accedir a uns preus molt competitius al món de la cultura del llibre: “Círculo de Lectores no tan sols ha es­de­vin­­gut la comunitat lectora més gran del món hispànic, sinó que s’ha con­vertit en una entitat cultural de profundes arrels populars, en gran part perquè respon al desig de totes aquestes persones d’enriquir la se­va vida per mitjà dels llibres i segurament perquè els seus membres s’han adonat que llegir és una de les millors maneres de trobar la rea­lit­za­ció personal i d’entendre millor l’aventura de viure.”

Tot i l’èxit empresarial i editorial de Círculo de Lectores, que l’any 1997 va superar un milió i mig de socis, els seus res­pon­sa­bles apostaren pel dina­misme i l’evolució de la fórmula: “Es van crear no­ves iniciatives de ca­ràc­ter propi, que han ampliat el radi d’acció de Círculo de Lectores i han donat més abast a l’activitat tradicional del club. Es tracta de l’edi­torial Galaxia Gutenberg –una firma exigent amb creixent presèn­cia en el sector, al qual ofereix edicions originals d’au­tors que brillen amb llum pròpia–, de Círculo del Arte –un club d’art i bibliofília que ha estat creat gràcies a la col·laboració amb Antonio Sau­ra, Eduardo Arroyo i els artistes il·lustradors de grans textos li­­te­raris–, Cercle de Lectors –que s’encarrega de la difusió massiva d’o­bres en català nascuda del compromís del grup amb la llengua i cul­tu­­ra autòctones i que fins al moment ha aconseguit editar obres de mà­xim interès editorial, com ara la novel·lística de Carme Riera o Isa­bel-Clara Simó, juntament amb treballs divulgatius a mig camí en­tre l’etnografia i la lingüística com el Refranyer català de Joan Amades–, i la Fundación Círculo de Lectores, una organització sen­­se ànim de lucre que organitza i promou, prin­cipal­ment en els seus centres cul­tu­rals de Madrid i Barcelona, acti­vi­tats culturals pròpies o en col·la­bo­ració amb altres institucions.”

Entre les iniciatives culturals desta­quen les múltiples exposicions que or­ga­­nitzen, com la mostra celebrada al Cen­tro de Arte Reina Sofía de Madrid en què s’exposà una selecció de la tas­ca bibliòfila i artística del grup d’em­preses a través d’una retrospectiva dels artistes que han participat en la il·lus­tració d’algunes obres publicades i en­tre els quals, a més dels es­men­tats per Hans Meinke anteriorment, des­ta­quen noms com els de Miró, Dalí, Miquel Barceló, etc. També ha estat molt important la seva tasca de difu­sió de la lectura entre els segments més joves de la població: “Tot i la bo­na po­sició que ocupa el sector editorial en l’Estat espanyol, l’incre­ment d’obres publicades no s’ha vist compensat pel nombre d’exem­plars i, alhora, s’observa que els lectors només constitueixen la mei­tat de la població. Aquestes dades ens informen que és necessari mos­trar a les noves generacions des de totes les institucions que els envol­ten: família, escola, amics, etc., els avantatges de l’aventura de llegir. Es trac­ta senzillament de convertir el llibre en un va­luós objecte de de­sig i la lectura en una necessitat vital, tan im­pres­cindible per viure com res­pi­rar, beure, menjar o estimar.” Però tam­bé n’hi ha hagut d’al­tres que han contribuït a fixar quins són els focus d’in­te­rès cultural i en re­fe­rència als pròxims reptes de la població espanyola, com l’enquesta de 247 pre­gun­tes ‘El pulso de la nación’ sobre creences, va­lors i preocu­pa­cions entorn el fu­tur que realitzaren durant 1995 i 1996 més d’un milió i mig de famílies lec­to­res. Les més de 94.000 respostes re­bu­des permeteren confeccionar una col·lecció de 12 llibres reflectint-les i evidenciant la dificultat de predir qui­nes orientacions adoptarà la nostra societat en els propers anys.

La Fundación Círculo de Lectores no pot ser entesa sense la seva em­pre­sa impulsora, ni les altres empreses paral·leles del grup a Espanya: Galaxia Gutenberg, Círculo del Arte i Cercle de Lectors. Totes elles formen un equip que únicament persegueix una finalitat: mostrar com els llibres no no­­més ens fan més savis, sinó també millors persones.