Text del 2002.
“Tot gira sempre al voltant dels drets d’uns senyors i de la protecció d’aquests drets”
La Fundació Doctor Pifarré, amb seu a la capital del Segrià, està presidida pel doctor Antoni Mateu i Serra, delegat territorial del Departament de Sanitat a Lleida. El nom amb què els seus creadors, amb el doctor Josep Santamaria al capdavant, van batejar l’entitat és especialment significatiu: “El doctor Roc Pifarré Florejats, eminent cardiòleg, és un lleidatà de prestigi mundial. Actualment resideix a Chicago i està retirat del món assistencial, però manté el contacte amb el sector acadèmic.”
Aquestes dades ja ens proporcionen alguna pista sobre les característiques d’aquesta institució catalana. Fundada l’any 1993, l’entitat ha volgut des del primer moment “esperonar la recerca científica a la Regió Sanitària de Lleida.” El seu president destaca el fet que “la nostra tasca està adreçada a la societat civil; d’aquí que vulguem que aquesta s’impliqui en l’aportació de fons.”
Amb aquesta voluntat, el doctor Santamaria i els seus companys van ser pioners: “Vam ser la primera fundació a oferir la possibilitat que els patrocinadors, les entitats col·laboradores lleidatanes, intervinguessin directament amb l’aportació de fons destinats a la compra d’equipaments. La Fundació reconeix la seva dedicació mitjançant una placa amb el nom de la firma a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova. Anualment se celebren d’altres actes per agrair als empresaris, un total de 30, la seva aportació. Cada any diverses fotografies dels nostres col·laboradors es publiquen als mitjans de comunicació locals.”
La Fundació disposa d’un “comitè ètic d’investigació clínica que recull totes les propostes de convenis i assaigs clínics per valorar si són o no convenients des del punt de vista científic.” D’altra banda, “la unitat de recerca biomèdica, es dedica a captar el reconeixement i l’ajut de diverses institucions per tirar endavant els reptes que l’entitat es planteja.”
És evident que aquest grup desenvolupa la seva tasca amb la major diligència, no en va les activitats de recerca de la Fundació Doctor Pifarré “han estat reconegudes en diverses publicacions internacionals.” Gràcies a tots aquests fets, “podem considerar que avui la Fundació està consolidada.” Ho demostra el fet que l’entitat mantingui “col·laboracions amb diverses institucions, entre elles l’Institut Català de la Salut, l’entitat gestora més important de serveis sanitaris a Catalunya, i la Caixa entre d’altres.”
Si bé la recerca és l’eix principal de la institució, els seus responsables porten a terme altres actuacions, entre elles “una que el doctor Pifarré considerava especialment important: l’ajut als joves amb dificultats econòmiques però amb un currículum brillant interessats a estudiar la carrera de medicina.” En plena harmonia amb l’esperit de l’home que va inspirar la Fundació, els seus responsables atorguen “beques als estudiants de la facultat de Medicina de Lleida que es trobin en aquestes circumstàncies. Tenim becaris que es dediquen exclusivament al món de la recerca clínica, a Lleida i arreu de Catalunya.”
La implicació amb el món de l’ensenyament encara va més enllà: “També concedim premis a la investigació i, juntament amb la Universitat de Lleida portem a terme programes de recerca als laboratoris comuns de què disposem. És també en el marc de la universitat que organitzem jornades amb personalitats de prestigi internacional, que ens visiten per fer xerrades sobre temes d’actualitat del món de la medicina. Aquestes jornades generen uns debats de gran nivell, amb una notable presència dels mitjans de comunicació.”
L’entitat que presideix el senyor Mateu va ser un cop més pionera quan “vam establir un circuit intern de televisió a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida perquè els estudiants de medicina poguessin seguir en directe les intervencions quirúrgiques.” I encara més, la Fundació té al seu abast “un gran fons bibliogràfic, donació del doctor Pifarré.”
Sens dubte, la presència d’una entitat com la Fundació Doctor Pifarré constitueix un punt a favor per a una demarcació que sempre s’ha sentit una mica aïllada de la resta de Catalunya: “A Lleida patim un cert complex d’inferioritat envers la capital catalana. Afortunadament, almenys des del punt de vista sanitari, les coses han començat a canviar considerablement. Els nostres equipaments han millorat de manera notòria. Ja disposem d’un sistema molt efectiu de trasllat en cas d’emergència, que enllaça amb Barcelona i amb els Pirineus: hi ha un hospital comarcal a Vielha, un altre a Tremp i un tercer a la Seu d’Urgell. La ciutat de Lleida, per la seva banda, ja disposa de tres hospitals, a més de l’antic Militar, adquirit pel departament de Sanitat, i 30 centres d’atenció primària. Avui dia, són pocs els pacients que necessiten marxar de Lleida perquè els atenguin.”
El Dr. Antoni Mateu confia que “la propera generació ja no serà víctima d’aquest complex.” Ara bé, és conscient que “Barcelona inspira una considerable atracció entre els lleidatans.” No obstant això, vol trencar una llança en favor dels centres hospitalaris de la Terra Ferma, i assegura que “una leucèmia es pot tractar tan bé a l’Hospital Clínic com a l’Arnau de Vilanova de Lleida. Emprem els mateixos protocols aquí i allà. De fet, pròximament inaugurarem un nou hospital de dia a la capital del Segrià, destinat a malalts que necessiten tractaments oncohematològics costosos, llargs i molests, com la quimioteràpia.” Per sort, el món sanitari no s’ha escapat de la globalització: “A Lleida apliquem els mateixos protocols que a Houston, per exemple.”
El doctor Mateu no amaga el seu orgull pel llarg camí que ha recorregut aquesta contrada on ha viscut tota la seva vida. Un altre motiu de satisfacció són els progressos que la Fundació Doctor Pifarré ha assolit en els seus gairebé 10 anys de trajectòria: “Vam començar amb un capital de 3 milions de pessetes, i avui superem els 70.” Per al seu president, aquesta sorprenent expansió té una explicació molt senzilla: “Hem estat capaços de treballar molt en el món sanitari, concretament pel que fa als assaigs clínics. Avui dia en desenvolupem un centenar i tenim prevista la creació d’un gran laboratori de recerca.”
No nega que “els resultats i el reconeixement són el fruit de molts anys. La investigació requereix molta paciència. És una activitat lenta, i en l’actual societat, tan accelerada, encara ho sembla més. Per això els governs no hi dediquen gaires recursos, calen moltes legislatures perquè una investigació prosperi. Ara bé, el fet que tothom aporti el seu granet de sorra, mitjançant iniciatives com ara la Marató de TV3, ha impulsat considerablement les possibilitats terapèutiques. La societat catalana sempre ha estat molt involucrada en aquesta mena d’actuacions.” És aquesta postura “el que esperona la Fundació Doctor Pifarré per seguir endavant.”
