Antoni Mateu Serra
PC, 12è VOLUM. Fundacions

Sr. Antoni Mateu Serra

FUNDACIÓ  DOCTOR PIFARRÉ

Text del 2002.

“Tot gira sempre al voltant dels drets d’uns senyors i de la protecció d’aquests drets”

La Fundació Doctor Pifarré, amb seu a la capital del Segrià, està presidi­da pel doctor Antoni Mateu i Serra, delegat territorial del Departament de Sanitat a Lleida. El nom amb què els seus creadors, amb el doctor Josep Santamaria al capdavant, van batejar l’entitat és especialment signifi­ca­tiu: “El doctor Roc Pifarré Florejats, eminent cardiòleg, és un lleidatà de prestigi mundial. Actualment resideix a Chicago i està retirat del món assistencial, però manté el contacte amb el sector acadèmic.”

Aquestes dades ja ens proporcionen alguna pista sobre les caracte­rís­tiques d’aquesta institució catalana. Fundada l’any 1993, l’entitat ha volgut des del primer moment “esperonar la recerca científica a la Regió Sa­nitària de Lleida.” El seu president destaca el fet que “la nostra tasca està adreçada a la societat civil; d’aquí que vulguem que aques­­ta s’impliqui en l’aportació de fons.”

Amb aquesta voluntat, el doctor San­ta­maria i els seus companys van ser pioners: “Vam ser la primera fun­da­ció a oferir la possibilitat que els patrocinadors, les entitats col·labo­radores lleidatanes, intervinguessin directament amb l’aportació de fons destinats a la compra d’equipaments. La Fundació reconeix la seva dedicació mitjançant una placa amb el nom de la firma a l’Hos­pital Universitari Arnau de Vilanova. Anualment se cele­bren d’altres actes per agrair als empresaris, un total de 30, la seva aportació. Cada any diverses fotografies dels nostres col·laboradors es pu­bli­quen als mitjans de comunicació locals.”

La Fundació disposa d’un “comitè ètic d’investigació clínica que re­cull totes les propostes de convenis i assaigs clínics per valorar si són o no convenients des del punt de vista científic.” D’altra banda, “la unitat de recerca biomèdica, es dedica a captar el reconei­xe­ment i l’ajut de diverses institucions per tirar endavant els reptes que l’entitat es planteja.”

És evident que aquest grup desenvolupa la seva tasca amb la major diligència, no en va les activitats de recerca de la Fundació Doctor Pifarré “han estat reconegudes en diverses publi­ca­cions internacionals.” Gràcies a tots aquests fets, “podem consi­derar que avui la Fundació està consolidada.” Ho demostra el fet que l’enti­tat mantingui “col·laboracions amb diverses institucions, entre elles l’Institut Català de la Salut, l’entitat gestora més important de ser­veis sanitaris a Catalunya, i la Caixa entre d’altres.”

Si bé la recerca és l’eix principal de la institució, els seus responsables porten a terme altres actuacions, entre elles “una que el doctor Pifarré considerava especialment important: l’ajut als joves amb dificultats econòmiques però amb un currículum brillant interessats a estudiar la carrera de medicina.” En plena harmonia amb l’esperit de l’home que va inspirar la Fundació, els seus responsables atorguen “beques als estu­diants de la facultat de Medicina de Lleida que es trobin en aquestes circumstàncies. Tenim becaris que es dediquen exclusivament al món de la recerca clínica, a Lleida i arreu de Catalunya.”

La implicació amb el món de l’ensenyament encara va més enllà: “També concedim premis a la investigació i, juntament amb la Uni­ver­sitat de Lleida portem a terme programes de recerca als labora­toris comuns de què disposem. És també en el marc de la universitat que organitzem jornades amb personalitats de prestigi internaci­o­nal, que ens visiten per fer xerrades sobre temes d’actualitat del món de la medicina. Aquestes jornades generen uns debats de gran nivell, amb una notable presència dels mitjans de comunica­ció.”

L’en­­titat que presideix el senyor Mateu va ser un cop més pionera quan “vam establir un circuit intern de televisió a l’hospital Arnau de Vi­la­nova de Lleida perquè els estudiants de medicina poguessin se­guir en direc­te les intervencions quirúrgiques.” I encara més, la Fundació té al seu abast “un gran fons bibliogràfic, donació del doctor Pifarré.”

Sens dubte, la presència d’una entitat com la Fundació Doctor Pifarré constitueix un punt a favor per a una demarcació que sempre s’ha sentit una mica aïllada de la resta de Catalunya: “A Lleida patim un cert com­plex d’inferioritat envers la capital catalana. Afortunadament, alme­nys des del punt de vista sanitari, les coses han començat a canviar considerablement. Els nostres equipaments han millorat de manera notòria. Ja disposem d’un sistema molt efectiu de trasllat en cas d’emergència, que enllaça amb Barcelona i amb els Pirineus: hi ha un hospital comarcal a Vielha, un altre a Tremp i un tercer a la Seu d’Ur­gell. La ciutat de Lleida, per la seva banda, ja disposa de tres hos­pitals, a més de l’antic Militar, adquirit pel departament de Sanitat, i 30 centres d’atenció primària. Avui dia, són pocs els pacients que ne­cessiten marxar de Lleida perquè els atenguin.”

El Dr. Antoni Mateu confia que “la propera generació ja no serà víctima d’aquest complex.” Ara bé, és conscient que “Barcelona inspira una considerable atracció entre els lleidatans.” No obstant això, vol trencar una llança en favor dels centres hospitalaris de la Terra Ferma, i assegura que “una leucèmia es pot tractar tan bé a l’Hospital Clínic com a l’Ar­nau de Vilanova de Lleida. Emprem els mateixos protocols aquí i allà. De fet, pròximament inaugurarem un nou hospital de dia a la capital del Se­grià, destinat a malalts que necessiten tractaments oncohema­to­lògics costosos, llargs i molests, com la quimioteràpia.” Per sort, el món sani­ta­ri no s’ha escapat de la globalització: “A Lleida apliquem els mateixos protocols que a Houston, per exemple.”

El doctor Mateu no amaga el seu orgull pel llarg camí que ha recorregut aquesta contrada on ha viscut tota la seva vida. Un altre motiu de satisfac­ció són els progressos que la Fundació Doctor Pifarré ha assolit en els seus gairebé 10 anys de trajectòria: “Vam començar amb un capital de 3 milions de pessetes, i avui superem els 70.” Per al seu president, a­questa sorprenent expansió té una explicació molt senzilla: “Hem estat capaços de treballar molt en el món sanitari, concretament pel que fa als assaigs clínics. Avui dia en desenvolupem un centenar i tenim prevista la creació d’un gran laboratori de recerca.”

No nega que “els resultats i el reconeixement són el fruit de molts anys. La inves­tigació requereix molta paciència. És una activitat lenta, i en l’actual societat, tan accelerada, encara ho sembla més. Per això els go­verns no hi dediquen gaires recursos, calen moltes legislatures perquè una investigació prosperi. Ara bé, el fet que tothom aporti el seu granet de sorra, mitjançant iniciatives com ara la Marató de TV3, ha impul­sat considerablement les possibilitats terapèutiques. La societat catala­na sempre ha estat molt involucrada en aquesta mena d’actu­acions.” És aquesta postura “el que esperona la Fundació Doctor Pifarré per seguir endavant.”