Text del 2002.
La Fundació Internacional de la Dona Emprenedora representa un col·lectiu de més de 500 empresàries que ocupen més de 7.000 treballadors i amb un volum de negoci de més de 300 milions d’euros: “Som una fundació privada sense ànim de lucre, autosuficient econòmicament. La nostra sostenibilitat econòmica es basa en l’aportació dels membres fundadors i també de les sòcies de la institució.” Aquesta autonomia econòmica els permet, “una independència d’actuació i d’expressió plenes, que ens fa lliures i que fa possible que formin part de la nostra Fundació empresàries amb sensibilitats polítiques diferents. Tenim present sempre que la nostra tasca és social.”
“El nostre objectiu fonamental és donar reconeixement a la dona empresària, com a propulsora de l’economia i promoure-la als llocs de presa de decisió econòmica i financera, a fi de canviar les regles i la cultura d’aquests cercles tan hermètics i tancats, tot promovent una nova escala de valors basada en l’humanisme i més en la preocupació en els RR.HH. que en els comptes de resultats. Solidàriament, i com a responsabilitat social que tenim, ajudem les dones perquè puguin crear empreses i ser independents econòmicament.”
Per assolir aquest important objectiu es valen de diversos procediments, el més important dels quals va ser la creació d’una línia de microcrèdits sense aval: “Les dones tenen idees brillants per muntar petits negocis, però els falta el finançament i suport necessaris. L’any 1999 la Fundació va signar el primer programa de microcrèdits amb el Departament de Treball i l’Institut Català de Finances, per concedir petits préstecs (12.000 euros) als projectes empresarials de dones que fossin viables. Deu de les fundadores van haver de posar un fons de cinc milions de pessetes com a fons de garantia per a possibles impagats.”
L’opció dels microcrèdits ja existia a diversos indrets del món, però va ser Anna Mercadé, promotora i presidenta d’aquesta Fundació, qui la va adaptar a les circumstàncies específiques de Catalunya: “Vaig ser experta per la Unió Europea en la creació d’empreses per part de les dones i tingué l’oportunitat d’adonar-me de les greus dificultats i limitacions financeres que patien a l’hora d’engegar un negoci. Després vaig estudiar als Estats Units, que oferia el sistema en el recolzament empresarial. Allí pogué comprovar la vitalitat del sistema del microcrèdit als EUA, l’Amèrica del Sud i Bangla Desh. En tornar vaig adaptar la iniciativa a les nostres circumstàncies.”
L’experiència va ésser suficientment interessant com per fer que una entitat com La Caixa s’interessés per aquest programa: “El maig de l’any 2000 vam signar amb La Caixa el primer programa de microcrèdits de l’Estat espanyol. El 2001 vam signar un altre conveni per tot l’Estat espanyol (Fidem, La Caixa, Instituto de la Mujer i DG. PYME).”
Una altra labor que la Fundació porta a terme és el suport de la dona en el món laboral: “La independència econòmica és la base de la llibertat” per tal que pugui ser compatible la maternitat i el treball. “Una de les nostres tasques és exercir de lobby i proposar mesures socials alternatives a l’Administració perquè es pugui compatibilitzar en millors condicions treball i família. Sovint, després, aquests projectes esdevenen lleis. En un dinar que es va dur a terme l’any 2000 amb el president Aznar, li vam plantejar unes propostes com ara les desgravacions fiscals per a les mares de família. Malauradament, encara és difícil que una dona arribi a determinats càrrecs de responsabilitat en una empresa, corporació, patronal, etc. Per això, sempre que hi ha una dona amb el perfil adequat que aspira a aquesta posició li brindem tot el nostre esforç i col·laboració perquè la pugui obtenir.”
Aquesta arribada de les dones a les posicions directives i de presa de decisions s’està retardant, segurament, perquè el pes de la maternitat i de la vida familiar ho dificulta. No hi ha dubte que un accés de les dones a aquests càrrecs no només comportarà un canvi en l’òptica de fer negocis, sinó també en el moment de fixar reunions i formes d’actuacions, com indica Anna Mercadé: “Reunions curtes i efectives i dins d’horaris europeus.”
Des de l’any 1998, la Fundació concedeix anualment premis a dones empresàries que han excel·lit i sobresurten a la seva tasca professional: Sita Mur, Lidia Delgado, Ton Comella, Mercè Paniker, Carme Ruscalleda, Mar Raventós, Marta Valls, etc. La Fundació Internacional Dona Emprenedora està recollint els primers fruits de la seva activitat: “Estem rebent un suport molt ampli per part del sector empresarial, no només de dones, sinó també d’homes empresaris que desitgen treballar en un món més just i igualitari. En les pàgines d’economia dels mitjans de comunicació, ja hi apareixem sovint, la qual cosa era una de les nostres pretensions fonamentals perquè volem ser un òrgan que impulsi l’economia d’una manera diferent i volem el reconeixement de la creació de riquesa per part de la dona.”
Prova d’aquest creixement és que, malgrat haver nascut i crescut a Catalunya, “hem obert una delegació a Madrid, i hem creat els primers premis ‘Emprendiendo con microcréditos’.” Aquest gran projecte humanista i progressista ha estat possible gràcies al “suport personal i econòmic de moltes empresàries i molts empresaris que presten els seus diners i el seu temps per tirar endavant aquest projecte, i a la col·laboració institucional de diverses entitats privades, que s’encarreguen de sufragar les despeses dels actes i premis que celebrem. A més, també hem de destacar les sis persones que tenim en plantilla i que sempre donen el millor d’elles mateixes per tirar-lo endavant i construir un món millor, on les empreses representin i exposin valors més humanistes i humanitaris.”
