Text del 2002
Al nostre centre treballem per fer que el malalt se senti en família i envoltat de caliu
La societat és cada vegada més conscient que les patologies mentals poden afectar qualsevol persona. Són malalties que poden ser tractades en centres hospitalaris professionals dotats de tècniques modernes i innovadores com les que disposen a l’hospital Sant Joan de Déu, Serveis de Salut Mental, institució ubicada a Sant Boi de Llobregat i amb una llarga tradició en aquest camp. Des de l’any 1853, la institució està en mans de l’orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, una agrupació religiosa que des de sempre ha mostrat un especial interès i preocupació per donar assistència a persones amb problemes mentals. Avui aquest hospital forma part de la xarxa d’assistència mèdica pública. L’any 1990 l’orde va decidir crear la Fundació Germà Tomàs Canet per fer-se càrrec de la tutela de pacients ingressats al centre i de la seva situació jurídica, a més de promoure programes socials diversos. Després de més de 10 anys d’actuació, la Fundació disposa de 120 tutelats. Joan Gonzalo és el director de la Fundació i l’acompanya el germà Joaquim Erra.
La Fundació Germà Tomàs Canet “pren el nom d’un germà de l’orde de Sant Joan de Déu que, sobretot durant els últims anys de la seva vida, va estar de comunitat a l’Hospital Sant Joan de Déu, Serveis de Salut Mental, de Sant Boi. Era nascut a un poble de la comunitat valenciana. Després d’haver-se dedicat molts anys a recaptar almoines per sufragar les despeses dels nostres centres assistencials benèfics, va prendre un nou camí. En va ser un membre entranyable, que va fer de la seva vida un compromís total d’acció amb el malalt, marcada per l’esperit de servei en especial atenent els malalts mentals més incapacitats. Va decidir que mentre visqués estaria amb els pacients més difícils, els que necessitaven més suport, la majoria dels quals a més de tenir una malaltia mental també eren minusvàlids. Quan va morir vam comprovar que els seus pacients transmetien un sentiment d’enyorança cap a aquella persona que havia estat sempre amb ells. El germà Tomàs va ser una persona molt discreta en les seves accions, que anaven acompanyades de l’esperit. En les intervencions de la vida comunitària parlava poc, però quan ho feia tenia les paraules més adequades per al moment”, explica el germà Joaquim Erra
L’actitud de servei del germà Tomàs Canet, el seu compromís solidari per la gent necessitada, va animar els germans de Sant Joan de Déu a encomanar al germà Tomàs la Fundació. “Vam plantejar-nos la creació de la fundació per donar un suport familiar als malalts mentals, a més de dur a terme una tasca d’acompanyament i d’integració social de la persona. Vam pensar que una manera de perpetuar i d’homenatjar el germà Tomàs Canet era posant-li el seu nom a la fundació, amb el desig i l’esperança que ell vetlli pel bon funcionament de l’entitat, pel manteniment del seu generós esperit tutelar i per l’assoliment de les seves fites assistencials en defensa del malalt mental.”
Cal distingir entre les accions que es realitzen des del centre hospitalari i des de la fundació. Joan Gonzalo és el director de la fundació i un professional amb una llarga trajectòria dins del sector de la gestió hospitalària, en molts casos vinculada a centres especialitzats amb malalties mentals. “L’Hospital Sant Joan de Déu, Serveis de Salut Mental, és un centre que està concertat públicament amb la Generalitat de Catalunya a través del Servei Català de la Salut. La idea és que hem de treballar d’acord amb les diferents administracions per poder col·laborar i actuar en benefici de la societat. Podem atendre qualsevol persona que estigui afiliada a la seguretat social però, per la pròpia convicció del centre, atenem afectats sense cobertura social. El centre s’encarrega del vessant assistencial, és a dir, de l’atenció sanitària del malalt i de la seva reinserció social. Per la seva banda, la Fundació vetlla pels interessos del pacient, donant-li suport, administrant el seu patrimoni o vetllant pels seus interessos econòmics. Actua també judicialment promovent, conjuntament amb l’hospital, la defensa dels pacients. Fruit de l’esforç dels nostres serveis socials, molts malalts mentals i disminuïts psíquics poden disposar avui de pensions o ajuts socials que els asseguren les seves necessitats personals i poden disposar de més qualitat de vida.” La Fundació està capacitada per fer-se càrrec de la tutela dels malalts però “si hi ha una família, és aquesta la que es proposa primer com a tutora. Malauradament, en els casos de malalts mentals a vegades la família o bé no existeix o no es vol fer càrrec del familiar. Sovint topem amb famílies desestructurades. Davant d’aquestes situacions, i quan el pacient no és capaç de regir-se per si mateix, s’inicia un expedient d’incapacitació que comporta la presentació d’un informe clínic, d’un de social, etc. que arribaran a un jutge que haurà de dictaminar, finalment, qui s’encarrega de la tutela.”
En conjunt, el procés que acaba determinant la tutela d’un malalt és complex, per tant, des del punt de vista ètic, s’ha de ser molt transparent. El germà Joaquim ens puntualitza: “L’esperit de la Fundació és que es treballi amb el màxim de transparència, donant totes les explicacions als familiars perquè comprovin que les coses es fan seguint la normativa, defensant els drets dels tutelats, perquè encara que siguin incapacitats continuen tenint uns drets que s’han d’assumir i hem de fer que es respectin. La tutela vol dir que la Fundació actua de substitut de la família i això representa una labor molt important, de gran responsabilitat, més que la gestió burocràtica que també és àrdua i complexa. Al tutelat se li fa un seguiment permanent per conèixer les necessitats de recolzament que té en cada moment. Ens trobem davant d’una mancança important: la de la família natural. Al nostre centre treballem per fer que el malalt se senti en família i envoltat de caliu.”
Els professionals del centre que porten el tema d’assistència també tenen cura de les famílies amb malalts mentals. “És important que el nostre centre també tingui un departament dedicat als familiars del malalt: fem teràpia de grup en família, atenem les famílies amb problemes, duem a terme accions de descans en família… Es tracta de prioritzar el cuidador i fer-li entendre que ha de descansar per suportar millor la situació i la pressió a la qual es troba sotmès.” L’eix fonamental de la Fundació i de l’Hospital és la persona, independentment de la seva història, malaltia, realitat i limitacions i es respecten tots els seus drets. “També ens sembla molt interessant relacionar-nos amb associacions de famílies de malalts mentals. Aquest tema l’hem treballat molt i hem aconseguit que hi hagi una molt bona entesa. Així establim accions de col·laboració. Aquestes disposen d’una fundació tutelar que ens envia pacients a l’hospital; es tracta d’un feedback molt positiu, amb un intercanvi d’informació profitós per a tots.”
L’orde religiós dels germans de Sant Joan de Déu ha transmès uns valors a totes les seves institucions sanitàries i socials, però amb un plantejament obert a totes aquelles persones no creients. “La religió queda a un costat així com la nostra vida de germans, de comunitat, de presència, d’animació, d’un estil i d’una cultura. El nostre interès és per la persona, per l’obra social que es duu a terme entre tots. Els nostres centres estan totalment professionalitzats i integrats dins de la xarxa assistencial pública. En aquest sentit, des de fa anys hem portat una dinàmica de progressiva professionalització dels nostres diferents centres. Treballem amb especialistes, se sobrepassa els 3.000, que s’han entusiasmat per l’esperit, la ideologia i principis de l’orde”, expressa el germà Joaquim. El nombre de germans és inferior, 118. Pel que fa referència a la capacitat de l’hospital, disposen de 700 llits.
Els germans de Sant Joan de Déu també desenvolupen altres projectes com una obra beneficosocial que és per grups més específics i dificultosos (immigració, suport a malalties complexes, recolzament a països del Tercer Món…). També compten amb un centre per a disminuïts psíquics a Almacelles, entre d’altres centres repartits arreu de Catalunya. Joan Gonzalo ens explica: “El nostre objectiu és fer que el malalt mental es pugui reinserir laboralment a la societat i estem treballant en aquesta línia. Intec Serveis és un Centre Especial de Treball, promocionat per l’orde que, com a empresa de neteja, contracta malalts mentals amb els quals estableix contractes de neteja amb establiments. Seria important que el sector empresarial s’interessés pels malalts mentals o pels deficients i entengués que és possible aquesta reinserció laboral. Dins de la patologia mental hi ha un ventall de pronòstics molt ampli i hi ha casos en què un malalt pot portar una vida autònoma. Volem que aquest assoleixi una vida el més normal possible i en molts casos això és factible. En aquests moments ens estem plantejant moltes coses, i estem estudiant la possibilitat de dur a terme reinsercions socials no només en empreses de neteja. Hi ha malalts amb una capacitat intel·lectual alta que podrien integrar-se en feines d’altres característiques.”
La societat catalana coneix de forma escassa la problemàtica del malalt mental i la seva actitud cap a ells és poc sensible. “La societat és solidària quan coneix la problemàtica i se sent sensibilitzada. En els propers anys s’anirà creant consciència que tots podem ajudar aquest tipus de malalts. L’Administració, sobretot l’autonòmica, ha experimentat un canvi. En matèria sanitària s’ha millorat en molts sentits, però la salut mental encara no està considerada de la mateixa manera que la resta de la sanitat. Hem aconseguit que es reconegués que és una malaltia, però manquen mitjans per millorar la situació. De totes maneres, a Catalunya es viu el problema amb una altra dinàmica, sobretot pel que fa a recursos, és millor que la d’altres punts de l’Estat on és impensable la possibilitat de crear uns serveis comunitaris d’integració laboral, cosa que aquí ja tenim.” Els països de la Unió Europea porten una línia de treball semblant a la nostra, les diferències són mínimes.
Com en altres disciplines, els avanços científics són constants. La investigació mèdica és molt important per trobar nous fàrmacs i tractaments avançats que millorin l’estat del malalt mental. “Els tractaments que es fan avui dia són molt diferents i menys agressius que els de fa uns anys enrere. Els neurolèptics i antipsicòtics d’última generació són molt més efectius, de la mateixa manera que s’han dut a terme molts avenços en el camp de les intervencions quirúrgiques. Pel que fa referència als tractaments amb intervenció terapèutica, farmacològica i psicoterapèutica, també s’han produït millores importants, amb grans reduccions dels efectes secundaris. Estem atents a buscar les tècniques més adequades per a cada patologia.” Els tractaments es complementen amb unes instal·lacions modernes i ben dotades. “De totes maneres, en el camp de la salut mental, la inversió més important és, sobretot, en persones que han d’estar pendents del pacient. Evidentment, hi ha altres aspectes que no es poden deixar de banda com són el confort, les mesures de seguretat i, en definitiva, un espai adequat a les característiques i necessitats del malalt.”
La realitat és canviant i progressivament s’anirà eliminant la imatge estigmatitzada que es té de les patologies mentals entre la societat. “És una malaltia més, que en alguns aspectes és més controlable que en d’altres, però que no podem associar a agressió o violència. És una limitació més de la naturalesa humana, tots n’hem de ser corresponsables i l’hem d’assumir. Un informe de l’OMS (Organització Mundial de la Salut) ha pronosticat que en els propers 10 anys hi haurà un augment molt significatiu, al voltant del 25%, de les patologies mentals, sobretot de les lleus. Necessitem mitjans per afrontar aquesta situació i alleugerir-la al màxim possible. Les patologies greus no estan augmentant, però les lleus s’estan disparant (depressions produïdes per estrès, per exemple). Són patologies curables però que saturen els dispositius sanitaris.”
L’orde hospitalari de Sant Joan de Déu ha dut a terme una gran tasca assistencial a través dels seus centres i de la seva obra. La il·lusió i l’esforç de tots els professionals que l’integren han dibuixat un panorama esperançador per millorar la situació dels malalts mentals al nostre país. La Fundació Germà Tomàs Canet s’ha atorgat un marc jurídic essencial per tal de fer-se càrrec de la tutela de pacients ingressats al centre o provinents de la xarxa de Sant Joan de Déu, Serveis de Salut Mental. Amb aquestes inquietuds i preocupacions, la Fundació continuarà avançant en aquesta lluita per procurar una millor qualitat de vida a les persones amb problemes psíquics.
