Text del 2002
Els anys ens ensenyen a tots que el que compta són les persones que estimes, no les coses
La reconeguda tasca mèdica i empresarial del doctor Echevarne com a impulsor i propietari dels prestigiosos laboratoris que porten el seu nom parteix d’uns principis humanístics i socials clarament definits: “En qualsevol feina, tothom s’ha de plantejar un dia o altre quins són els seus objectius i les seves metes professionals. En el cas dels empresaris, no podem perdre de vista que l’element que fa tirar endavant l’empresa són les persones i que, per tant, són l’ingredient més important i valuós que tenen. Per això les seves tasques mereixen un reconeixement econòmic i personal. Per altra banda, s’ha de tenir present que l’empresa no només representa beneficis econòmics, sinó que una part important dels guanys s’ha d’invertir en investigació perquè aquesta és l’única forma de poder competir amb bones condicions. Aquest principi no només afecta les empreses de la branca sanitària, sinó que també és necessari per a qualsevol organització econòmica del país, per petita que sigui. Crec que tots els homes de negocis hem d’assumir un cert sacrifici econòmic en pro de l’avanç de la nostra activitat abans de demanar qualsevol tipus d’ajuda a l’Estat.”
Aquesta lucidesa en les aspiracions professionals i la determinació per assolir-les el dugueren a diversos viatges per conèixer la realitat dels laboratoris d’altres països aleshores més desenvolupats: “Encara que pugui semblar exagerat, vaig començar jo tot sol, amb una Vespa. Després d’obtenir una plaça d’analista intern a l’Hospital de Sant Pau, vaig començar a viatjar i a fer estades a països com Alemanya o Suècia per assabentar-me i aprofundir en tècniques encara desconegudes aquí i, d’aquesta manera, avançar-me als canvis. L’experiència definitiva, però, va ser una estada als Estats Units. Allà vaig poder prendre contacte no tan sols amb tècniques poc conegudes, sinó amb fórmules d’organització i de seguretat que em van portar a fer un gran pas, créixer. Per fer-ho, vam obrir la seu central dels nostres laboratoris a Barcelona i diverses delegacions a tot l’Estat i vam contractar professionals de primer nivell, especialitzats en camps molt concrets. Els resultats positius han propiciat l’obertura de més i més delegacions, i que els nostres col·laboradors poguessin anar millorant les condicions de treball i formació.” Prova d’aquest creixement són els 30 laboratoris que actualment tenen a tot Espanya, que ocupen més de 500 persones, i els d’Argentina, que donen feina a unes 125. Durant aquests anys, el creixement quantitatiu ha estat paral·lel al qualitatiu: “Gran part de la nostra eficiència prové de l’elevat grau d’exigència que té el sector farmacèutic amb què col·laborem sovint.” Aquest grau d’excel·lència interna i externa l’avala la possessió del certificat de qualitat ISO 9001.
Tot i aquesta destacada trajectòria empresarial, Fernando Echevarne té molt presents les seves preferències professionals: “No em considero empresari, sinó un professional dedicat a una especialitat tècnica, l’anàlisi clínica. En aquest sentit, tant els meus laboratoris com jo sempre ens hem interessat per treballar als hospitals i clíniques perquè els seus laboratoris possibiliten una feina cara al públic. M’agrada el contacte amb els pacients, sentir quines són les seves preocupacions, aclarir-los els dubtes i ser sincers amb ells en el diagnòstic. Crec que se’ls ha de dir la veritat dels resultats, però d’una manera idònia i amb esperança. Els professionals de la sanitat hem de portar la tranquil·litat i no l’angoixa als malalts. En els casos en què, malauradament, les anàlisis han detectat una malaltia greu, s’ha de fer entendre al pacient que tots tenim una hora, i que ell té la sort de poder gaudir-ne d’unes quantes més per la gràcia de Déu. Per això mateix les ha d’aprofitar intensament, gaudint de tots els petits detalls que normalment ens passen desapercebuts.”
Com una prova més de la seva visió social del món de la medicina i l’empresa, Fernando Echevarne va crear la Fundació Echevarne que va ser inaugurada per Jordi Pujol l’any 1993: “El nostre objectiu era finançar, en la mesura de les nostres possibilitats, iniciatives d’investigació aplicada. Després, de mica en mica, ens hem anat centrant més en la investigació bàsica, principalment en la difusió de determinades malalties poc conegudes de l’opinió pública.” Precisament, un dels camps on estan treballant més és en la difusió d’una alteració genètica pràcticament desconeguda: “Nosaltres defensem apassionadament la vida humana, independentment del seu grau de desenvolupament biològic o intel·lectual, ja que això no afecta la seva dignitat. Tot i estar afectades per la síndrome de Down o per la síndrome del cromosoma X fràgil (SFX), aquestes persones poden gaudir com nosaltres de la bellesa de la vida, d’una posta de sol i, fins i tot moltes vegades, ajuden a qui els envolta a descobrir un món ple d’afectes i sensibilitats desinteressades i autèntiques.” La Fundació també ofereix beques i premis d’investigació, a part d’ajuts per a projectes determinats: “El nostre premi a la millor investigació en el camp de l’oncologia pretén guardonar l’esforç no solament d’una persona, sinó de tot un equip unit per assolir una fita concreta. En definitiva es tracta de premiar la recerca, que és una tasca imprescindible per al desenvolupament de qualsevol societat.”
Si el vessant professional i empresarial ha estat plenament satisfactori per a Fernando Echevarne, la seva vida personal també ha estat rica en experiències. Per això, el seu balanç és positiu “em sento un home feliç”, i el seu missatge, vitalista: “Crec que la vida és fantàstica. A més, he estat molt afortunat amb la família. La meva esposa, Margarita Santamaría, ha estat, i encara és, el nord de la meva vida perquè m’ha donat suport en tot moment. Amb ella he tingut set fills meravellosos i tretze néts. Una de les meves filles ja és metgessa i s’està formant com a analista. Tinc un fill farmacèutic i un altre llicenciat en ciències del medi ambient. A més, tinc una altra filla llicenciada en ciències de la informació i un noi economista.” Fernando Echevarne concedeix una importància essencial a la família com a via de realització dels éssers humans i també com a prioritat personal: “A mesura que et fas gran entens què és el veritablement important a la vida i el que realment et fa feliç. Normalment les coses que et fan feliç a la maduresa no coincideixen amb les de l’època de joventut perquè en aquest període les ambicions laborals solen ser les prioritàries. Els anys, però, ens ensenyen a tots que el que compta són les persones que estimes, no les coses.”
La Fundació i les empreses creades per aquest barceloní d’arrels navarreses i andaluses no són una contribució individual a la societat, sinó col·lectiva: “La Fundació es diu Echevarne perquè no és un llegat de Fernando Echevarne, sinó de la família Echevarne. Sense ells, ni el laboratori ni la Fundació serien avui realitat.”
