Text del 2002
La fascinació pel firmament només l’explica l’ànsia de saber sobre l’univers que ens envolta
L’afició a l’astronomia d’Esteve Duran, tot un erudit fill de Granollers, constitueix la Ilavor d’on va néixer la fundació que ara presideix la seva filla Anna Maria Duran i Casanovas, amb l’ajut de Josep M. Gómez Forrellad, Josep Palmerola (alcalde de Seva), Josep M. Comas, Anna Comas, Mercè Comas, Joan Guarro i Enric Garcia Melendo. La senyora Duran explica que el creador de l’Observatori començà “observant les estrelles a l’hort dels seus pares.” Molts anys després, ja pare de família, aquest eminent químic decidí “construir-se una casa on pogués ubicar un telescopi.” L’indret escollit va ser la urbanització El Montanyà, al municipi de Seva.
Som a finals de la dècada dels 70. La presidenta de la Fundació comenta que el projecte del seu pare resultava “inusual”, ja que havia previst que la casa la coronés una cúpula per col·locar-hi un telescopi d’una considerable grandària. Els arguments i “la il·lusió” d’Esteve van comptar amb el recolzament del consistori municipal i en especial del seu alcalde Josep Palmerola, que des de sempre ha estat molt implicat en tot allò relacionat amb la Fundació. Anna Maria ressalta el fet que avui no podríem parlar de la Fundació Privada Observatori Esteve Duran si no fos pel suport rebut del poble de Seva.
Afegeix que, perquè aquell emprenedor pogués fer realitat el seu “somni”, calien “bons companys”, i subratlla la importància rellevant que al llarg del camí recorregut per Esteve van tenir Josep M. Gómez, astrònom i director de l’Observatori i Joan Guarro: “Sense ells no seríem on som. Van ser ells qui, després que haguéssim fet gestions i consultat empreses de telescopis d’arreu del món, van suggerir que construíssim el telescopi a Catalunya.” Concretament, els tallers Basellga de Mollet del Vallès van ser els encarregats de donar forma a la idea d’aquest català. Una obra d’aquestes característiques requereix grans esforços, i els seus impulsors hi van invertir uns 15 anys. Tant s’hi van esmerçar que fins l’actualitat el telescopi de la Fundació és “el més gran de Catalunya.”
El 30 de desembre de 1994, l’Observatori Astronòmic es va inaugurar comptant amb la presència del president de la Generalitat. No havia passat un any, acomplert de poc el seu somni, Esteve Duran ens deixava l’11 de setembre de 1995. La seva filla es va trobar davant d’aquell llegat tan particular que li deixava el pare. La seva decisió estava clara: “Havia de continuar el seu somni.” Precisament, és en aquest període que s’incorpora una persona cabdal per a la Fundació, Enric Garcia Melendo, enginyer en telecomunicacions i doctor en astrofísica, el qual treballa a l’Observatori Astronòmic des de fa sis anys.
Els primers passos van estar guiats per “la prudència”, calia “demostrar-nos a nosaltres mateixos la nostra capacitat d’investigar i de divulgar les descobertes dutes a terme a l’Observatori. Abans de constituir la Fundació, volíem obtenir el reconeixement de la comunitat científica internacional. En poc temps vàrem publicar un gran nombre de treballs científics i així va crear-se la Fundació Privada Observatori Esteve Duran.” En són patrons els membres de la família d’Anna Maria, el seu marit Josep M. Comas i les seves filles Anna i Mercè, l’Ajuntament de Seva, i en nom seu l’alcalde Josep Palmerola, Josep M. Gómez i Joan Guarro Flo (descobridor de l’asteroide Catalonia).
La Fundació constitueix un “reflex d’allò que el pare desitjava, la divulgació dels coneixements.” I és que, per sobre de tot, aquest inquiet català era “un pedagog”, com ho demostra el fet que, al llarg de la seva fructífera vida, fundés un centre de formació a Granollers l’any 1942, anomenat CEM. En aquest sentit, la seva filla Anna Maria va continuar i continua essent titular i directora d’EDUCEM Centres d’Ensenyament.
L’Observatori rep visites tant d’escoles, com de grups d’empreses i grups privats dins de la seva finalitat divulgadora. Des de la Fundació també es duu a terme “la supervisió de projectes universitaris de final de carrera.” El telescopi de l’Observatori Astronòmic Esteve Duran atrau estudiosos procedents de totes les disciplines, “no únicament relacionats amb l’astronomia i l’astrofísica, sinó també amb la mecànica, l’electrònica i la informàtica, donat que totes aquestes disciplines són presents en un telescopi modern.” Per als projectes, la Fundació ha establert convenis amb centres d’ensenyament superior i universitats.
Quina és la raó d’aquesta fascinació pel firmament? L’astrònom que ens acompanya, Josep M. Gómez, ho explica de manera planera: “L’ànsia de saber sobre l’univers que ens envolta.” La presidenta de l’entitat subratlla que “la contínua evolució de les tecnologies i les necessitats de la societat, obliguen els qui treballem en aquest món a plantejar-nos fites ambicioses. De sempre tenim previst dur a terme nous projectes.”
Un dels projectes més acariciats és la creació d’un centre astronòmic que pugui desenvolupar els tres eixos vertebradors de la Fundació: la recerca, l’ensenyament i la divulgació a tots els nivells. Per a aquest ambiciós projecte es disposa ja de la cessió d’un terreny a El Montanyà (Seva) on s’ubicarà el nou centre. La primera fase del projecte ja està endegada. Es disposa d’una quantitat molt important de material astronòmic i de funcionament de propietat cedit a la Fundació. La ubicació del centre astronòmic és privilegiada, a prop de gran part de la població de Catalunya, amb bones comunicacions, instal·lacions i serveis, i a tocar del parc natural del Montseny.
El centre podrà atendre la demanda tant de científics del nostre país com de l’estranger, que ja han manifestat el seu interès per treballar i realitzar estades al centre d’investigació, atrets per les facilitats que ofereix l’observatori. “Disposarà de la part per acollir els científics i experts que tindran els seus propis telescopis i àrees de treball, com també la major part del centre es dedicarà a l’ensenyament i divulgació, permetent el contacte directe amb instrumental, observació i experimentació. La passió pel món de l’astronomia és evident, això es pot constatar en la quantitat de consultes diàries que rep la nostra pàgina web.”
Els investigadors de la Fundació Privada Observatori Esteve Duran col·laboren i han fet treballs amb un gran nombre d’institucions, entre elles el Grup d’Estudis Astronòmics, el Jet Propulsion Laboratory, l’Hubble Space Telescope Institute, la Universitat de Toronto, l’Observatori Naval dels EEUU, la Universitat de Louisville dels EEUU, la Universitat del País Basc, el Plan Nacional de Investigación… i és que aquests catalans, lluny de tenir el cap als núvols, han dut a terme programes d’un abast considerable. A més de les moltes publicacions que ja tenen al seu haver, val a dir que “hem estat els primers a fer un planisferi estel·lar en català. També creem el nostre propi material multimèdia destinat a la divulgació i a l’ensenyament.” L’Observatori, a més, està associat a la Fundació Catalana per a la Recerca.
El somni de l’artífex de l’Observatori, s’ha fet realitat i amb escreix. És emotiu imaginar-nos com Esteve Duran deu veure l’evolució del seu somni, això si s’ho està mirant des d’algun lloc d’aquest cel que tant es va estimar.
