Sr. Germán Castillo i Llamas
Sr. Germán Castillo i Llamas
TH, 6è VOLUM. Crisi i Perspectiva

GERMÁN CASTILLO I LLAMAS

Leadtech

Text del 27-11-2013

Fascinat pels negocis des de petit, aquest emprenedor ja era un empresari d’èxit amb només quinze anys. Des d’Internet, el seu projecte empresarial diversificat arriba a pràcticament tot el món, i té com a clients a gegants del sector com Microsoft, Yahoo o Google. Precisament una aposta per les noves tecnologies i les empreses autòctones que exporten és el que caldria que fessin els nostres polítics, a banda de mantenir sempre una actitud dialogant. 

Esperit emprenedor des de ben petit

Tot i que no sóc fill d’una família emprenedora, ja de petit sentia curiositat pel funcionament dels negocis. Si, per exemple anàvem a un restaurant, em fixava en el preu del menú, en quin aforament tenia i en si hi havia o no rotació de taules, per tal de poder calcular els beneficis. Amb 10 anys, vaig muntar el meu primer negoci revenent a altres nens tazos de Pokémon. Hi havia dies que podia guanyar fins a 2.000 pessetes. Als 14 anys em van comprar un ordinador i vaig començar a entrar a Internet. Vaig crear el meu web personal i, en vista del resultat, em vaig animar a fer-ne per a terceres persones. Amb el temps, vaig crear un portal per descarregar programes per al Messenger que, en pocs mesos, rebé 80.000 visites al dia, tot un èxit que em va fer decidir per posar-hi publicitat. En començar a guanyar uns 100 euros al dia, vaig tenir clar que havia trobat un modus vivendi.

Un adolescent amb èxit empresarial

Amb els guanys, vaig decidir contractar col·laboradors freelance (programadors, dissenyadors, creadors de continguts…) per crear més portals. Amb 15 anys em dedicava al negoci a temps complet, i tenia treballant per a mi set freelances de l’Uruguai; això em reportava uns guanys nets força notables. Malgrat l’èxit, els estudis i una noia que vaig conèixer reclamaven el seu temps i vaig decidir aparcar el negoci. Als 17 anys, tanmateix, vaig deixar els estudis per, juntament amb un soci, muntar l’empresa Miger Inversiones, que encara avui continua activa. Sense capital inicial, al cap d’un any i mig ja teníem vint persones en plantilla. Això no obstant, abans de complir els 19, i com que sentia la necessitat de ser més independent i d’ampliar els meus horitzons, vaig deixar Miger Inversiones per establir-me en solitari en les quatre empreses que avui formen el grup Leadtech.

Multipropietari de portals on line amb gran nombre d’usuaris i visites

Avui sóc propietari de diverses empreses a Internet. Entre les més destacades hi ha un portal d’anuncis classificats (laborals, immobiliaris, serveis…) amb cinc milions d’anuncis actius vistos cada mes per 20 milions d’usuaris, i disponible per a 15 països; també gestiono un portal de descàrregues d’aplicacions per a Windows disponible en nou idiomes que rep una mitjana diària d’un milió de visites.

El negoci principal: l’agència de publicitat Solimba

El meu negoci més important és, però, l’agència de publicitat Solimba, que treballa també en descàrregues d’aplicacions per a Windows. Amb cada descàrrega, oferim als nostres usuaris una tecnologia que permet accedir a altres aplicacions gratuïtes. Si l’usuari se les instal·la, els nostres anunciants, desenvolupadors d’aplicacions (Microsoft, Yahoo, Google, etc.) ens retribueixen la mediació. Així, movem un milió d’aplicacions de pagament al dia, treballem directament per a 80 països i, indirectament, per als més de dos-cents que hi ha al món. Internet és un sector molt canviant, per això constantment estem analitzant les diferents amenaces que poden afectar les nostres línies de negoci. A la Xarxa, apostar per una sola línia de negoci és massa temerari i imprudent. S’ha de diversificar.

Apostes de futur

La pròxima aposta és diversificar encara més Solimba. Com que ens hem acostumat a treballar com una agència de publicitat –de fet, el nostre organigrama és el d’una agència de publicitat estàndard, amb departaments de captació d’anunciants, màrqueting, disseny, etc.–, estem preparats per obrir altres agències orientades a uns altres tipus de publicitat. 

Entre Barcelona i el Perú

Quan vaig crear la societat, gairebé no tenia capital, i no em podia permetre contractar personal qualificat d’aquí. Tanmateix, el nivell de salaris del Perú, en canvi, era prou competitiu perquè pogués formar una plantilla qualificada. La nostra seu principal es troba a Barcelona, però també tenim una filial al Perú, que és sobretot una oficina de continguts. El personal del Perú, integrat per persones de dotze nacionalitats diferents, s’encarrega de la redacció de continguts per al portal de descàrregues i per donar suport en altres idiomes estrangers, ja que treballem en nou llengües. 

Israel i Àsia, referents en la promoció de les empreses TIC

A Catalunya tenim només dos clients. En canvi, tenim molts clients a Israel, país en el qual el sector de la tecnologia informàtica representa el 20% del producte interior brut. Marcat per una geografia poc rica en matèries primeres, l’Estat israelià –a diferència del que fa l’Estat espanyol– promou mediàticament i socialment els empresaris de tecnologia informàtica, que són presentats com uns referents per als joves. Tampoc no ens oblidem de l’Àsia més puixant. Tenim una agent comercial a Singapur amb clients a Tailàndia, Vietnam, el Japó i la Xina. 

No descarto dur a terme altres negocis

No descarto invertir en projectes externs, però, per fer-ho, caldrien les següents condicions: que, d’entrada, el model de negoci em sembli molt clar i entenedor; que a més d’aportar-hi diners, hi pugui aportar continguts; i, finalment, i potser la condició més important, que la meva participació no es redueixi a la d’un accionista minoritari, sinó que pugui assumir el paper d’accionista majoritari.

Confiança en un mateix i dedicació absoluta

No he tingut mai cap mentor. M’he anat informant de com funcionava el sector per Internet, tot sol. Sempre he iniciat els negocis sense capital, havent-me-les d’enginyar per començar a facturar tan aviat com fos possible. Tot ho he fet a còpia de motivació i d’una confiança i una il·lusió sovint més enllà de la racionalitat, mogut per una fe sòlida en mi mateix i en el fet que tot em sortiria bé. La meva dedicació ha estat sempre absoluta. Durant l’any i mig en què vaig engegar els negocis més importants, vaig abandonar totalment la meva vida social. Sense aquest sacrifici, estic convençut que avui no seria on sóc. El que ha de tenir clar un emprenedor és que s’ha de preparar mentalment per a una constant cursa d’obstacles i un continu camí d’aprenentatge.

Copsar oportunitats de negoci i desenvolupar-les

Si tinc algun talent és el de copsar oportunitats de negoci i desenvolupar-les. Em falta, però, una formació especialitzada, i m’he hagut d’anar formant sobre la marxa en matèries com la comptabilitat o la fiscalitat, aprenent tots els tecnicismes. També ha estat un repte saber com tractar els enginyers, els administradors de sistemes i els comercials.

La importància dels directors

De totes les decisions que he pres, la més important ha estat la d’envoltar-me dels millors directors de departament, que són els autèntics pilars del grup. Al voltant d’ells pivoten la cinquantena de persones que tenim en plantilla, tots magnífics professionals que en la majoria dels casos han deixat les seves anteriors empreses per venir a treballar amb nosaltres.

Abans d’emprendre un projecte, cal documentar-se exhaustivament

A l’hora de fer un pla de negoci em documento exhaustivament. Normalment, em trobo que hi ha empreses potents que ja treballen amb una idea semblant a la que em proposo desenvolupar, així que dedico un temps a analitzar, per exemple, quin és el seu volum de facturació, quin tipus de producte mouen i quin procediment segueixen per fer-ho. O les analitzo, també, de cara a valorar eventuals aliances o col·laboracions.

Moments de guerra econòmica

El model econòmic espanyol necessita innovar-se; paradoxalment, però, el Govern ha retallat l’R+D, una decisió que crec que pagarem cara. El gran repte que tenim plantejat avui des del punt de vista econòmic és la potenciació i el foment de la internacionalització de les nostres empreses. Vivim en el que podríem considerar, d’alguna manera, una guerra econòmica. Nombroses multinacionals s’estan implantant a Espanya i estan declarant uns beneficis que no són reals amb la finalitat de pagar només la infraestructura que tenen instal·lada aquí. Aquestes multinacionals representen un tipus d’inversió que desinfla l’economia nacional, perquè perjudica i destrueix nombroses petites i mitjanes empreses locals del sector. A l’economia espanyola el que li interessa són empreses amb seu fiscal aquí i que facin negoci a l’exterior. Hem de ser capaços de fer a l’exterior el que les multinacionals estrangeres fan aquí.

Comptar amb els economistes

Difícilment sortirem d’aquesta crisi si el Govern no posa a treballar els millors economistes que tenim per analitzar com es mou el diner a Espanya; es tractaria que analitzessin les estratègies desenvolupades pels països més pròspers per organitzar les entrades de diners per sectors i que pensessin en com activar altres sectors en el llarg termini estratègic, i no en el curt termini electoral.

Pel diàleg i per l’entesa

No he seguit de prop el procés sobiranista català, però em sembla molt difícil que s’arribi a materialitzar. El que més em preocupa, en cas que es dugués a terme, és com seria la transició d’un Estat a un altre, i com aquesta transició afectaria l’economia catalana. Temo que, si no és fa racionalment i pactadament, totes dues parts en podrien sortir molt perjudicades. Jo aposto pel diàleg i per l’entesa.