Text del 19-06-2013  

Expert en dret successori i bancari, el cofundador d’aquest bufet jurídic multidisciplinari denuncia la pèrdua de teixit productiu a Catalunya i advoca per la innovació, l’exportació i la reactivació del finançament com a solucions de futur. Conscient de l’existència de dues velocitats a Europa, aposta pel control sobre els països emergents i destaca el lideratge tecnològic de la Unió enfront del domini dels mercats asiàtics i les grans multinacionals.

Despatx multidisciplinari d’assessorament per a empreses i particulars

Sóc llicenciat en Dret per la UAB i he cursat diversos màsters, postgraus i cursos relacionats amb la meva activitat professional. Vaig compaginar estudis i feina en una empresa familiar del sector immobiliari a la qual vaig dedicar tots els meus anys de facultat, fins al 1999, quan la vida em donà un gir inesperat i m’obligà a independitzar-me creant la firma Castilla & Associats. Poc després (2003) fundaria Castilla-Molina Advocats i, en un procés lògic de creixement i evolució, l’any 2010 naixeria Cim Advocats i Economistes amb l’objectiu de prestar assessorament jurídic integral de gran valor afegit tant a empreses com a particulars. L’equip que el conforma és multidisciplinari, bàsicament advocats i economistes amb una àmplia formació i una sòlida experiència en dret civil, patrimonial, immobiliari i successori. 

Important tasca en l’àmbit del dret de successions

En quest últim camp fem un treball molt exclusiu i particular, del qual ens sentim orgullosos atesa la seva transcendència; en representació d’una companyia de decessos, duem a terme tramitació d’herències, mediació en resolució de disputes i localització d’hereus en tot el món. I és que existeixen patrimonis vacants dels quals es desconeix el propietari i que acaben a les mans de l’Estat o de la Generalitat de Catalunya, segons on es trobin els béns o el lloc on hagi mort el difunt.

La mala praxi de les entitats financeres ha augmentat la incidència del nostre bufet en el dret bancari

Un dels aspectes que més sensibilitza la societat en el moment actual, i que requereix una gran part de la nostra atenció, és el dret bancari, com a conseqüència de la mala praxi de les entitats bancàries els últims anys, mitjançant la generalització de productes financers –permutes financeres, preferents, subordinades i clàusules sòl– a una clientela de classe mitjana completament inexperta en inversions; productes, a més, d’una certa complexitat i que sovint no foren explicats a les persones profanes amb l’adequada transparència.

Entitats assessorades fonamentalment vinculades al sector immobiliari

La major part de clients de CIM Advocats i Economistes provenen fonamentalment del sector immobiliari: són constructors, promotors, instal·ladors i propietaris professionals. Llevat d’algunes grans promotores i immobiliàries, la major part d’ells són petites i mitjanes empreses a les quals, durant anys, hem donat un servei proper i professional en el seu procés d’expansió, mentre que, en l’actualitat, ens veiem obligats a fer-los costat per buscar noves formes de finançament, per reestructurar-se a fi de sobreviure i, fins i tot, en alguns casos, malauradament, per ajudar-los a extingir-se mitjançant procediments concursals.

Es prengueren decisions basades en la errònia informació del Govern i dels mitjans econòmics

Durant l’inici de la crisi econòmica actual, el Govern no va clarificar als espanyols quina era la dimensió real d’aquesta ni tampoc va explicar les conseqüències que se’n derivarien. A més a més, les mesures que es van adoptar entre els anys 2007 i 2008 pretenien donar solució a una crisi similar a la que va tenir lloc el 1992, en previsió que en un termini no més llarg de dos anys l’eficiència del mercat se situaria en valors normals. Tanmateix, a la crisi immobiliària se sumà el crac financer, quelcom que no fou previst, de manera que molts dels nostres clients van prendre les seves decisions sobre la base d’una informació inexacta publicada als mitjans de comunicació econòmics, sense saber que la crisi es prolongaria, almenys, durant cinc o sis anys. Induïts per la política bancària general, van transformar els seus deutes a curt termini sense cap garantia en préstecs amb amortitzacions i venciments mensuals i consecutius, amb garanties reals i avals. Tot plegat afectà amb especial severitat les empreses familiars, acostumades a defensar el seu patrimoni amb vehemència. 

Innovació, exportació i reactivació del finançament

Per totes aquestes raons, ara la situació de les empreses a Catalunya és complicada; de fet, estem perdent el teixit productiu. Al meu parer, les úniques fórmules vàlides per reparar aquesta circumstància són la innovació, l’exportació i, sens dubte, la reactivació del finançament, del crèdit. I és en aquest últim aspecte on les institucions públiques haurien d’esforçar-se més, ja que un dels grans obstacles que pesen sobre els nostres empresaris és la falta de recursos per portar endavant els seus projectes.

Fomentar l’ocupació i la formació

Entre el grup de mesures encaminades a superar la situació de crisi, una de les més demanades pel col·lectiu empresarial és la bonificació a les quotes de la Seguretat Social a l’hora de contractar determinats grups desfavorits avui dia, com per exemple els joves i les persones més grans de 50 anys. En aquest sentit, ja existeixen iniciatives per aprofitar l’experiència d’aquest darrer col·lectiu, com per exemple la d’ex empleats de banca que actuen com a mitjancers a organitzacions altruistes per a la resolució de conflictes en situacions de falta de pagament d’hipoteques, insolvència, etc. Un altre recurs és la formació més pràctica dels joves estudiants, que sigui capaç de dotar-los d’eines per afrontar el dia a dia de la professió. En aquest sentit, aprofito l’ocasió per felicitar l’actuació de persones com Xavier Felip, director de l’Escola Pràctica d’Advocats de Sabadell, que exerceix una labor altruista de 20 anys ençà, amb gran capacitat per involucrar tots els agents que intervenen al procés de formació d’un advocat.

Banc dolent que, de moment, només maquilla la comptabilitat de les entitats financeres

A dia d’avui resulta prematur fer una anàlisi del traspàs d’actius tòxics al banc dolent, perquè ara com ara encara s’estan buscant inversors per comprar aquests actius. L’únic que sabem és que el banc dolent ha maquillat la comptabilitat de les entitats bancàries en relació amb els comptes d’explotació, balanços i formalització d’actius. 

Estar dins la UE és positiu, però no ho ha estat pertànyer a la Zona euro

Encara que Europa mostra dues velocitats, la permanència a la Unió Europea ofereix aspectes positius als països membres, com per exemple la força, la llibertat de fronteres i la participació en determinades sinergies. No opino el mateix respecte a la moneda única, atès que s’ha demostrat com el Regne Unit, en estar fora de la Zona euro, ha pogut adoptar polítiques econòmiques d’acord amb la situació en què es trobava.

 Europa segueix sent capdavantera en tecnologia i qualitat

La Xina s’ha convertit en el primer banc mundial i en una de les potències econòmiques més sòlides. Davant això, Europa continua sent número u en tecnologia i competeix en qualitat, artesania de procediments i especialització. Malgrat tot, l’Estat del benestar li ha passat factura i, quan la Xina pretengui compassar els seus estàndards als europeus, l’imperi econòmic del vell continent finalitzarà. 

El futur: el continent africà

Abans de l’inici de la crisi, els gurus de l’economia advertien de la importància d’invertir a l’Àfrica per l’abundància de primeres matèries que s’hi concentren i per la seva necessitat d’infraestructures de tota mena. Malgrat la falta de seguretat jurídica, el continent africà està a les mans de multinacionals i grans lobbys que exerceixen un control absolut sobre el mercat mundial. 

Empresaris catalans, pel dret a decidir

Sóc català i espanyol, i considero que la veu d’un poble no pot ser ofegada. Però, per tal que els ciutadans puguin decidir, han d’estar adequadament informats i no han de deixar-se manipular. És responsabilitat de les institucions estatals i catalanes garantir que així sigui, i fer cas omís a aquesta obligació és molt greu. D’altra banda, ho han de fer en un marc de consens i enteniment. Conec una àmplia representació d’empresaris catalans que aposten per la secessió, però ignoro fins a quin punt aquesta aposta està basada en un veritable sentiment nacionalista o en la indignació general per la situació de crisi actual que crea un brou de cultiu adequat per al sentiment secessionista, agreujat pel clar desequilibri fiscal entre Catalunya i Espanya; i és que hi ha una evident escassetat d’inversions realitzades al Principat en matèria d’infraestructures. Un exemple d’això és desinterès del Govern central en el Corredor del Mediterrani. L’Estat espanyol hauria d’intervenir per evitar la crispació de la societat catalana, tantes vegades vilipendiada. 

Agraïment a tots aquells que han confiat en mi com a persona i com a lletrat

Vull expressar el meu agraïment al meu pare, que ja no està, que durant molts anys fou un referent per a mi, per la seva intel·ligència, constància i tenacitat. També a la meva mare, amb la seva particular manera de veure les coses i una actitud que em van fer més fort; a la meva estimada esposa Susanna i als meus fills, Patrícia i Rafael, que van donar sentit a la meva vida. Igualment, mencionar a totes aquelles persones que han tingut confiança en mi com a persona i com a lletrat i que m’han donat la possibilitat de ser millor professional i un millor ésser humà dia a dia. I no m’oblido de 6Q, la persona més íntegra que conec.