Text del 10-01-2014

El soci director i cofundador d’aquesta enginyeria, especialitzada en el disseny, la realització i el servei postvenda d’instal·lacions de tractament d’aigües, assenyala la necessitat d’interrelacionar els diferents agents econòmics a partir del nostre desig de ser feliços. El sacrifici que comporta la innovació, la formació de joves treballadors, la solidaritat i la cooperació és acceptable només per a aquell que intueix una possibilitat de creixement humà, de felicitat.

Innovació constant en la depuració d’aigües a partir de l’experiència

Lef Ingenieros va néixer el 1996 de la mà de José Manuel Laguno, Miquel Escuder i jo mateix, que ens associàrem per crear una enginyeria dedicada al disseny, l’execució i el manteniment d’instal·lacions de depuració d’aigües. Tots tres, enginyers amb experiència en el món mediambiental, ja ens coneixíem d’un esplai i compartíem el desig de construir una obra junts, de perllongar una història bella en el món professional. Recentment s’ha incorporat el Gerard Manresa. La nostra activitat se centrà, a l’inici, en el tractament d’aigües residuals industrials, a on vam aprendre el mètode que hem aplicat després a la resta d’aplicacions: per a dissenyar una bona solució cal tenir ben caracteritzat el problema i testar la solució a escala laboratori, abans de portar-la a escala industrial. El nostre patrimoni més preuat: l’experiència acumulada en els projectes realitzats.

Activitat creada per complir la normativa mediambiental

La nostra empresa va néixer a partir d’una necessitat promoguda pel sistema legislatiu. A final dels anys 80 es començaren a aplicar a Espanya les normatives europees sobre el tractament de les aigües residuals; a Catalunya, per exemple, es va crear la Junta de Sanejament, que depèn de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat. A partir d’aquest moment, molts empresaris del sector tèxtil, químic i alimentari s’adonaren que, per complir la nova normativa, necessitaven professionals capacitats que els oferissin solucions. Així fou com iniciàrem la nostra activitat, que va ser pionera a Espanya. Actualment, ens estem introduint en un nou àmbit, el de les plantes generadores d’electricitat, tant en el tractament de les seves aigües com en l’estudi del seu aprofitament per generar energia.

Nous projectes d’àmbit internacional

A través d’una multinacional, client nostre, hem tingut la sort d’integrar-nos en un equip de grans professionals que treballa a Califòrnia en la construcció de la segona planta d’energia solar més gran del món. El tractament d’aigua que estem subministrant és d’abocament zero. Tots els rebutjos de la planta es recuperen mitjançant tecnologia de membranes i un procés de precipitació selectiva d’ions. El rebuig final (3%) s’envia a unes basses de gran superfície per a treure’l de forma natural. També estem treballant a Sud-àfrica, i de forma imminent a Sud-Amèrica.

Abastim empreses molt sòlides i solvents

En el nostre cas, la crisi no ens ha fet perdre capital. Tinguem en compte que les empreses que es poden permetre encarregar un projecte de tractament d’aigües acostumen a estar ben consolidades i, sens dubte, són solvents; en conseqüència, no hem hagut de bregar amb demores importants o fer front a impagaments. L’únic que hem notat ha estat una davallada del nombre de projectes que ens proposen anualment. Per aquest motiu, ens hem obert cap a l’exterior, de la mà dels nostres clients.

Incentivar les empreses que veritablement apostin per la innovació

Per ajudar les empreses del país a recuperar-se, seria clau oferir incentius fiscals –per exemple, desgravacions en l’ impost de societats– a les companyies que demostrin que aposten clarament per l’R+D+I. Una altra mesura interessant és que es puguin desgravar les inversions en la creació de societats relacionades amb l’àmbit productiu de la matriu, per afavorir l’emprenedoria. En general, és molt millor una política de desgravacions que una de subvencions. Només cal veure el gran perjudici que s’ha generat pels canvis en la política de renovables. 

La col·laboració entre l’empresa i la universitat genera progrés

Caldria estrènyer els vincles entre l’empresa i la universitat, perquè la col·laboració entre ambdues esferes genera sinergies potents que ens empenyen cap allò que anomenem progrés. Qui no vol crear progrés? És una aventura fascinant! La nostra empresa, atreta pel gran coneixement de persones concretes que hem trobat a la universitat, manté acords de col·laboració amb el Departament de Química Industrial de la UB i amb grups d’investigació de la UAB i de la URV, que desenvolupen recerques molt interessants en el camp de les noves tecnologies.

Compartint coneixements i experiències neix la innovació

La innovació neix de la trobada entre persones que comparteixen la seva experiència. Hi ha associacions –normalment sense ànim de lucre– sorgides espontàniament de la societat civil que fomenten i sostenen aquest tipus d’encontres (el que abans eren els gremis, avui associacions empresarials, d’antics alumnes…). Nosaltres estem dins d’una: la Companyia de les Obres (CdO), constituïda per una trama de persones que ens trobem periòdicament, per compartir les nostres necessitats, abordar temes concrets i, en definitiva, sostenir-nos en la tensió necessària per respondre amb audàcia a tots els desafiaments que ens presenta el dia a dia, perquè sols som molt més vulnerables.

Crisi i sistema educatiu

Els orígens de la crisi que estem vivint no radiquen en l’absència de coneixement i de professionals preparats, sinó més aviat en la manca d’una educació a l’alçada del cor humà, que està constituït pel desig de felicitat, veritat, bellesa i justícia. Una persona només pot acceptar el sacrifici que comporta la feina si intueix una promesa de felicitat. Hem passat uns anys que semblava que el tenir una sèrie de seguretats (benestar social) i una retribució quan més elevada millor, era suficient… i ara estem pagant les conseqüències. Hem de tornar a descobrir a cada empresa, a cada activitat què és el que realment fa feliç. Deixar un client satisfet, arreglar un problema, dóna una satisfacció molt més gran que cobrar uns diners o tenir una llista concreta de beneficis socials.

Buscar els beneficis immediats i fàcils ha estat molt perniciós per a la nostra societat

Un altre dels motius que ens han portat a la situació econòmica actual ha estat la falta de prevenció. Poc abans que es declarés la crisi, s’havia instaurat al nostre país una cultura empresarial errònia, que perseguia el benefici immediat i no atenia qüestions fonamentals de previsió a mitjà i llarg termini. Alguns empresaris invertiren el patrimoni del negoci propi en el sector immobiliari perquè era una opció senzilla i lucrativa, i, després de l’esclat de la bombolla immobiliària, no han disposat de recursos per evitar que el seu negoci s’enfonsés. La crisi actual és el fruit amarg d’aquest afany de diner fàcil i ràpid. 

Centrar els esforços en allò que funciona

Si volem reactivar la nostra economia, hem de partir d’aquelles realitats que sabem fefaentment que funcionen. M’agrada comparar aquesta crisi amb una travessia del desert. Qui pren el risc de fer-la, és essencial que tingui identificats en el seu camí els oasis. Igualment, per a nosaltres és fonamental mirar qui està creixent, observar-lo, conèixer-lo, preguntar-li, aprendre’n. No és cert que aquesta crisis sigui financera: una persona viva és el motor més gran de l’economia, sempre trobarà un banc, una empresa de capital risc, business angels, familiars amb diners… que apostaran pel seu projecte. En aquest sentit, els mitjans de comunicació podrien col·laborar més: ens relaten una situació insalvable, magnifiquen les bagatel·les de l’actualitat política i obvien parlar de les propostes engrescadores que s’estan encetant arran de la crisi, com ara les cooperatives de treballadors.

Una classe política que s’adapti a la nova realitat socioeconòmica

En la tasca de buscar i aplicar solucions, que molts empresaris ja han emprès, s’hi ha d’implicar també la nostra classe política. Als polítics els convido a que surtin al carrer, i vagin a visitar els “oasis” que hi ha, que regulin tenint en compte les realitats vives, les persones que generen llocs de treball. És urgent canviar una política d’idees i projectes per una que connecti amb la societat civil de veritat, no la societat civil sostinguda en part –o completament– pels fons públics. Estic convençut que tot el que fa feliç a la persona és bo per a l’empresa i per a la societat.

Més partidari d’unir que de separar

Com ja he anat dient, el que em treu del llit cada matí és el desig de felicitat, veritat, bellesa i justícia que em constitueix. És el meu motor, sempre hi ha coses per fer, persones interessants per conèixer. Cert és que tenim una identitat cultural com a catalans, una riquesa pròpia per a tota la humanitat, però a mi m’interessa molt més trobar-me amb persones, siguin d’on siguin, perquè en totes elles brilla una particularitat única. Des del punt de vista laboral, a més, és una obligació, perquè si fa 6 anys el 75% del nostre negoci estava a Catalunya, ara més del 85% del negoci ens ve de l’estranger. Novament hem de buscar l’oasi. En política, en el darrer segle és impressionant la història de la Unió Europea. En finalitzar la segona guerra mundial, en un context de por, Schumann, Adenauer, De Gasperi i Monet posaren en marxa la CECA, iniciativa molt audaç i origen de la CE. Eren amics, hi havia un afecte real entre ells, els dominava el desig de no tornar a veure mai més una guerra, de ser feliços. Tant de bo es pugui donar aquest tipus de relació entre els nostres polítics, pel bé de tots.