Josep Manuel Gimferrer Pascual i Ainhoa Gimferrer Miguel
Fotografia: Àngel Font
PC, 10è VOLUM. Assessors d’empresa

Srs. Josep Manuel Gimferrer Pascual i Ainhoa Gimferrer Miguel

TRAMI GESTIÓ

Text del 2001.

“La societat és més exigent i les demandes actuals són molt diferents en comparació de les de períodes anteriors”

L’advocat i gestor administratiu Josep Manuel Gimferrer es va especialitzar en l’assessorament i gestió immobiliària a partir del seu interès pels habitat­ges sotmesos a un règim de protecció per part de l’Estat. “A la dècada dels 80 es va regular i engegar la construcció dels anomenats habitatges de protecció oficial, d’un preu més reduït i unes condicions de paga­ment més flexibles. Aquest tipus de promoció immobiliària afavoria la compra d’un habitatge per a determinats col·lectius, com ara les pare­lles joves.” Durant aquests primers passos en l’assessorament immobiliari no tan sols es va dedicar a prestar serveis tant a les empreses constructo­res com als particulars, sinó que també va exercir com a promotor i cons­tructor d’aquesta mena d’habitatges.

Després d’aquesta etapa en què l’assessorament havia sorgit d’una mane­ra inesperada, va decidir establir-se definitivament en l’exercici d’aquesta activitat: “Als anys 90, es va produir una apreciable baixada del nom­bre d’habitatges de protecció oficial, alhora que es van co-mençar a fixar els primers habitatges a preu taxat i també una sèrie d’ajuts creats des de l’Administració per a la compra d’un habitatge. A més a més, es van produir oscil·lacions importants en els tipus d’interès hipotecari que han modificat substancialment el nostre mer-cat. Aquests canvis també van afectar la nostra actuació perquè pro-gres­si­va­ment ens vam anar fent càrrec de més i més tasques, entre les quals hem de destacar l’assessorament a les empreses cons­tructores –quant a la normativa vigent que han de respectar– i l’as­ses­sorament jurídic als particulars per la compra d’un habitatge en construcció o de segona mà.”

La gamma tan àmplia de serveis d’assessorament que atorga TramiGestió té la seva base en la formació jurídica del seu titular, que li permet poder fer front a situacions diverses: “Com més preparació acadèmica posseei­xis, en millors condicions et trobaràs per fer front als nous conflictes que els clients et presentin. Alhora, l’experiència també és molt impor­tant perquè t’aporta els coneixements necessaris per afrontar aques­tes situacions. Crec que en la nostra tasca s’ha de ser capaç de donar un servei personalitzat i tenir unes capacitats de sociabilitat molt desenvolupades perquè nosaltres treballem cara al públic, tant quan atenem al client com quan ens adrecem a l’Administració pública per fer consultes o tramitar assumptes.”

Aquest contacte directe i constant amb la maquinària de l’Estat els ha demostrat el canvi i l’evolució interna i externa que han viscut les seves institucions. “La societat és més exigent i les demandes actuals són molt diferents en comparació de les de períodes anteriors. Això explica que el tracte i el grau d’eficiència en el funcionament de l’Administració hagi evolucionat substancialment respecte d’altres èpoques.”

Tot i aquesta progressió i l’esforç d’apropa­ment cap als ciutadans en els últims anys, els des­patxos petits especialit­zats en una branca de l’assessorament molt concre­ta, continuen assegu­rant un tracte personalitzat i directe amb el client: “L’Administració està fent un gran esforç per apropar-se als ciutadans i disposa de serveis d’atenció per a consultes de tipus im­mo­biliari. La diferència entre aquests serveis i la nostra tasca és que nosaltres oferim un contacte directe, continuat i personalitzat i un temps mínim d’execució per re­sol­dre les consultes i dur a terme les actuacions derivades.”

En el cas dels habitatges en construcció s’ha de valorar positivament el canvi de mentalitat que les empreses constructores han sofert: “La legisla­ció espanyola ha anat esdevenint cada cop més exigent. Una de les mesures més importants en aquest àmbit va ser la promulgació de la Llei de l’ordenació de l’edificació, on quedaven estipulades les res­pon­sa­bi­li­tats en matèria de construcció. Aquestes responsabilitats s’han de cobrir amb unes assegurances, per la qual cosa l’índex de com­pli­ment de la normativa és molt elevat actualment i les compa­nyies disposen d’equips de tècnics per examinar la durabilitat i manca de perillositat de les construccions.”

En el cas de la venda d’habitatges de segona mà, el principal problema és la falta de formació de gran part de les persones que s’hi dediquen. Això provoca que el comprador pugui ser informat de manera inade-quada quant als tràmits i deutes que s’han de contraure: “Terrassa ha passat de 15 oficines immobiliàries l’any 1992 a 200 el 2001. Aquest creixement és conseqüència de l’auge que ha viscut el sector, provocat, en bona part, per la pujada dels preus immobiliaris, la qual ha estat totalment descontrolada i no es podrà mantenir perquè els mateixos compra­dors obligaran a un descens dels preus en no poder assumir el cost d’un habitatge. És a dir, s’imposarà la mateixa llei del mercat. A més a més, aquest increment també ha tingut una altra repercussió: l’atura­da de la construcció d’habitatges protegits per-què ni els ajuntaments ni les cooperatives poden fer-se càrrec del cost de la compra dels terrenys.”

Està demostrat que l’adquisició d’un habitatge és una de les més importants que es fan a la vida i que la il·lusió presideix moltes vegades aquest mo­ment, de forma que pot restar l’obligada objectivitat i conduir a l’assumpció de riscos innecessaris: “Molts conflictes lamentables es podrien evitar amb un bon assessorament abans i durant el procés de compra d’un habitatge. En el cas dels de construcció, el comprador s’ha d’assegu­rar que s’està seguint el procediment correcte i que el constructor es-tà actuant de la manera adient. Respecte als de segona mà, ha d’exa-minar l’estat actual físic i jurídic del bé immoble.”

L’entrada d’Ainhoa Gimferrer a les tasques quotidianes del despatx n’asse­gu­ra la continuïtat en el futur: “Al meu pare li ha costat sempre moltís­sim delegar, i crec que he estat jo qui li ha demostrat que és possible fer-ho.”

Joan Manuel Gimferrer es mostra molt satisfet que la seva filla hagi triat la mateixa dedicació que ell mateix va escollir temps enrere: “L’Ainhoa és una persona sociable, pacient i molt capacitada per a la negociació. Aquestes característiques són indispensables en el nos-tre treball per­què, d’una banda, hem de saber quins són els pas­sos que s’han de seguir per portar a terme una determinada gestió, però, a més a més, hem de saber obrir-nos les vies necessàries per poder materialitzar-la. La nostra feina comporta situacions difícils en les quals hem d’ac­tuar de mitjancers entre les empreses promotores i els clients particu­lars. En aquests casos, el nostre objectiu és acon­se­guir un acord que satisfaci les dues parts. Tanmateix, cal reconèi­xer que vigilem molt les empreses per a les quals treballem. Això ens permet poder actuar en aquestes complexes situacions amb la segu­re­tat de saber que són excepcionals.”