Text del 2001.
“Hem ajudat els armadors a estar al dia de la realitat del món pesquer”
L’Ametlla de Mar, poble de pescadors, és un punt emblemàtic de la costa tarragonina. L’ambient mariner es viu arreu i l’activitat principal continua sent, com des de fa molts anys, la pesca. Al voltant d’aquesta indústria han aparegut serveis que són necessaris per al bon funcionament del sector, entre els quals destaca l’assessorament als empresaris i treballadors de la mar. Josep Tomàs Margalef és fill d’aquesta tradició pesquera: tant l’avi Japet com el pare, Josep, han estat pescadors de l’Ametlla. Ell va iniciar la seva vida laboral vinculant-se a aquest món com a secretari de la Confraria de Pescadors de l’Ametlla de Mar, un important organisme que agrupa armadors i pescadors. “Mentre hi treballava, vaig decidir estudiar a les nits per treure’m el títol de graduat social. En principi no tenia cap intenció d’obrir el meu propi despatx però a mesura que vaig anar implicant-me en aquell món vaig descobrir que aquella era la meva vocació.” Així és com el 1983 va muntar una assessoria dirigida als empresaris i treballadors de la població.
El negoci ha anat creixent i també ampliant el ventall d’oferta. Els seus clients són professionals liberals i petita empresa, concretament “aquell empresari autònom que a l’estiu contracta 3 o 4 treballadors i necessita un expert que li gestioni aquests temes i d’altres que van sorgint, en definitiva, un assessor de capçalera que solucioni tot tipus de problemes. El nostre despatx l’integrem especialistes en diferents matèries que col·laborem amb advocats, pèrits industrials, enginyers industrials, professionals de la prevenció de riscos laborals, etc. per poder cobrir qualsevol necessitat del nostre client. No cal anar a una gran ciutat per trobar assessors de nivell, nosaltres treballem dia a dia per millorar la qualitat del servei des d’un despatx.”
Molta gent de l’Ametlla viu encara de la pesca costera, un món que en Josep Tomàs coneix molt bé i viu amb passió. “No és casualitat que aquest sigui un poble de pescadors. Els nostres avantpassats sabien que en aquest punt del litoral el vent bufa molt fort, més que en altres contrades. Això comportava l’existència de ports naturals, que és on es construïen els pobles. Fins als anys 30 del segle passat, les em-barcacions anaven a vela. Les condicions amb les quals se sortia a pescar eren molt dures. Com que no hi havia motors, es depenia del vent i de la direcció cap on bufés. Quan hi havia un canvi de direcció, els pescadors no sabien cap a on els portaria amb la qual cosa, si trigaven molt a tornar a port, el peix ja s’havia malmès. Sens dubte, la gent del mar vivia en unes condicions molt dures en aquells temps. Les coses han anat millorant per a aquest sector.”
Al mar destaquen dues importants figures, la de l’armador i la del mariner: “Representen l’amo i el treballador, però amb un vincle força peculiar que arrenca de la pròpia història de la pesca. En aquest món funciona el salari a la part: si es pesca molt hi ha més rendibilitat per al pescador. La liberalització del sector fa que el mariner busqui el vaixell més mo-dern i que pesqui més. No es discuteix sobre un sou sinó que es busca pescar el màxim. Les confraries intenten respondre a aquesta realitat que comença a la barca on el pescador és d’alguna manera el propi accionista del seu producte. L’empresari no pot dir que s’emporta el peix on vol, sinó que ha d’estar d’acord amb el pescador sobre què s’ha de fer. Cal que armador i mariner siguin un equip. De fet, des de temps immemorials les confraries estan governades per igual nombre d’armadors que de tripulants. Per tant, uns i altres estan obligats a posar-se d’acord perquè, si no, no poden dur endavant cap projecte. La nostra confraria ha tingut un paper molt destacat a l’Ametlla gràcies a l’esforç de tots els qui la integren. Acabem de patir la pèrdua de qui n’ha estat president durant vint anys, Andreu Estrada Messeguer, una persona que ha fet molt per tot el col·lectiu pesquer.”
Aquesta col·laboració entre armadors i mariners és un element principal per a la bona marxa del sector. Hi ha problemàtiques externes que afecten el funcionament del sistema: “L’encariment del preu del petroli és un gran inconvenient, sobretot per als pescadors. L’empresari de la mar posa els mitjans de producció però el consum és pagat al 50% pels pescadors i per l’armador. Això significa que si augmenta el preu dels carburants, els treballadors veuen minvar moltíssim els seus ingressos i s’acaben generant paralitzacions de la flota.”
Sens dubte, en Josep Tomàs coneix a bastament el món de la mar, comprèn les seves problemàtiques i participa en la seva resolució. “També es produeixen confrontacions entre armadors i pescadors, i hem de procurar que no s’arribi al plet. A vegades aquests conflictes són en el marc d’una mateixa família que té una embarcació en la qual treballen diferents membres. Estan convivint deu hores diàries en un espai reduït i s’ha de procurar que el clima laboral sigui bo perquè no es produeixin conflictes entre ells.”
I continua: “No he arribat mai als tribunals per un tema relacionat amb la pesca perquè quan no he pogut conciliar les parts he preferit no seguir amb el cas.”
Per a en Josep Tomàs, el futur del sector pesquer de la costa catalana s’albira amb bones perspectives: “La pesca fresca que es duu a terme a la Mar Mediterrània té un futur esperançador. El peix congelat o el provinent d’altres països no ha de ser competència. El nostre té una qualitat i unes característiques admirables que sap reconèixer qualsevol cuiner. Evidentment el preu és més elevat però el sabor i la qualitat és molt major. Per festes o esdeveniments especials és evident que no dubtarem a triar el peix de la terra. En aquest sentit, es comença a treballar amb l’etiquetatge de procedència, que serà un punt a favor per promocionar el nostre producte.”
Els pescadors de les aigües catalanes s’han esforçat els darrers anys per incorporar les noves tecnologies a les seves embarcacions. “Nosaltres hem ajudat els armadors a estar al dia de la realitat del món pesquer. Són conscients que el futur del sector va unit a nous mètodes d’extracció del peix, però no hem d’abusar d’aquests sistemes. Si hi ha més capacitat extractiva s’haurà de treballar per introduir polítiques de reducció de la flota pesquera, acompanyades de reducció d’horaris… Si fem una sobreexplotació dels recursos marins trencarem la barrera biològica i es produirà una corba descendent que podria fer desaparèixer el sector. Les noves tecnologies han d’ajudar els treballadors de la indústria a millorar la rendibilitat i també la seguretat de la vida a la mar. S’ha de veure com es compagina.” Amb rigor i passió per la seva professió, Josep Tomàs Margalef Benaiges treballa per ajudar la gent del mar en un món cada vegada més complex amb l’ajuda del seu equip i de la família: la seva esposa Tonica, que també treballa el despatx, i els seus tres fills.
