Text del 2006
La nostra farmàcia de Balenyà ofereix la mateixa qualitat de servei que pugui haver-hi a qualsevol gran ciutat.
El senyor Guillem Mataró va néixer a Centelles, un poble dinàmic en un entorn privilegiat al sud de la plana de Vic. “Els avis materns tenien una botiga de vi i de grans en aquest municipi. Sóc de Centelles i faig bandera, pertot arreu, del lloc on vaig néixer, perquè n’estic molt orgullós.”
La seva relació amb el món de la farmàcia va ser força precoç ja que, abans de néixer, d’alguna manera ja era a la farmàcia que la seva mare regentava a Sant Pere de Torelló. “La mare, Pepi Reixach, és farmacèutica. Als anys setanta va treballar durant sis anys en una farmàcia, a Sant Pere de Torelló. Quan va començar a treballar-hi, estava embarassada de mi, i quan vaig néixer em posava amb la cadireta del cotxet a sobre del taulell. A més, recordo que des de ben petit els estius treballava a la farmàcia ajudant, segellant receptes, fent encàrrecs i tot el que em demanaven. Després, la mare es va fer càrrec d’una farmàcia als Hostalets de Balenyà. Actualment, compagina la seva tasca de farmacèutica, a Granollers, amb la direcció d’un establiment d’òptica. Ha estat sempre molt interessada en el món de l’òptica, fins i tot va ser vocal del Col·legi Nacional d’Òptics.”
Bona part de la família Mataró té alguna relació amb el món sanitari. “En Roger, el meu germà, va fer farmàcia i òptica, especialitat per la qual es va decantar. El pare, Isidre Mataró, és enginyer industrial. Primer va treballar en un negoci familiar i després a la farmàcia i a l’òptica de la mare. Actualment es dedica a la gestió immobiliària.”
El senyor Mataró es va llicenciar l’any 1996 i aviat es va fer càrrec de l’establiment de farmàcia als Hostalets de Balenyà. “Els pares em van deixar lliure per fer el que volgués. Si tenia cap dubte els ho comentava, però feia bastant la meva, amb les consegüents ensopegades.”
En sortir de la facultat, es va adonar que li mancava molt per aprendre. “Tenia molta informació ballant al cap, però no sabia aplicar-la. Vaig trobar a faltar, per exemple, l’enfocament pràctic de la botànica, amb vista a desenvolupar la fitoteràpia a l’oficina de farmàcia.”
També hi va trobar a faltar algunes assignatures relacionades amb la vessant empresarial i comercial de la farmàcia. “Malgrat que la vessant empresarial és una part substancial de la professió, no s’ensenya a la facultat. Per això, i com que dins de l’àmbit de la farmàcia és la tasca que més m’agrada, vaig fer diversos cursos, entre els quals un màster de màrqueting a ESADE.”
A la seva oficina de farmàcia hi treballa amb un equip de tres persones. “Hi ha una auxiliar, amb força experiència, i dues empleades més joves, les quals van completant, a càrrec de l’empresa, la seva formació. Considero el cost de la formació continuada dels empleats com una inversió.”
Les normatives vigents obliguen els titulars a ser a les farmàcies. “Has de ser-hi, no sols perquè la llei així ho diu, sinó també perquè el negoci funcioni correctament. Sempre cal l’ull de l’amo, que veu les coses des d’un altre punt de vista.”
Declara que, en molts casos, hi ha un aprofitament i una explotació dels titulars envers els farmacèutics en pràctiques. “Hi ha mig any de pràctiques tutelades, que certament són necessàries si realment serveixen per formar el farmacèutic i no pas per obligar-lo a fer la feina que ningú no vol fer.”
Un dels objectius que es planteja el senyor Mataró a mig termini és anar introduint o fomentant a la seva oficina de farmàcia diverses parcel·les com l’homeopatia i la fitoteràpia. “Encara que no és una prioritat, de mica en mica, i amb calma, m’agradaria anar triant altres camps, com l’homeopatia. El meu propòsit és donar a conèixer aquest sistema terapèutic entre els clients. D’altra banda, m’interessa potenciar la fitoteràpia, ja que en un poble com Balenyà hi ha molta gent que coneix les plantes i està acostumada a fer-les servir.”
Vol deixar clar que la seva farmàcia, encara que pertany a un ambient rural, no té res a envejar a altres establiments de municipis més grans o de capitals de província. “La nostra farmàcia de Balenyà ofereix la mateixa qualitat de servei que pugui haver-hi a qualsevol gran ciutat. Tenim un estoc, sovint desmesurat, perquè sabem el que necessitarà la gent, i volem que, quan el client vingui a l’oficina de farmàcia i ens demani el seu medicament, el tingui de seguida.”
Tot i que la relació amb els metges del Centre d’Atenció Primària del poble és fluida, de tant en tant hi ha també alguna picabaralla. “Anteriorment, al Centre d’Atenció Primària hi havia un metge extraordinari, el qual coneixia a tothom, molt treballador, feia domicili i tot el que calgués, però fa poc aquest ambulatori va passar a ser un CAP de gestió privada. Ara la situació s’ha professionalitzat, coneixem perfectament els facultatius i moltes vegades els metges ens truquen per saber si tenim un determinat medicament que han receptat al seu pacient, però de vegades hi ha alguna enganxada, sobretot per qüestions econòmiques, ja que intenten retallar la despesa al màxim. Sovint, quan un pacient va a l’ambulatori amb la recomanació d’un medicament que li ha fet un especialista, els metges del CAP es neguen a fer-li la recepta o bé li donen un altre fàrmac, la qual cosa fa que el pacient, quan arriba a la farmàcia, descarregui el seu enuig amb el farmacèutic.”
Considera que l’atenció farmacèutica, de la qual es parla tant darrerament, és una tasca que els professionals desenvolupen d’una manera espontània. “Com que coneixem la gent del poble, quan algú entra a l’oficina de farmàcia generalment intuïm per endavant allò que ens demanarà. El client sap que pot comptar amb el nostre servei, tant per demanar-nos les seves pastilles per controlar la tensió com perquè li curem un tall que s’ha fet accidentalment. Potser l’atenció farmacèutica s’hauria de planificar i hauria de seguir unes pautes, però, d’una manera inconscient o innata, ja en fem.”
La gent valora molt el fet de saber que pot anar a la farmàcia a demanar consells i ajuda gratuïtament. “Molts clients tornen per donar-nos-en les gràcies, quan una recomanació els ha anat bé. L’agraïment de la gent és una de les coses que més em reconforten i el màxim a què pot aspirar un farmacèutic.”
També és atenció al client el fet de preparar, desinteressadament, la medicació per als cinquanta residents d’un geriàtric veí. “Tenim els historials dels avis, i preparem en un dispensador setmanal la medicació de cada persona.”
Confessa haver tingut experiències insòlites al llarg dels nou anys que fa que exerceix la seva professió a l’oficina de farmàcia dels Hostalets de Balenyà. “Un 14 d’agost, mentre trastejava a la rebotiga, vaig mirar cap a fora i vaig veure que en una banda de la farmàcia hi havia una clienta, i a l’altra, al costat de la caixa, un home amb un passamuntanyes treia el cap. Segons més tard, vaig adonar-me que m’estaven atracant, i quan vaig sortir a la botiga els lladres ja havien marxat. La clienta, en un to molt serè, em va dir que érem molt bromistes. Quan li vaig explicar que no es tractava de cap broma, es va desmaiar.”
