Sr. Guillem Recasens i Ros
Sr. Guillem Recasens i Ros
PC, 21è VOLUM. Estètica corporal i equilibri emocional

GUILLEM RECASENS I ROS

RECASENS & ROS GENERACIÓN DE ALTERNATIVAS PROFESIONALES

Text del 26-01-11

“Tenir feina ocupa el segon esglaó de la piràmide de Maslow, just per sobre de les necessitats fisiològiques o bàsiques. Si una persona es troba a l’atur, el seu estat anímic, i també físic, es veu alterat

“En el moment de contractar algú és gairebé més important que els seus coneixements la impressió personal que dóna. Aquí és on entra en joc la intel·ligència emocional, molt vinculada a la psicologia i l’empatia”

“Dues de les característiques més buscades en un treballador són la capacitat d’esdevenir proactiu i que sigui ell mateix qui es fixi els objectius”

“Per fer un canvi, sigui del tipus que sigui, s’ha de tenir clara la mentalitat de canvi; per assolir aquest objectiu és clau fer un treball d’autoconeixement introspectiu, realista i laboriós”

“A l’Edat Mitjana, una persona tenia una esperança de vida d’uns 30 anys; ara, al món occidental és de gairebé 80. Per tant, la nostra vida laboral és molt més llarga, i encara ho serà més segons es retardi l’edat de jubilació. Per tant, si el món laboral abans ja tenia molt pes a la nostra vida, com a suport econòmic i també pel grau de realització que implica una feina que s’adigui a les nostres potencialitats, ara s’ha tornat absolutament essencial per a definir-nos com a persones.”

Guillem Recasens i Ros, assessor de carreres professionals i consultor de recursos humans, va descobrir, per una conjuntura personal concreta, les seves competències per ajudar persones que, o bé busquen feina, o bé que volen canviar la seva projecció o bé que desitgen una promoció. “Sóc llicenciat en Dret (UB) i Humanitats (UOC), MBA per ESADE i l’European University, i màster en Gestió de Persones i Capital Humà (EAE/UPC). Ara estic fent el doctorat en Societat del Coneixement. Fa anys, vaig viure als Estats Units, on vaig treballar, a l’àrea de màrqueting. I, a casa nostra, en una consultoria i en una farmacèutica. L’any 2000, quan ja havia assolit un bon estatus laboral i econòmic, em vaig quedar a l’atur; aquesta situació, que per a altres sol ser motiu de desànim, per a mi fou com una revelació de quines eren les meves capacitats. I em vaig reinventar. Des del 2000 em dedico a l’assessoria de carreres professionals.”

Tenir feina ocupa el segon esglaó de la piràmide de Maslow, “també anomenada jerarquia de les necessitats humanes, just per sobre de les necessitats fisiològiques o bàsiques. Si ens fallen alguns d’aquests fonaments, como li succeeix a una persona aturada, el seu comportament es veu alterat. I és aleshores quan el nexe indissoluble de cos i ment es fa més evident. Quan a mi em ve una persona que està a l’atur, acostuma a haver-hi un tema econòmic preocupant al darrere que li provoca angoixa, ansietat i, fins i tot, depressió. I aquest estat d’ànim es transparenta en el seu aspecte… Físicament, es nota que està desesperat, com se’m notava a mi quan, malauradament, la meva dona va traspassar. Ja diuen que els ulls són el mirall de l’ànima, i els meus estaven buits, tristos… I jo reconec aquest dolor en moltes de les persones que sol·liciten el meu assessorament.”

A banda de la formació i els coneixements, l’empatia i la intel·ligència emocional són essencials a l’hora d’aconseguir una feina, així com mostrar una estètica corporal adient a la nostra personalitat i tenir un comportament idoni durant les entrevistes de selecció. “Quan em vaig quedar sense feina, i ja abans, vaig generar moltes entrevistes, i m’hi vaig sentir molt còmode, perquè el meu CV encaixava molt bé en el perfil que buscaven i sabia perfectament què respondre. Això em feu adonar que estava capacitat per passar aquest tipus de proves i vaig decidir que podria ajudar altres persones a fer-ho. De fet, fou tot un encert, perquè haig de dir honestament que aconsegueix feina, o canvia de feina, tothom que rep el meu assessorament i ho treballa durament. El canvi de registre que costa més a la gent és fer-los passar de parlar de coneixements a parlar de competències i assoliments professionals: tant a qui busca feina com a l’empresa que cerca treballador. De fet, qui és incapaç de reconèixer les seves competències professionals, es veurà a curt termini fora del mercat.”

Tot i que proper a altres termes emprats en psicologia, el concepte de competència sorgeix als anys 70, a la Universitat de Harvard, “on s’adonaren que les persones amb millors notes no eren sempre les que trobaven les millors feines, perquè en el moment de contractar algú és fins i tot més important la impressió personal que dóna el candidat. Aquí és on entra en joc la intel·ligència emocional, molt vinculada a la psicologia i l’empatia, a la capacitat de motivar la gent o de dirigir un equip. I això vol dir tenir competències laborals; una combinació integrada de coneixements, habilitats, valors, actituds, motius, aptituds i capacitats que es posen en marxa per a l’acompliment òptim en un context donat. Les competències, com els coneixements, es poden desenvolupar, malgrat que abans cal fer una recerca interior per tenir clares quines són les nostres i quines ens falten per progressar a la nostra feina i no quedar-nos fora del mercat. A més, cal cuidar la xarxa de contactes i animar-la. Actualment, al nostre país, el 70% de les ocupacions es troben a través de contactes.”

Per al coneixement del perfil professional, el senyor Recasens realitza el diagnòstic professional a les persones que li demanen assessorament a fi de determinar allò que funciona i allò que falla al seu perfil laboral. “També els demano que m’expliquin quines han estat les seves fites i els acabo muntant un CV trencador. Després, els ajudo a confeccionar la seva xarxa de contactes i es prepara un missatge a comunicar. Els contactes poden ser meus o seus, a més de preparar-los per a les entrevistes de selecció confeccionant respostes professionals i assertives a les típiques preguntes delicades, com parlar dels punts forts o febles, etc.”

En aquests anys de descobriments competencials personals, Guillem Recasens també va trobar una altra faceta professional que li aporta moltes satisfaccions. “Com a professor universitari de la UOC, estic ensenyant la matèria de gestió de la carrera professional, després d’haver-la aplicat amb més de 500 clients que han estat atesos personalment per mi els últims anys, el 64% dels quals seguí amb èxit programes de potenciació de competències que els permeteren fer un canvi efectiu d’empresa, mentre que el 19% es va promocionar dins la seva organització i el 17% muntà el seu propi negoci.”

Al nostre país hi ha una cultura conservacionista pel que fa a canviar de sector i, inclús, a canviar d’entitat o ubicació. “Dues de les característiques més buscades en un treballador són la capacitat d’esdevenir proactiu i que sigui ell mateix qui es fixi els objectius. Cal vendre això quan anem a una entrevista laboral i demostrar-ho amb assoliments professionals.”

La implicació de Guillem Recasens és tanta que, com a consultor, no només incita els seus clients a fer canvis, sinó que, en tasques de selecció de personal, dóna la garantia que, si la persona que ha recomanat per a un càrrec determinat no funciona durant sis mesos, es compromet a canviar-la gratuïtament. “Evidentment, la feina la porta a terme aquella persona i l’èxit se li ha d’atribuir a ella, però jo hi col·laboro. Quan toca, em poso la jaqueta de selecció de personal i ajudo gent molt vàlida a la qual, per culpa de la seva timidesa o el seu historial, no es valora el potencial. Per fer un canvi, sigui quin sigui, s’ha de tenir clara la mentalitat de canvi i, per això, és clau fer un treball introspectiu, realista i laboriós, tenint en compte que afectarà també el nostre aspecte físic, a més de l’emocional i l’intel·lectual perquè tots van units. Sobretot, no hem de pensar en desitjos sinó en objectius vitals. Aquesta és la nostra fita!”