PC, 19è VOLUM. Impuls immobiliari

GUSTAU VERA ARIBAU

INVERSORA ERA ARANESA, S.L.

Text del 2008

“El ritme de la nostra activitat vindrà marcat pel context, al qual ens adaptarem amb il·lusió, coneixements i honestedat”

La tasca professional de Gustau Vera en el sector immobiliari es desenvolupa en un doble vessant professional i empresarial. “Des de la creació de l’agència Tarròs Associats l’any 1998, hi actuo com a Agent de la Propietat Immobiliària, gràcies a la proposta que em féu el gerent i un dels creadors de l’entitat, Jaume Tarròs. La meva comesa és gestionar la compra de terrenys per a l’edificació d’habitatges, la qual, en determinats casos, pot comportar la requalificació de les parcel·les. El 60% de la meva jornada se centra en la recerca de terrenys. L’adquisició i venda de parcel·les per a l’edificació és una forma d’inversió per als promotors, de manera que les compres es poden efectuar pensant a construir a llarg termini, d’acord amb les posteriors requalificacions, o a curt termini. A més, a vegades pot ser indispensable una capitalització de l’empresa, i una via d’aconseguir-la és vendre part dels terrenys adquirits.”

Per desenvolupar satisfactòriament aquesta activitat, és indispensable disposar de formació jurídica en matèria urbanística i tenir un tarannà dialogant per tal d’assolir acords amb les administracions locals. “En definitiva, es tracta d’aconseguir sempre solucions que beneficiïn totes les parts: la promotora, l’ajuntament i els ciutadans.”

L’altre vessant professional del senyor Vera es desenvolupa a la promotora Inversora Era Aranesa. “Hi gestiono, juntament amb el meu pare, Joaquim Vera, i el seu soci, Andrés Martínez, una tasca més global, ja que no només m’encarrego de l’adquisició i requalificació de solars, sinó que amb els meus socis porto tot el procés de disseny, construcció i venda dels habitatges de les nostres promocions.”

La doble vinculació de Gustau Vera amb el sector immobiliari li ha permès de posseir un bona panoràmica d’aquesta activitat econòmica. “A més, gràcies a la relació de la meva família amb aquesta sector, he tingut contacte des de ben petit amb el món de la construcció. El meu pare desitjava que posseís una bona formació pràctica de tots els oficis que hi estan vinculats i des de ben jove vaig treballar a peu d’obra, de manera que he pogut tastar jo mateix els diversos passos del procés de construcció i promoció d’habitatges.”

És conscient que ha arribat on és gràcies en gran part als seus tres grans mentors: el seu pare, Andrés Martínez i Jaume Tarròs. “Els dec part del que sóc i del que tinc en l’actualitat, i els n’estic agraït.”

Malgrat la seva denominació, Inversora Era Aranesa actua a tota a l’àrea de la província de Lleida. “La promotora nasqué l’any 2000 amb una promoció d’habitatges a la Vall d’Aran, per la qual cosa fou batejada amb el nom d’aquesta comarca. Malgrat que també hem construït cases unifamiliars adossades, bàsicament ens dediquem a la promoció de blocs de pisos en fases de 16 mesos, que subcontractem a constructores, entre les quals destaca Proiprom, propietat del meu pare i d’Andrés Martínez.”

Pel que respecta a les crisis immobiliàries, Gustau Vera en fa una valoració força objectiva: “El meu pare ha passat per les crisis dels anys 82, 92 i 98, i per experiència sap que són períodes de reajustament dels desequilibris del mercat per un excés en l’oferta, períodes que fins ara no s’han perllongat més de dos anys. Per tal de superar aquestes conjuntures adverses cal reduir l’oferta d’habitatges de primera mà a fi que el mercat la pugui absorbir.”

D’altra banda, també cal ser conscients dels detonants de l’anomenada bombolla immobiliària de la darrera dècada. “La davallada dels tipus d’interès bancari i l’ampliació, per circumstàncies diverses, de les classes mitjanes al nostre país, propiciaren no només que la inversió en el sector fos molt lucrativa, sinó també una dinàmica de canvi de propietat. Moltes famílies venien el seu immoble per comprar-se’n un altre de majors prestacions o en una zona que encaixés més amb el seu estil de vida. Aquest procés, però, alhora ha provocat una inflació, que també ha afectat els constructors. S’havia assolit un punt límit abans de l’inici de l’apujada dels tipus d’interès, la qual a la llarga beneficiarà el sector perquè el reequilibrarà. El cert és que els promotors ens hem malacostumat. Abans del 92, el corrent era que el 70% dels habitatges es vengués durant la construcció i un 30% o bé es venia després o bé era absorbit per tècnics o operaris del sector.”

El que queda clar, doncs, és que parlem d’un sector cíclic, ple d’oportunitats i de reptes: “Encara queden molt espais on construir un futur per a les famílies del país. No obstant això, hem de lluitar amb múltiples condicionants legals. Per exemple, l’article 47 de la Constitució considera l’habitatge com un dret i afirma que les administracions han de procurar que els beneficis de les requalificacions reverteixin en la comunitat. La realitat, però, conforma un altre panorama. En l’actualitat el cost del sòl representa entre el 40% i el 50% del preu d’un habitatge, la qual cosa fa inviable per als promotors el compliment de la norma que dicta que s’ha de construir un 20% d’habitatges de protecció oficial en qualsevol promoció, a banda d’haver cedit prèviament entre un 10% i un 15% dels terrenys a l’ajuntament, i un altre 50% per dotar l’àrea de zones verdes i equipaments socioculturals i sanitaris. En aquesta conjuntura cal cercar solucions d’equilibri, que passen pel diàleg i el pacte. Paral·lelament, cal no obviar que la realitat immobiliària del país és heterogènia, i que no es poden aplicar els mateixos paràmetres pertot. Finalment, fóra convenient que les administracions reflexionessin sobre la regulació dels habitatges protegits. En l’actualitat es preveu que no puguin canviar de propietari durant 99 anys, la qual cosa condemna els residents a establir-s’hi de per vida.”

En aquest context d’incertesa i il·lusió, desitja continuar exercint Gustau Vera: “Per la nostra part, cada dia ens llevem per treballar. El ritme de la nostra activitat vindrà marcat pel context, al qual ens anirem adaptant amb il·lusió, coneixements i honestedat.”