Sr. Robert Vergés Fernández
Sr. Robert Vergés Fernández
PC, 19è VOLUM. Impuls immobiliari

ROBERT VERGÉS FERNÁNDEZ

DEPARTAMENT D’INFRAESTRUCTURA DEL TRANSPORT I DEL TERRITORI ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERS DE CAMINS, CANALS I PORTS DE BARCELONA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

Text del 2008

Si el creixement és ordenat i s’han deixat espais per a serveis i equipaments, ja és sostenible”

L’ordenació de les ciutats i del territori ha estat un aspecte clau en el desenvolupament de les societats. El creixement demogràfic actual exigeix més cura en la urbanització per tal de protegir els entorns i crear espais urbans racionals i sostenibles que s’ajustin a les necessitats de les poblacions. Robert Vergés Fernández, professor d’urbanisme de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya, entén que l’urbanisme pretén ordenar el creixement de les zones urbanes. “No es tracta de fer que les ciutats creixin o no, quelcom que depèn dels cicles econòmics, sinó d’ordenar-les. La població mundial creix de forma accelerada, també la catalana, i les ciutats s’engrandeixen a un ritme vertiginós, major que l’augment de la població. O bé creem instruments perquè el creixement es faci de forma ordenada, és a dir, amb una vialitat suficient, amb zones verdes i espais per a escoles o hospitals, o bé sorgiran espais desordenats que complicaran la ubicació d’equipaments diversos.”

Des d’aquest plantejament, una de les feines més importants que s’ha dut a terme en els darrers anys ha estat la correcció de planificacions urbanístiques inadequades. “És fonamental dissenyar un urbanisme coherent i racional abans de portar l’obra a terme, perquè una vegada s’ha executat és difícil actuar-hi per contrarestar una mala ordenació Amb tot, algunes vegades s’intenta corregir. Substituir els materials utilitzats per altres de més oportuns o refer el concepte d’un parc són feines que han hagut de portar a terme els ajuntaments. Una posició extrema seria enderrocar allò que s’ha fet malament, però això és molt costós tant des del punt de vista econòmic com social. Tirar a terra un barri sorgit d’una urbanització il·lògica per crear avingudes més àmplies implica treure persones d’uns habitatges i buscar-los-en de nous, la qual cosa és molt complexa. L’objectiu ha de ser pensar apropiadament el creixement de les ciutats. Hem d’intentar aprendre dels errors del passat per fer ciutats millors. I a vegades els projectes necessiten temps per madurar.”

A Catalunya hi ha una tradició important de bona planificació que neix amb Ildefons Cerdà, l’urbanista creador de l’Eixample de Barcelona. “Tenim la quadrícula molt interioritzada. La circulació a la capital catalana i la seva àrea metropolitana és molt millor que a altres ciutats del nostre entorn europeu.”

Ordenar també vol dir protegir. “Si el creixement és ordenat es pot construir en unes zones i protegir-ne d’altres. De totes maneres, s’ha de ser conscient que si s’exagera, la protecció pot arribar a provocar una situació sense sortida. Si ens oposem a qualsevol tipus de noves infraestructures i creixements urbans, crearem una situació caòtica. A vegades l’excés de protecció és contraproduent, com passa amb l’actual utilització del concepte de sostenibilitat, que de tan emprat s’ha buidat de contingut. Si el creixement és ordenat i s’han deixat espais per als serveis i els equipaments, ja és sostenible.”

Així mateix, el concepte urbà ha superat el límit de les ciutats. “Tot Catalunya té característiques urbanes. A les nostres comarques hi domina el sector terciari i, per tant, hem de considerar el territori com una gran ciutat i ordenar-la segons aquest criteri de conjunt.”

El Departament d’Infraestructura del Transport i del Territori, en el marc del qual és docent el professor Vergés, realitza recerca i formació professional i dóna serveis a les administracions i al món professional i empresarial en tot allò relacionat amb els camins, els ferrocarrils, els transports, l’urbanisme, les ciències socials, els projectes i els seus sistemes de representació. Robert Vergés ha treballat en obres hidràuliques per donar resposta a un dels grans problemes de la població mundial, la gestió d’un recurs tan escàs com l’aigua. “Independentment del canvi climàtic, és clar que hem d’estar preparats quant a infraestructures per suportar períodes secs i períodes humits. Els transvasaments entre conques fluvials tenen una gran oposició social i sols resta l’aposta per la tecnologia de la dessalinització d’aigua de mar per obtenir aigua potable. Hi ha consens social i polític sobre aquesta tecnologia però, per contra, ens enfrontem al seu elevat cost energètic i econòmic. S’han de crear només les plantes necessàries. A Catalunya hi ha una dessalinitzadora al delta del Tordera i se n’està construint una altra al delta del Llobregat pensada per a la conurbació de Barcelona i que aportarà un 15% de l’aigua que es consumeix actualment a l’àrea metropolitana.”

El creixement demogràfic ha provocat un empitjorament de la manca d’aigua i que estiguem més exposats que fa uns anys a possibles restriccions. “En tots els comitès en els quals he participat s’ha conclòs que cal la millorar la disponibilitat d’aigua.”

Robert Vergés ha format part de la Direcció General d’Urbanisme del Departament de Política Territorial, des d’on van projectar carreteres i línies de ferrocarrils com els primers traçats de l’alta velocitat, ja fa 20 anys. “Per tenir una bona xarxa viària cal disposar d’una xarxa d’autovies. És preferible apostar des del començament per autovies àmplies i segregades de la resta de la xarxa que generar obres insuficients que quedin obsoletes en deu anys. Pensar a cobrir tot el territori amb ferrocarrils no és possible pel seu elevat cost i només té sentit en zones densament poblades. En canvi, una gran xarxa d’autobusos ha de recolzar en les autovies. El polèmic quart cinturó fa anys que es va projectar i està ben concebut. Quan es dugui a terme serà molt útil. Realment, la planificació és a llarg termini i requereix molts estudis i previsió per crear quelcom realment racional i útil.”