31-08-09
El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, l’honorable senyor Josep Huguet i Biosca, és enginyer industrial i llicenciat en Història Contemporània. A banda d’haver dirigit una empresa d’enginyeria, la seva trajectòria professional també comprèn una extensa experiència en el camp de l’ensenyament com a director i professor de diversos centres de formació. “El fet d’haver-me dedicat a l’ensenyament bona part de la meva vida professional m’ha fet apreciar la necessitat d’explicar-me clarament i, per tant, d’apostar per una política basada en aquest mateix concepte. La claredat és un principi bàsic per aconseguir que les persones entenguin les actuacions que realitzem tots aquells que ens dediquem a afers polítics.”
La tasca que actualment desenvolupa el senyor Huguet és cabdal per al futur intel·lectual i la competitivitat del nostre país. “El món universitari és part important de la meva responsabilitat; és competència del meu departament abordar alguns dels canvis que requereix aquest cicle formatiu i acostar-lo a certes dinàmiques europees. A Catalunya, les universitats responen a un bon nivell si les comparem amb la mitjana espanyola, però necessitem evolucionar per posicionar-nos al costat dels països més avançats d’Europa. Durant l’actual legislatura ens ha tocat dur a terme el procés de Bolonya, que sempre hem vist com una oportunitat i no com un inconvenient. Recentment hem iniciat la construcció de l’espai europeu d’educació superior, un procés que ens permetrà realitzar canvis ineludibles dins l’estructura i la pedagogia universitàries. Tot això, juntament amb una millora del sistema de finançament de la universitat, serà determinant per assolir un reforma favorable a mig termini. Un altre gran aspecte que també hem abordat és l’ordenament del sistema de recerca. Per això, impulsem l’Agència Catalana de la Recerca, aglutinant la FCRI, l’AGAUR i ICREA, a més d’haver creat CERCA, que agrupa els diferents centres de recerca de Catalunya. Un dels nostres objectius és posar en contacte l’àrea de recerca amb la d’innovació per fer realitat una sèrie de projectes de promoció de patents, de transferència, d’internacionalització i de treball amb infraestructures científiques i tecnològiques. Hi té un paper fonamental ACC1Ó, la nova agència de suport a l’empresa catalana sorgida de la integració del CIDEM i el COPCA.”
Quan a Catalunya un empresari demana col·laboració a les universitats, sovint obté una resposta massa lenta, mentre que a països com França, Alemanya o els Estats Units la recerca empresarial i la universitària fàcilment formen part d’un mateix entorn. “En aquest sentit, el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, signat amb un ampli consens social, polític i acadèmic l’octubre del 2008, ha fet una diagnosi molt acurada de les nostres fortaleses i febleses. Estem ben posicionats pel que fa al prestigi científic i a l’alt nivell del professorat universitari, i disposem d’una gran capacitat empresarial; allò que falla és la nostra sistemàtica. Moltes vegades he comparat Catalunya amb un important incubador de neurones que escasseja de connectors. I aquests connectors no només representen la relació entre la universitat i l’empresa, sinó que també simbolitzen la correspondència, gairebé inexistent, entre les mateixes empreses. L’individualisme impedeix moltes vegades la cooperació, la fusió empresarial o les aliances estratègiques. I, si la crisi econòmica no serveix per canviar aquests valors, haurem perdut una oportunitat històrica. Per altra banda, innovar no vol dir esperar que la inspiració arribi. Evidentment, moltes empreses neixen de la inspiració, però una idea encertada és quelcom que s’ha de cultivar. Sovint, la creativitat constitueix el potencial que permet connectar la innovació tecnològica amb el mercat. Som conscients que la R+D no acostuma a ser una activitat fàcil per a l’empresari petit i mitjà; des del Govern estem treballant per proporcionar una sèrie de mecanismes eficients que facilitin la relació entre les PIME i els investigadors. De fet, hem començat a analitzar quins són els àmbits en què Catalunya pot fer front a grans reptes internacionals, i que poden estar vinculats amb l’energia, la salut, la gestió de les ciutats, la formació, la dependència, la mobilitat sostenible… Cada un d’aquests marcs pot acabar convertint-se en un catalitzador d’un seguit d’esforços d’empresaris, grups de recerca i centres tecnològics que treballin plegats amb un fi comú.”
En els darrers anys s’ha produït una notòria deslocalització de grans empreses abans establertes a Catalunya i que ara s’instal·len a països més rendibles. “No ens confonguem: la globalització s’ha de saber aprofitar. A través d’ACC1Ó, estem promovent la internacionalització posant a l’abast de les empreses diversos serveis que ajuden a afrontar l’activitat internacional. Disposem d’una quinzena de plataformes empresarials arreu del món i de dues àrees d’aterratge empresarial, una a la Xina i l’altra a Romania, i hem obert una àrea empresarial tecnològica a San José, Califòrnia, per estar ben a prop de Silicon Valley. És important que les nostres empreses tinguin el control de model de negoci establert a Catalunya, però, si hi ha creativitat i innovació no ens ha de fer por la globalització. Clarament, a Catalunya tenim un know-how de negoci important, i és precisament això el que ens atorga la victòria en el mercat internacional. És imprescindible que disposem d’un bon sistema de vigilància sobre la innovació oberta a arreu del món, perquè així podrem tenir l’oportunitat d’adquirir noves idees o d’aliar-nos amb els seus creadors. Quan parlem d’innovació i internacionalització acostumem a pensar només en la indústria, però existeix un sector al que encara li queda un llarg camí per recórrer: el dels serveis. Entenc els serveis com a despatxos d’advocats, d’arquitectes…, l’àmbit del turisme o el del comerç. A Catalunya tenim un gran savoir faire en aquestes àrees que, dissortadament, no s’està explotant, malgrat que nosaltres, darrerament, estem empenyent aquests sectors a què surtin cap a l’estranger on, en aquesta època de crisi, hi ha països per fer-hi molta feina i que, a més, disposen de recursos econòmics provinents del petroli o l’estalvi interior.” La política d’ajuts empresarials implementada per la Conselleria d’Innovació, Universitats i Empresa és donar suport, sobretot, a les PIME. “Enfoquem els nostres programes a la petita i mitjana empresa, però cada vegada tendim més a forçar la cooperació entre societats, grups de recerca i grups universitaris, i això significa que els ajuts no acostumen a fer-se efectius quan s’actua individualment. Certament, a l’Estat espanyol hi ha avantatges fiscals importants per a la R+D, però, alhora, Hisenda té un excés de zel recaptatori que acaba provocant que l’empresari moltes vegades es faci enrere. Al meu parer caldria reclamar a l’Estat espanyol que les polítiques d’Hisenda fossin coherents amb les polítiques d’Indústria.”
FRASE ENCAPÇALAMENT: “A Catalunya, les universitats responen a un bon nivell si les comparem amb la mitjana espanyola, però necessitem evolucionar per posicionar-nos al costat dels països més avançats d’Europa”
FRASES DESTACADES: “La claredat és un principi bàsic per aconseguir que les persones entenguin les actuacions que realitzem tots aquells que ens dediquem a la política” “Des del Govern estem treballant per proporcionar una sèrie de mecanismes eficients que facilitin la relació entre les PIME i el món de la investigació” “Si la crisi econòmica no serveix per fomentar la cooperació entre les empreses, haurem perdut una oportunitat històrica” “Caldria reclamar a l’Estat espanyol que les polítiques d’Hisenda fossin coherents amb les polítiques d’Indústria”
