07/10/09
Directe i proper, el conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya, l’honorable senyor Joaquim Llena i Cortina, parla amb optimisme del sector que representa, i amb el posat planer de qui també percep la vida a peu de carrer. Llicenciat en Filosofia i Lletres i en Medicina i Cirurgia, exercí de metge a diversos hospitals catalans des del 1988 fins al 1999, i fou alcalde del poble lleidatà d’Alt Àneu, al Pallars Sobirà, durant onze anys. “Poca gent sap que el sector agroalimentari és la primera indústria de Catalunya. De fet, és l’àmbit productiu amb més capacitat de generar ocupació i riquesa, fins i tot amb la crisi. Tot i representar només un 20% de la població, és responsable de la gestió del 80% del nostre territori i dels nostres recursos bàsics més valuosos. Però només té un defecte: està molt fragmentat. Així, hi ha 60.000 explotacions agràries, unes 4.000 indústries de transformació esteses per tot el territori i unes quantes indústries de distribució. Aquesta microfragmentació produeix la seva poca notorietat social. Tanmateix, quan sumes totes aquestes empreses, el volum de vendes arriba a 18.000 milions d’euros durant l’any 2008, una xifra rècord, molt per sobre d’altres sectors, fins i tot del turisme.” A aquestes dades, s’afegeix una tendència social que l’afavoreix. “A França fa temps que aprecien el seus pagesos i els fruïts que els donen les seves terres. En canvi, aquí fins fa poc no sabíem què fer amb la pagesia, la valoràvem només per la part del paisatge i no per la faceta més important, és a dir, la producció d’aliments. A tall d’exemple: a l’àrea metropolitana, només un de cada cinc vins que hi ha als menús són catalans, malgrat que tenim una producció vitícola magnífica. Però la davallada econòmica actual, que s’inicià el 2007 com a una crisi de matèries primeres, ha revalorat l’agricultura. Ara, ens estem retrobant de nou amb el sector. El nostre país ha crescut massa ràpidament, i això ens havia fet oblidar-nos de la nostra essència, però comencen a sorgir iniciatives aïllades, afortunadament moltes, que fan apreuar els productes de la nostra terra.”
D’altra banda, la recerca i la tecnologia situen el sector agrari català en una posició puntera. “Disposem d’un institut d’investigació agroalimentària, l’IRTA, que és capdavanter mundial; totes les oliveres que es venen al món són catalanes, i el seu origen és a aquesta entitat. Tenim també la millor producció de préssecs del mercat internacional, i a més els podem vendre durant tres mesos gràcies a la investigació i les millores varietals.” Un altre centre pioner, únic a Europa, en el tractament dels aliments és el CENTA (Centre de Noves Tecnologies i Processos Alimentaris). “El CENTA té com a objectiu prioritari contribuir a la modernització i la competitivitat de les empreses del sector agroalimentari català.” Ubicada a Girona, la institució dedica la seva activitat a les tecnologies emergents o no convencionals de conservació dels aliments i al desenvolupament de nous processos alimentaris. “Permet posar en pràctica, no només la part experimental, sinó també la primera aplicació industrial. Si aquesta funciona, s’acaba traslladant el nou procés a la indústria.” Properament, s’obrirà un centre de característiques similars a Lleida, especialitzat en la fruita. “Es farà recerca per saber, per exemple, quins processos s’han d’aplicar per mantenir el nivell òptim de textura o de consistència de la fruita, o de quina manera es pot aprofitar la matèria orgànica que resta quan es fan els sucs.”
La recerca també possibilitarà una solució a la històrica contaminació de les terres catalanes mitjançant els purins. “Actualment, disposem de tecnologia per descontaminar allò que hem contaminat. Els purins augmentaran el seu valor perquè es poden convertir en un fertilitzant excel·lent. Recentment, des de l’Administració hem posat en marxa un pla de biodigestió de purins, però la recessió ha alentit la seva aplicació, perquè es requereix inversió. De totes maneres, volem corresponsabilitzar el sector, amb la filosofia de qui contamina, també paga. Però cal ressaltar que, en aquest cas, aquest pagament es pot convertir en una possibilitat de fer negoci.” Per al conseller, “hi ha una visió molt equivocada sobre el sector agrari: no és pas un sector ranci. Ben al contrari, és un àmbit dinàmic, que vol investigar i avançar. Qui avui fa el mateix que feia tres dècades enrere, mor.”
La conselleria és responsable de l’agricultura, la ramaderia, la pesca, l’alimentació i les accions de desenvolupament rural en el territori. Fa poc, ha engegat un pla de producció ecològica molt ambiciós. “A Catalunya es practica una agricultura amb conreus mediterranis (olivera, vinyes, fruita…), orientada al consum humà. Fa déu anys hi havia una gran preocupació per la seguretat alimentària; ara hem fet un pas endavant i la gent demana salut, com a sinònim de qualitat de vida i d’excel·lència en els aliments; el grau d’exigència és cada vegada més alt. En resposta, doncs, a la demanda social, volem fomentar la nostra producció ecològica, sabent també, però, que no és un camí únic.” Assegurar la biodiversitat de la terra és un altre objectiu prioritari. “Als anys 70, assumírem un concepte de defensa mediambiental d’amplis espais verges, que està més lligat a la realitat de grans països com el Canadà que a la idiosincràsia del territori català. Tanmateix, molts moviments ecologistes van incorporar-lo al seu discurs, sense tenir en compte que a Catalunya no tenim aquests espais intactes, perquè aquí la gent ha aprofitat els últims racons de la muntanya per fer llenya o carbó, pasturar o buscar bolets. És, per tant, un medi molt humanitzat. I si aquesta humanització es perd, ens veurem privats de la nostra agricultura a zones desfavorides i de la nostra biodiversitat, com, posem per cas, les nostres vinyes al Priorat, el nostre cereal a la Segarra o de les nostres oliveres a les Garrigues.” En aquest sentit, el sector primari català fa un bon ús dels recursos hídrics del país. “Tenim tres punts estratègics d’abastiment d’aigua: la desembocadura del Ter, la del Llobregat i el delta de l’Ebre. A aquestes zones hi ha una agricultura de regadiu que evita l’entrada de l’aigua salada i manté els aqüífers que abasteixen les poblacions.”
Quant a les famoses cooperatives agràries catalanes, no es poden perdre de vista els seus resultats. “Són un bé, un patrimoni de tots, però no és lògic que en un mateix poble hi hagi tres cooperatives amb el mateix producte: no és competitiu. És necessari compartir processos de transformació, venda i comercialització.”
Per acabar, l’honorable conseller Joaquim Llena reflexiona sobre la conjuntura econòmica actual i considera que potser algunes mesures han arribat massa tard. “Ara bé, haig d’admetre que s’han impulsat bones iniciatives, tot i que no s’han sabut explicar prou bé, com ara el pla de suport als ajuntaments, que ha generat molta activitat, o els incentius per a la compra de cotxes.”
