03/12/2013
Presideixo la Cambra de Comerç Hispano-Sueca de Barcelona, una entitat independent fundada l’any 1989 per tal de fomentar les relacions comercials entre Suècia i Espanya, apostant per Catalunya com el seu punt de partida. Actualment, la Cambra compta amb 175 associats que bàsicament formen part de la petita i mitjana empresa i les grans multinacionals, tot i que també tenim emprenedors autònoms i algun ens públic. Principalment, la nostra comesa consisteix a donar suport, aconsellar i ajudar a forjar vincles comercials a aquells empresaris d’origen suec que desitgen introduir-se a Catalunya o a la resta de l’Estat, ja sigui establint-hi societats pròpies o col·laborant amb empreses autòctones. També realitzem la mateixa tasca en sentit invers: assessorem empreses catalanes o espanyoles que han posat Suècia en el seu punt de mira. Amb aquests dos objectius, la nostra organització dóna a conèixer als seus associats els mecanismes de l’Administració pública, el funcionament del sector empresarial i l’operativitat de l’àmbit econòmic que regeixen en un i altre país. A més, la Cambra, com a plataforma d’intercanvi de coneixement i experiència, organitza periòdicament esdeveniments que apropen i impulsen la relació entre ambdues nacions.
La preocupació generalitzada per l’actual conjuntura econòmica també es percep entre els nostres associats, però ve de la mà d’un destacat afany per trobar-hi solucions. En aquest sentit, la recessió ha comportat un canvi de valors en la societat, que avui és menys individualista i més col·laborativa; un efecte col·lateral, i beneficiós, de la crisi, el qual representa la base de “l’economia compartida”. Aquest concepte en auge, que ha impulsat la creació de noves iniciatives empresarials, prioritza el fet d’accedir a un servei o a un producte en detriment de posseir-lo. Igualment, per trobar sortida al moment crític que experimentem, moltes empreses han invertit en tecnologia i innovació i han apostat per fer créixer l’exportació. Els països nòrdics veuen una bona oportunitat en el continent africà, ja que, malgrat la seva complexitat, suposa un gran mercat emergent; per això, atesa la seva situació geogràfica, Catalunya pot arribar a beneficiar-se d’aquest interès si sap treballar i esdevenir un emplaçament estratègic que connecti els dos territoris.
Malauradament, d’un temps ençà Espanya ha perdut la credibilitat que havia aconseguit i des de Suècia és complicat entendre què ha portat a un país innovador, modern i avantguardista –un potencial especialment present a Catalunya–, a trobar-se immers en una situació com l’actual.
Probablement, allò que necessita Espanya amb més urgència és sumar esforços per recuperar la confiança que ara no transmet com a país, quelcom imprescindible si vol assolir la normalitat econòmica. En aquesta línia, és important treballar per millorar en l’àmbit de bones pràctiques i la transparència polítiques i públiques, un terreny en què Espanya surt molt mal parada segons un informe recent que recull la premsa internacional. Potser llibres com el que ara tinc el plaer de prologar poden aportar el seu gra de sorra a fi d’oferir una imatge més completa i acurada del país, sobretot tenint en compte que la Marca Barcelona s’ha consolidat mundialment i avui té un valor incalculable.