06-03-14
En primer lloc, vull agrair sincerament la contribució substancial d’aquest llibre al veritable coneixement del teixit empresarial català a través dels més de dos-cents testimonis d’emprenedors i homes i dones d’empresa que aporta.
Acabant amb els tòpics
Històricament, la figura de l’empresari ha estat connotada al nostre país per l’estereotip d’una persona sense escrúpols que basava la seva riquesa en l’aprofitament dels coneixements i les destreses d’altres, als quals explotava a la manera decimonònica. Durant l’època del boom immobiliari, a més, es va assimilar amb l’especulador que s’enriquia sense esforç i pensant únicament en el benefici propi. Però, en realitat, l’empresari és un emprenedor, un creador, un somniador amb una visió que inicia i consolida negocis amb els quals assegura el benestar i el progrés presents i futurs de tota la societat.
PIMEC representa una gran diversitat d’activitats, projectes i sensibilitats
A Catalunya, en ser majoritàries les petites i mitjanes empreses, els projectes d’aquests emprenedors es desenvolupen a sectors productius diferenciats, des de filosofies empresarials diverses i a partir de contextos i realitats singulars. Aquesta diversitat i pluralitat, a més, no tan sols és de model productiu i de gestió, sinó també de plantejament i sensibilitat ideològics. Per aquesta raó, entitats patronals com la nostra no es poden pronunciar respecte a qüestions d’actualitat com el debat sobiranista, ja que les opinions ideològiques i els interessos comercials dels nostres membres són molt diversos.
Manca de finançament bancari, atur juvenil i model econòmic i laboral per redefinir
En un altre ordre de coses, m’agradaria aprofundir sobre algunes de les especificitats i problemàtiques que ha hagut d’assumir l’empresariat català, i per extensió el conjunt de la societat catalana, des de l’inici de la recessió: la manca de finançament bancari, l’increment exponencial de l’atur juvenil i la necessitat de redefinir tant el nostre model econòmic –optant preferentment per un sistema productiu industrial– com el nostre sistema laboral, amb el suport imprescindible de les administracions i els agents socials, per tal de consolidar-los a través de la cohesió social, la investigació i el desenvolupament.
Les relacions comercials actualment passen per l’incompliment sistemàtic de la normativa sobre la morositat
El crac econòmic i financer del 2008 va comportar, d’una banda, una considerable baixada de la demanda interna i, d’una altra, una forta retallada del crèdit bancari, a conseqüència de la qual han hagut de tancar un 30% de les empreses del país. Per minimitzar els efectes d’aquesta problemàtica, ha estat necessari –i institucions com la nostra han incidit molt en aquest aspecte–, que les companyies es decantessin per fórmules de finançament alternatives, com ara el capital risc i els crèdits participatius, o que optessin per les aliances i fusions empresarials. Aquesta falta de crèdit, a més, també ha provocat una morositat en cadena generalitzada, que ha estat utilitzada per part de les grans empreses per establir relacions comercials jeràrquiques desiguals amb les pimes a les quals subcontracten serveis. D’aquesta manera, actualment es produeix l’incompliment sistemàtic de la normativa de pagament, ja que la majoria de les transaccions, fins i tot les que impliquen a la mateixa estructura estatal, es realitzen a més dels seixanta dies límits definits per llei. El problema del crèdit per a la viabilitat i expansió de les companyies és tal que diferents ens nacionals i internacionals han alertat en reiterades ocasions de la necessitat de reactivar-lo i han plantejat la urgència de promulgar mesures específiques. No obstant això, ara per ara, les autoritats no han legislat de manera efectiva, i les escasses mesures normatives avancen molt lentament mentre que les entitats financeres continuen amb la seva política restrictiva.
Una aposta per la internacionalització materialitzada amb èxit
En aquesta conjuntura adversa de recessió i contracció generalitzada del consum intern, les empreses catalanes, caracteritzades pel seu tarannà valent i flexible, han apostat per la internacionalització: durant els últims anys s’han incrementat les exportacions entre un 10% i un 12%, la qual cosa els ha permès continuar i, fins i tot, expandir la seva activitat en temps de crisi. En aquest sentit, i a pesar que la introducció a nous mercats és una tasca individual de cada empresa, certament les administracions podrien contribuir-hi intensificant la seva tasca comercial, sobretot a través del cos diplomàtic de l’Estat.
Atur i educació
Una de les problemàtiques més importants que presenta el país, des del nostre punt de vista, és la formativa i, en concret, l’elevada xifra d’atur juvenil, repercussió de la crisi que es compta entre les més greus, relacionada amb la situació econòmica anterior de falsa bonança. En aquest context, una part considerable del jovent optà per incorporar-se al mercat laboral prematurament sense una formació de base. La correcció en el futur d’aquest desajustament passa per recuperar, adaptant-la a la nova realitat social, l’antiga figura de l’aprenent a través de l’anomenada “Formació Professional Dual”, en què els estudiants reben a la vegada preparació teòrica i laboral, a través de pràctiques a empreses del sector. Amb aquest model, indubtablement, s’aconseguirà millorar la qualificació i competitivitat dels treballadors, la qual cosa, al seu torn, incrementarà l’eficiència i productivitat de les empreses. Tanmateix, la implantació d’aquest tipus de currículum és encara molt recent i únicament un segment molt petit dels nostres estudiants de formació professional, dels matriculats en el present curs, segueixen aquest model educatiu.
Ara és el millor moment per recuperar la nostra indústria
Un altra de les grans assignatures pendents de l’Estat espanyol és la definició i concreció del nostre model econòmic, que en els últims anys s’ha basat en els serveis i el sector immobiliari, amb les conseqüències que tothom coneix. Molt sovint es parla de la necessitat de reindustrialitzar el nostre teixit productiu per garantir una major estabilitat econòmica i social. Aquesta proposta, molt positiva i enriquidora per a tota la població, és especialment factible en aquests moments, atès que el creixement econòmic dels països asiàtics ha propiciat l’autoabsorció de la seva producció i l’increment del cost social del procés productiu, per la qual cosa els nostres articles tornen a esdevenir molt competitius en el panorama internacional. Aquest plantejament, però, requereix, la implicació de l’estament polític, que no sempre es mostra a l’alçada de la seva responsabilitat per al futur dels ciutadans que representen, a partir de la promulgació de mesures efectives que permetin establir i consolidar l’activitat d’entitats dedicades a la producció de béns i a la indústria. Entre aquestes mesures, podríem esmentar la moderació dels costos socials, l’estabilització i reducció dels costos energètics, excessivament erràtics en els últims anys, la baixada d’impostos o la simplificació de l’estructura administrativa i burocràtica de l’Estat.
Per la implicació de tots els agents socials i de totes les administracions
En resum: el nostre país disposa d’un teixit empresarial dinàmic i divers amb voluntat de servei a la col·lectivitat. És necessari, però, la implicació dels agents socials i de totes les administracions per fer factible la seva proposta de dinamització, creació de riquesa i modernització de la nostra societat.
