Text del 2001
Ignasi Puig és un advocat polifacètic que reparteix el seu temps en diverses ocupacions: al matí, com a assessor jurídic de la Cambra de Comerç de Terrassa; a la tarda, com a advocat en el lliure exercici de la professió especialitzat en actuacions jurídiques civils i mercantils en el bufet que comparteix amb la seva esposa, Susanna Queralt, també advocada i especialista en dret de família; com a regidor de l’Ajuntament de Terrassa, i com a secretari de l’Associació per a l’Arbitratge de Terrassa. La participació en tantes i diverses activitats és conseqüència de l’amor que sent per l’advocacia, que ja va viure a casa des de ben petit i que cresqué arran de les circumstàncies històriques en què es va formar acadèmicament: “El meu avi, Lluís G. Ventalló, ja va ser secretari general de la Cambra de Comerç de Terrassa i, un cop acabada la Guerra Civil, va obrir el seu propi despatx jurídic. La nissaga va continuar amb els meus oncles, Santi i Narcís, que seguiren la seva tasca. A més, en Santiago va arribar també a ser el secretari general de la Cambra de Comerç de Terrassa.”
“La meva vocació pel dret va ser sempre clara i vaig començar a estudiar a la universitat en un moment clau de la història recent de l’Estat espanyol: el 1974. Aquesta circumstància provocà que des de sempre m’interessessin les qüestions polítiques i que visqués amb molta intensitat els canvis que es produïren durant aquells cinc anys en què vam passar d’un règim dictatorial a una democràcia. Alhora, el meu interès pel dret em conduí a col·laborar en el despatx dels meus oncles durant els estius. Va ser una experiència molt positiva perquè em va formar per a l’exercici de la professió. La universitat en aquella època, i encara ara, crea juristes, però només l’exercici i la pràctica quotidiana et permeten desenvolupar-te plenament com advocat. Acabada la carrera, em vaig integrar durant deu anys al despatx familiar, primer com a advocat generalista i després especialitzant-me en aquells camps que més m’atreien: civil i mercantil. Quan la meva dona i jo vam establir-nos pel nostre compte, vaig continuar amb aquestes branques. Així, de mica en mica, la meva trajectòria professional es va anar canalitzat i tornaren a sorgir les inquietuds polítiques que havia abandonat en acabar els estudis universitaris per tal de centrar-me en l’exercici de l’advocacia. Va ser per això que el 1994 vaig ingressar com a militant de base a Unió Democràtica de Catalunya. Vaig tenir la sort que els companys confiessin en mi i que fos elegit número tres de la llista per a les eleccions a l’Ajuntament de Terrassa del 1999. Actualment combino aquestes tres parcel·les professionals i m’agradaria no haver de decantar-me per cap en especial en el futur perquè crec que totes m’aporten aspectes molt interessants personalment i m’ajuden a desenvolupar les altres dues amb més eficiència. Al mateix temps, procuro contribuir al desenvolupament i millora de la nostra professió, per la qual cosa sóc el secretari de l’Associació per a l’Arbitratge de Terrassa, institució formada per la Cambra de Comerç juntament amb el Col·legi d’Advocats, que ha creat el Tribunal d’Arbitratge de Terrassa. La nostra intenció és potenciar aquest mitjà per dirimir els litigis sense haver d’apel·lar a la via judicial, però encara és aviat per jutjar-ne la difusió. Ens caldran temps i esforços per tal que esdevingui més popular entre l’empresariat català.”
La seva tasca com a assessor jurídic de la Cambra de Comerç de Terrassa inclou prestar un assessorament legal a tots els empresaris. Ara bé, tenint en compte que la gran majoria ja disposa d’una atenció continuada i en totes les àrees de gestió quotidiana per part dels seus assessors habituals, s’ha proposat difondre i centrar-se en aquelles vessants més específiques i noves dins del panorama legislatiu: “Vaig optar per especialitzar-me en les qüestions relacionades amb la propietat industrial i amb la protecció de dades de caràcter personal perquè són dues branques pràcticament desconegudes pels empresaris i els assessors de capçalera del país. Això provoca que sovint la llei s’incompleixi no per falta de voluntat, sinó per simple desconeixement. A més, el fet de ser regulacions tan específiques determina que l’assessorament hagi de ser prestat per experts i que gairebé no n’hi hagi a les poblacions com la nostra. Per tal d’estalviar el desplaçament a la capital, vam pensar que fóra bo d’oferir-lo nosaltres.”
Els lligams que sent cap a aquesta entitat, amb la qual col·labora des del 1986, són molt més forts que els merament professionals: “He viscut la Cambra d’una manera bastant personal i propera perquè la meva família sempre ha tingut llaços amb aquesta institució. Quan jo vaig entrar-hi, el seu funcionament era diferent i les instal·lacions molt més antigues. El temps ens ha brindat un creixement sostingut i les perspectives de futur també són bones. La nostra labor és important i hem d’animar les empreses que usin més els nostres serveis i que gaudeixin dels avantatges que els oferim.”
La seva feina com a advocat independent es diferencia completament del seu treball com a assessor jurídic: “És molt interessant i enriquidor disposar de les dues vessants d’assessor i d’advocat judicial perquè et permeten tenir una visió panoràmica del dret. Al despatx treballem amb un sistema d’especialització: la Susanna s’ocupa dels conflictes derivats del dret de família i jo, bàsicament, de les situacions judicials sorgides del dret mercantil.”
Les característiques de les dues activitats són molt diferents, però ambdues tenen un punt d’unió: “La legislació, en una qüestió determinada, pot presentar buits o ambigüitats o, simplement, que no hi estiguin regulats certs aspectes de la realitat. En aquests casos, cal disposar d’una lògica jurídica que permeti albirar la millor opció per solucionar o resoldre l’interrogant del client. Abans, però, cal escoltar-lo amb molta atenció i fer-li les preguntes convenients per tal d’esbrinar informació que pot resultar important.”
