Text del 2001
Barceloní amb una trajectòria àmplia dins del món de l’advocacia, Miquel Puiggalí Torrentó és un lletrat que es dedica principalment al dret privat mercantil. Va iniciar els estudis molt convençut de la seva vocació. En realitat, el fet d’haver viscut el món de l’empresa de molt a prop, en l’entorn familiar, va ajudar-lo a encaminar-se cap a una branca jurídica de gran importància per al món empresarial. A més, en el dret ha trobat la manera de satisfer les seves inquietuds humanistes. “En aquesta etapa de la meva vida he adquirit una experiència que fa que em senti bé amb mi mateix, sobretot professionalment. Arriba un moment en què ja no et fa por res i pots crear i pensar realment en el que fas i entendre tot allò referent al dret. És una professió que toca de ple el camp personal i això resulta apassionant. No hi ha dia que un client no et sorprengui amb alguna situació, ja sigui ecònomica o de relacions personals, cosa que et fa adonar de la realitat que t’envolta i de la gran quantitat de problemes que es generen. Els advocats intentem resoldre aquestes qüestions en benefici de la societat.”
Vivim en una societat complexa en què pren especial rellevància el sector empresarial. Les necessitats de serveis jurídics de les empreses són àmplies i requereixen la participació d’advocats coneixedors i experimentats per solucionar un munt d’assumptes “Conec molt bé aquest univers perquè l’he viscut des de petit. El pare i la mare tenien les seves empreses i jo m’hi vaig incorporar ben aviat. En començar la carrera vaig veure que la majoria d’estudiants desconeixien completament el camp empresarial. En canvi, jo dominava el tràfic comercial i mercantil gràcies a la vivència familiar. Puc entendre perfectament el petit i mitjà empresari perquè és reflex del que jo he experimentat. El fet d’haver viscut l’empresa abans de ser advocat ha estat altament formatiu.”
Amb aquest precedent en l’àmbit laboral s’albirava que Miquel Puiggalí esdevindria un advocat de referència. Abans de llançar-se de ple a l’advocacia va decidir fer una passantia llarga que el consolidés en la professió. “Van ser dos anys al bufet Mirosa, on vaig continuar després set anys més. Aquesta experiència em va permetre entrar en contacte amb la realitat de la professió.”
El 1994 va obrir despatx a Barcelona associant-se amb tres companys més. Tenien uns plantejaments clars sobre quina havia de ser la filosofia del bufet: “Tractem amb persones, moltes de les quals representen companyies. El nostre objectiu és resoldre’ls qualsevol qüestió. Treballem amb esperit de servei amb la idea d’assessorar a tots els nivells de forma integral, que és el que avui necessita el món de l’empresa. L’empresari estableix un vincle de confiança amb l’advocat i vol que li resolgui tots els temes que el preocupen, fins i tot els personals. Aquest tipus de despatx pot competir perfectament amb les grans corporacions si es concep des del punt de vista d’oferir qualitat.”
En Miquel porta la part societària i empresarial del bufet, mentre que la resta de companys s’encarreguen de les àrees de dret laboral, administratiu, penal, fiscal i matrimonial.
L’actitud de l’empresari davant les exigències jurídiques ha canviat en els darrers anys. “És més conscient que l’assessor jurídic és una eina avantatjosa pel futur del negoci. L’advocat és car quan ha d’actuar a posteriori. En canvi, si ho fa prèviament, aporta seguretat i tranquil·litat. L’empresa ha de dedicar-se a produir i l’assessor ha de donar el suport legal perquè pugui actuar com a tal. Quan topes amb situacions cremades, a vegades ja sense solució, trobes que no sols comporten un cost econòmic per al client sinó que, a més, com a advocat tens la sensació de no poder-hi fer gran cosa. El client, davant d’un cas així, arriba angoixat i disposat a fer el que calgui, però sovint és massa tard. Només l’empresari que s’ha acostumat a fer la consulta prèvia s’adona dels avantatges que comporta.” I continua: “Aquell client que ve al despatx desmoralitzat necessita solucions, i ha de sortir amb un punt de tranquil·litat. Ara bé, l’advocat ha d’aprendre a dir les coses com són, per molt dures que siguin, donant aquell suport humà que faci que la seva situació personal no s’agreugi. Quan la societat pateix una crisi, no és culpa de l’empresari sinó d’aspectes conjunturals. Hauríem d’adaptar-nos a aquestes possibles situacions però representa fer marxa enrere i viure amb menys coses, un fet que en aquesta societat sembla impossible perquè hi ha la falsa creença que si no posseeixes res no ets ningú.”
Una opció que es preveu positiva pel funcionament d’un negoci és la participació de l’advocat en els consells d’administració. “Jo he actuat diverses vegades com a secretari, però crec que és molt interessant la nostra aportació en els consells. L’assessor es converteix sovint en l’interlocutor de les diferents forces que hi puguin haver dins la societat. Fa de moderador, dóna la pauta a les aspiracions dels grups accionarials i condueix un diàleg perquè es puguin entendre.”
És precisament l’actuació dialogant la que preval en el lletrat. “Ha de buscar sempre el diàleg, la mediació, per evitar el procediment judicial que ha de ser l’última opció. La taula rodona és ideal per resoldre els problemes entre les parts, i nosaltres som una part més de l’engranatge de l’estat de dret. Això ens ho hem de creure i participar-hi per evitar que desaparegui. És un estat de garanties que demana una sèrie de situacions i d’interlocutors necessaris per mantenir-se. Quan evitem el procediment i tractem d’arribar a un acord amistós via mediació o arbitratge estem utilitzant les eines que ens ofereix.”
Un aspecte fonamental de l’estat de dret i, en definitiva, de la justícia és el torn d’ofici. En Miquel Puiggalí és coordinador del Torn d’Ofici i Assistència Jurídica Gratuïta de l’ICAB, tasca de gran responsabilitat, que executa amb seguretat i professionalitat. “És un càrrec tècnic depenent del Col·legi. El torn d’ofici ha sofert un canvi important amb la reforma de la llei. La defensa del pobre sempre ha estat un honor per l’advocacia. A partir de la declaració de la Carta dels Drets Humans es va determinar que una persona no s’havia de veure en una posició de desigualtat en un procediment per motius econòmics. Segons el principi d’igualtat establert a la Constitució, tothom és igual davant la llei, però si no es disposa de diners… De la Llei de benefici de pobresa s’ha passat a la d’assistència jurídica gratuïta per persones amb recursos insuficients. L’advocat deixa de tenir una obligació meritòria per realitzar un servei públic. A més, s’ha dignificat la retribució.”
Miquel coordina més de 3.000 persones amb unes 40.000 actuacions al llarg de l’any. És un repte important per al qual està preparat i que exerceix amb eficiència, com també ho fa en les seves classes a l’Escola de Pràctica Jurídica.
