Text del 06-07-10
“Sóc molt crític amb l’exercici tradicional de la dermatologia, basat només en l’aplicació local de fórmules o en teràpies molt agressives que poden comportar efectes secundaris a llarg termini”
“L’origen de gran part de les patologies actuals rau en el ritme frenètic de vida que portem i per al qual no estem preparats genèticament. Aquesta pressa constant origina una inflamació dels teixits que pressiona i oxida els òrgans, amb seqüel·les molt negatives”
“El meu principal objectiu com a metge investigador és estudiar com el cervell es comunica amb tot el cos i, més concretament, com es manifesta a través de la pell, mirall de la nostra ment”
“L’interès present per l’estètica és el fruit d’una societat on ja no imperen els valors morals i on allò que més importa és ser sexualment atractiu per als altres”
Format acadèmicament a Barcelona, però amb un ampli bagatge de pràctiques i experiència professional als Estats Units (Miami, Nova York i Rochester), i al Regne Unit, (Edimburg), i amb una concepció integral i transversal de la medicina i les ciències mèdiques d’arrels clarament anglosaxones, el dermatòleg i doctor en medicina Ignasi Umbert i Millet, membre de la tercera generació d’una important nissaga de dermatòlegs, és un cas atípic en l’exercici actual de la seva professió, ja que únicament es dedica a la medicina personalitzada. “La metodologia de la meva clínica es basa en allò que anomeno ‘medicina personalitzada’; mitjançant uns criteris dermatològics, clínics, patològics, neurobiològics i genètics, fem uns tractaments dermatològics absolutament personalitzats per a cadascun dels pacients. De fet, ja he creat tres patents. He optat per aquest exercici privat, personal i de qualitat perquè considero que la majoria dels ciutadans valorem i estimem més allò que ens implica un esforç. Els pacients que acudeixen a la meva consulta fan una inversió conscient en la seva salut i estan més disposats, en principi, a implicar-se en el seu restabliment. Crec, a més, en la necessitat de l’excel·lència en la formació de les persones basada en l’esperit de sacrifici i superació constant que m’ha portat a dedicar des de fa més de 20 anys moltes hores diàries per ampliar i aprofundir els meus coneixements mèdics. En definitiva, tota la meva tasca sanitària i de creixement personal es basa en la recerca de la causa primera dels fenòmens a través d’un afilat sentit crític que no s’ha conformat mai amb el criteri d’autoritat o tradició.”
D’altra banda, “sóc molt crític amb l’exercici de la dermatologia des d’una perspectiva tradicional basat únicament en l’aplicació local de fórmules o en teràpies molt agressives que poden comportar efectes secundaris a llarg termini.”
El seu diagnòstic i tractament global de les alteracions dermatològiques es basa en el fet que “l’origen de gran part de les patologies actuals, i entre aquestes de l’índex de casos de càncer, rau en el ritme frenètic de vida que portem i per al qual no estem preparats genèticament. Aquesta pressa constant i la imposició d’assolir múltiples fites origina una inflamació dels teixits que pressiona i oxida els òrgans i que comporta conseqüències molt negatives a la llarga. Per això, la meva funció com a metge no és només tractar el problema que presenta el pacient en arribar a la consulta sinó detectar i corregir la causa primera d’aquesta patologia, la qual cosa sempre passa per retornar l’equilibri perdut al seu cos, un equilibri que es manifesta a través del mirall del nostre cervell, la pell. I per tal que qualsevol persona presenti una inflamació controlada ha de tenir un equilibri físic, metabòlic, mental, personal, professional i familiar.”
Una conclusió a la qual ha arribat per experiència. “He sabut aprendre dels meus errors personals i professionals i tinc molt clars quins són els meus pressupòsits i objectius sanitaris. En aquests moments el meu principal objectiu com a metge investigador és estudiar i aprofundir en com el cervell es comunica amb tot el cos i, més concretament, com es manifesta a través de la pell.”
La seva manera de treballar comporta “una intensa labor de couching, és a dir, d’informació i assessorament als pacients. Quan els diagnostico i faig la prescripció d’un tractament, sempre els explico quina és la seva patologia, les causes i la teràpia que recomano. Per tal d’argumentar la meva opció mèdica els lliuro un dossier d’articles on s’aprofundeix en la seva malaltia i en el tractament i també els recomano adreçar-se a Internet per completar el seu coneixement sobre allò que els està succeint; això sí, els adverteixo que cal fer una tria i una lectura crítica dels articles que apareixen a la xarxa.”
Aquesta exigència d’implicació i responsabilitat en la sanació que demana als pacients es complementa “amb un discurs honest i clar on els recomano un canvi d’hàbits vitals per tal de superar veritablement la seva patologia; des del punt de vista físic, és indispensable que facin exercici físic moderat no agressiu quatre vegades per setmana perquè desinflama; des del punt de vista psicològic, cal modificar els esquemes mentals i adonar-se dels propis límits. És necessari pensar, reflexionar sobre les motivacions i conseqüències de les nostres actuacions, conèixer-se un mateix i partir d’una escala de valors que doni sentit a les nostres accions.”
A l’hora de tractar els pacients, “seguim un enfocament global que comporta la intervenció de psicòlegs, psiquiatres, homeòpates, metges especialitzats en medicina xinesa, acupuntors, especialistes en meditació, etc. Per a mi, l’aplicació tòpica exclusiva d’una fórmula és el fracàs de la meva tasca perquè això comporta que no hem pogut impedir que aparegui inflamació.”
Pel que fa al vessant estrictament estètic de la seva actuació mèdica, “treballo des dels mateixos pressupòsits, però tenint en compte que l’interès actual per la cosmètica és el fruit d’una societat on ja no imperen els valors morals i on el que més importa és ser sexualment atractiu per als altres. Partint d’aquesta base, intento portar a terme una medicina global i preventiva que no només serveixi per embellir la persona, sinó per tal de prevenir afeccions com ara el càncer.”
I la prevenció d’un embelliment prematur de la pell passa per: “evitar el tabac, protegir-se del sol i fer esport de manera regular. A més, sempre s’ha d’evitar la inflamació dels teixits cutanis perquè empitjora l’estat general del nostre cos.”
Les seves principals àrees d’actuació en l’àmbit estètic són “el rejoveniment, totes les problemàtiques dermatològiques lligades amb l’estètica i el tractament de l’estrès.”
Seguint les seves premisses d’actuació “no sóc partidari de fer servir tractaments quirúrgics; són preferibles els tractaments cosmetològics que requereixen per afegitó la constància i la implicació de la persona interessada.”
En definitiva es tracta que “els pacients entenguin que la millor inversió econòmica està en la medicina d’equilibri per tenir salut.”
La constància, la coherència i l’esperit de superació personal i professional han guiat el camí recorregut fins ara pel doctor Umbert Millet, una senda que no sempre ha estat fàcil. “L’any 2000 vaig patir una malaltia vascular que va comportar un canvi d’enfocament professional. Em vaig recuperar i he pogut continuar exercint fins ara, però sóc conscient que tinc moltes més limitacions que la majoria de les persones de la meva edat.”
Sens dubte, en la seva recuperació va ser molt important “la ferma escala de valors catòlics amb què em van educar i amb la qual he viscut sempre.”
La família, per descomptat, també fou un pilar fonamental. “Sóc pare de 4 fills, que he educat des de l’exemple i la responsabilitat. He intentat sempre que valoressin l’esforç, la importància i els avantatges d’una bona formació acadèmica, a banda de la necessitat de guanyar-se ells mateixos el seu futur.”
