Dr. Ildefons Tristan Burguesa
Dr. Ildefons Tristan Burguesa
PC, 16è VOLUM. Especialitats mèdiques de Barcelona, I

ILDEFONS TRISTAN BURGUESA

MEDICINA GENERAL

Text del 2004

“El metge generalista és el pilar bàsic de la sanitat actual”

.

“El metge generalista és el pilar bàsic de la sanitat actual. Depenent de la seva formació, dels mitjans tecnològics de què disposi i de la capacitat de col·laboració amb altres professionals mèdics, donarà una qualitat assistencial millor o pitjor. Aquest professional mèdic hauria de satisfer les necessitats bàsiques en matèria de salut de les persones. Una atenció sanitària adequada és una de les bases del desenvolupament de la salut”, afirma amb contundència Ildefons Tristan Burgesa, metge de medicina general al barri de Gràcia de Barcelona. Els generalistes són els grans desconeguts de la societat. Amb dedicació i treball han desenvolupat tècniques, ètiques i cultures de l’atenció sanitària. Formen part d’un patrimoni essencial que és la base del futur desenvolupament de la sanitat. “La tasca que duu a terme el metge de medicina general s’ha infravalorat molt en els darrers anys. Les especialitzacions han tret importància al metge generalista. No obstant això, actualment s’està promovent el paper central de la medicina general en els sistemes d’atenció sanitària d’Europa, com una manera decisiva de contribuir a millorar la salut de la població.”

De vocacions per exercir de metge generalista n’hi ha moltes, “sobretot quan es comença la carrera, però a mesura que s’avança en els estudis es produeix un procés d’especialització. Tot i així, la vocació generalista no s’acaba de perdre mai. A l’Estat espanyol, la llicenciatura de medicina no permet exercir la professio de metge. S’ha de superar un examen, el MIR, que implica una especialització i després es passa a l’exercici professional.”

Convertir-se en metge de família o generalista exigeix una capacitat d’apropament a les persones molt destacada: “A banda de la formació acadèmica, hi ha un aspecte de la professió que no ensenyen a les facultats de medicina i que és imprescindible per desenvolupar correctament la nostra tasca: la capacitat d’estar a prop de les persones, de saber-les escoltar i donar-los confiança. Els pacients que vénen a la consulta expressen, a banda de la seva patologia, una sèrie de patiments que no estan relacionats amb l’especialitat i que el metge ha de saber atendre. Pel fet de treballar en un barri amb molta vida i comerç, és habitual que el metge generalista sigui un referent dins d’aquest àmbit i tingui la confiança de molts dels seus veïns. Però només l’aconseguirà si s’involucra en la vida i la gent del seu entorn i exerceix correctament la professió. Només el metge generalista pot tenir un coneixement profund de cada persona en les successives generacions dins d’una família.”

Des d’aquesta perspectiva, el metge generalista té una influència notable a l’àrea on desenvolupa l’activitat: “Sóc metge al barri de Gràcia i atenc molts pacients de la zona. He elaborat un llenguatge proper al pacient que em permet donar consells especials i propers. El paper del metge de família de la sanitat pública en les zones metropolitanes és lleugerament diferent del que jo puc desenvolupar perquè li resulta més difícil assolir aquesta proximitat. Els metges de barri i els rurals encara podem estar a prop de les persones.”

Ildefons Tristan va decidir de ben petit que volia ser metge. La influència del Dr. Soler va ser la clau d’aquesta decisió: “Quan amb set o vuit anys arribava d’escola me n’anava a jugar a escacs amb el Dr. Soler, un amic de la família. Un dia aquell professional em va dir que jo seria un bon metge. Li vaig preguntar per què i ell em va respondre que s’havia adonat que era bon observador i tenia paciència. De mica en mica em va despertar una gran curiositat pel món de la medicina. La meva mare, fruitera del barri, i el meu pare, visitador mèdic, van ajudar-me a assolir el meu somni. A ells també els feia il·lusió que em convertís en metge. Vaig entrar a la facultat de medicina de la Universitat de Saragossa i el tercer any vaig tornar a Barcelona per estudiar a l’Hospital Clínic. Paral·lelament vaig aprovar les oposicions de farmacologia i vaig accedir al laboratori amb la càtedra del Dr. Valdecasas. D’aquells anys recordo amb especial nostàlgia la Dra. Eulàlia Planes, una persona que em va ajudar molt en l’aprenentatge de la professió. Més endavant, el Dr. Juan Eduardo Olavide Miret va convertir-se en el meu mestre de carrer. Cada vegada que he tingut un dubte, el Dr. Olavide ha visitat el meu pacient. Tinc la sort de comptar amb l’amistat de molt bons companys amb especialitats diverses als quals puc trucar quan necessito consell, de la mateixa manera que ells poden trucar-me a mi. És una sort comptar amb grans professionals al meu costat.”

La medicina actual exigeix als professionals un esforç en formació permanent: “Hem d’estar al dia de tot allò que es produeix en el nostre camp. A la consulta hi arriba gent molt diversa i els metges hem de ser capaços de respondre amb seguretat i aplicar el tractament més avançat que es conegui i sigui al nostre abast. Quan la patologia del pacient sobrepassa el nostre camp d’actuació hem de saber transferir-lo a l’especialista. Hem de confiar en els especialistes. La majoria de metges tenen un punt de vanitat que fa que els costi fer aquest pas, però han de saber vèncer-la i derivar el pacient al millor especialista. A la sanitat pública hi ha una derivació molt planificada que no existeix en la medicina privada, on per transferir un malalt preval el coneixement dels professionals.”

El metge generalista necessita uns mitjans tecnològics per poder diagnosticar i tractar el malalt. “Fa dues dècades amb un aparell de raigs X i una anàlisi es disposava d’uns mitjans de diagnòstic més o menys fiables però avui esdevé bàsic l’ecògraf, el TAC, l’ecocardiograma… I això implica una inversió econòmica molt important que no tots els metges poden assumir. Molts metges han optat per unir-se en gabinets i oferir serveis sanitaris multidisciplinaris.”

La figura del metge de família com a coordinador de la vida sanitària de la persona és una reivindicació cada vegada més generalitzada. “És el professional que dóna qualitat de vida a l’individu, que vigila el seu estat de salut, que té un control exhaustiu de la seva història mèdica… El metge de medicina general ha de recuperar el prestigi que ha perdut per culpa de les especialitzacions. La inconformitat davant la malaltia i l’esperit de lluita davant les dificultats de diagnòstic són alguns aspectes definitoris del metge de capçalera, una figura clau de la nostra medicina.” El treball i l’experiència del metge generalista han de ser reconeguts per omplir el buit entre les necessitats humanes i les aplicacions tècniques de la ciència en l’àmbit de la salut.