Text del 04-11-2009
Qualsevol que s’enriqueixi amb diner públic ha de ser castigat de manera exemplar, sobretot en un context social en el que molta gent ho està passant malament.
Immaculada Colom i Canal es reivindica com a metgessa de capçalera, professió que ha exercit durant més de 20 anys. També és alcaldessa de Tossa de Mar des del 2007. La seva experiència en política municipal ve de llarg; “durant la legislatura del 1999 al 2003 vaig ser regidora de Sanitat i Medi Ambient. Del 2003 al 2007, en canvi, vaig estar a l’oposició.”
Immaculada Colom no és nascuda a Tossa de Mar. “Vaig néixer a Cantonigrós. Em sento orgullosa de ser d’un poble d’Osona.” La vida la va dur, però, a la costa. “Quan vaig arribar-hi, fa gairebé un quart de segle, vaig conèixer una Tossa que amb el temps no ha canviat tant com se sol pensar. De fet, el perfil del poble encara es manté molt bé. Evidentment, hi ha una zona d’expansió urbana que ha estat inevitable, però, darrere potser de Cadaqués, som la població que manté més la seva personalitat mediterrània.”
Tossa de Mar es va projectar al món desprès del rodatge de Pandora y el holandés errante, una pel·lícula de Hollywood protagonitzada per Ava Gardner i James Manson, rodada a principis dels 50. “Això ens situà al panorama turístic internacional.”
Un dels esforços més importants que l’Ajuntament ha de fer és el manteniment del patrimoni local. “Conservar i mantenir Vila Vella, que és la zona que queda dins la muralla medieval, ens costa molt, i no sempre tenim pressupost per fer-ho. Sempre busquem col·laboració de totes les instàncies administratives, siguin del partit que siguin.”
Vila Vella no és un entorn museístic. “Hi viu gent i hi ha negocis, amb els problemes que això comporta.”
Tot i així, els ajuts es fan pregar. “En determinades administracions hi ha molt de sectarisme. T’atenen amablement però no n’aconsegueixes res.”
Com tantes poblacions turístiques, Tossa de Mar té una doble dimensió. “A l’hivern som 6.300 habitants; a l’estiu, més de 60.000. A partir del 13 d’octubre, festivitat de Sant Grau, Tossa perd molta vida. La majoria dels establiments estan tancats.”
Una de les constants del consistori és, precisament, treballar per desestacionalitzar el turisme. “Fem esforços perquè les temporades s’allarguin, per no viure només del juliol i l’agost. També procurem crear un continu de referències de Setmana Santa al juliol, sobretot lligades a activitats esportives (un triatló, ciclisme, una mitja marató…).”
Una altra manera de crear pols d’atracció són les Setmanes Solidàries. “Amb la implicació del comerç del poble, vam tirar endavant, per exemple, una Setmana Solidària amb Vicenç Ferrer, que durà finalment gairebé 21 dies i que va portar molt públic. Tossa és un museu a l’aire lliure, i qualsevol que hi vingui per a qualsevol activitat segurament hi acabarà tornant: sembrem per al dia de demà.”
Un dels atractius de Tossa de Mar és el senderisme. “Des de l’Oficina de Turisme suggerim rutes de senderisme i bicicleta de muntanya. Tossa s’enclava dins el massís d’Ardenya i Cadiretes, a banda dels Camins de Ronda, que encara hem d’acabar de completar per eliminar tota possibilitat de risc, perquè transcorren per indrets força aeris. Els Camins de Ronda demanden dedicació contínua perquè estan molt sotmesos als efectes de les llevantades, tan habituals a la Costa Brava.”
Un altre dels cavalls de batalla de l’equip de govern és potenciar un turisme hoteler de qualitat. “Nosaltres volem hoteleria d’una certa categoria, si pot ser d’empreses familiars. El comerç requereix d’una estructura hotelera renovada. Serà una batalla que treballarem i guanyarem.”
Altres batalles, però, es donen per perdudes. “En la legislatura 2002/2003 vam lluitar molt perquè hi hagués un port mixt pesquer i esportiu a una cala ideal que tenim, però va arribar un canvi de Govern i van declarar una moratòria fins al 2015, i no crec que el puguem fer.”
Tossa de Mar no seria el que és si des de l’Administració local no es fes un esforç especial en la neteja de la ciutat. “Tenim una regidora tan eficaç en la matèria que crec entendre que la seva mà ferma ens està donant molt bons resultats.”
La crisi també ha arribat a Tossa de Mar, que ha vist reduïda l’afluència turística. “No hem patit, però, davallada pel que fa a l’oferta hotelera, tot i que el comerç se n’ha ressentit.”
La senyora Colom creu que això ha servit perquè es valori més el turisme del país, que pot salvar una temporada. L’altre sector afectat ha estat el de la construcció. “La bombolla immobiliària, que tard o d’hora havia de petar, es veia venir però tampoc no acabava d’arribar mai. Aquí, malgrat les limitacions naturals del territori, es van fer massa pisos.”
El boom ha deixat a Tossa de Mar un bon nombre d’immigrants –bàsicament polonesos i romanesos–, alguns d’ells ara a l’atur. “Des de l’Ajuntament hem obert un banc d’aliments local que actualment funciona per a 17 famílies, totes immigrants. També mirem de formar els seus membres o, si s’escau, alfabetitzar-los.”
Quant a les iniciatives anticrisi del Govern, Immaculada Colom elogia el Plan E, que dota els ajuntaments d’uns recursos financers que altrament no arribarien. “Per primer cop els ajuntaments reben els diners directament, sense la intermediació d’altres administracions. El pla té, però, algunes mancances, com ara adjudicar els diners només en funció del nombre d’habitants. Això deixa en inferioritat de condicions els municipis turístics que hem de pagar el manteniment de serveis estacionals durant tot l’any.”
De fet, en dos anys, els únics recursos que han entrat a les arques municipals de Tossa de Mar en concepte de llicència d’obres provenen d’una sola casa. “S’han acabat les llicències i les plusvàlues. El finançament de l’ens local segueix sent la gran assignatura pendent de la nostra democràcia.”
Contra la corrupció municipal, darrerament tant d’actualitat, l’alcaldessa de Tossa de Mar ens dóna la seva pròpia recepta: “S’ha d’utilitzar el poder sempre en benefici de la comunitat. Qualsevol que s’enriqueixi amb diner públic ha de ser castigat de manera exemplar, ho ha de pagar amb presó, sobretot en un context social en el que molta gent ho està passant malament.”
