Text del 12-11-2013

El director general d’aquesta entitat pionera en la gestió de l’absentisme laboral en les empreses sap per experiència que assolir objectius complicats és possible mitjançant l’esforç, el diàleg, el rigor i la cooperació. Justament en aquesta capacitat de treballar pel bé comú sembla que la nostra classe política està supeditada als interessos del sector financer; un fet que trava la reforma estructural que li cal al país per tenir una economia productiva i una societat ben formada.

 Empresa pionera en la gestió de l’absentisme a la feina

Sóc director general de l’empresa Tebex d’ençà un any i mig, tot i que hi treballo des de fa més d’una dècada. La companyia, fundada fa gairebé 30 anys per Enric Mumbrú, es dedica a analitzar i gestionar les causes de l’absentisme laboral en les mitjanes i grans empreses. La nostra plantilla la conformen uns 140 treballadors, la majoria dels quals són professionals lliberals, especialistes en la seva matèria. El nostre objectiu principal és la millora de la productivitat de les empreses gestionant persones que passen per moments de debilitat. Entre els nostres clients hi ha companyies tant públiques com privades, com ara Caprabo, Seat, Aena, Adif, l’Ajuntament de Barcelona, Correos y Telégrafos, etc. En alguns casos, la nostra actuació ha permès que el nostre client s’estalviés fins a 30 milions d’euros en dos anys. Si es vol ser més competitiu i eficaç, primer cal una bona gestió del personal. 

Un estalvi considerable propiciat per la neutralització de les causes de les baixes laborals

Encara ara no som prou conscients de fins a quin punt l’absentisme laboral repercuteix en la productivitat de les empreses. L’experiència ens demostra que l’estalvi és considerable si es neutralitzen les causes que desencadenen aquesta situació. En el nostre cas, està demostrat que els costos que es deriven de la feina que fem s’amortitzen en menys d’un any. Tant és així que puc assegurar que les companyies que recorren a nosaltres acaben essent clientes nostres durant molt temps, perquè comproven ràpidament els resultats en la seva productivitat i entenen que aquesta és una qüestió que s’ha de cuidar permanentment.

La legislació no atén com caldria les necessitats dels malalts

Bàsicament, ens mou la idea de tenir cura dels malalts, de tutelar el procés i de posar a la seva disposició els millors especialistes per tal d’afavorir la seva recuperació. Per dur a terme la nostra tasca comptem amb metges que els acompanyen en el procés i que vetllen pels interessos dels pacients. Moltes vegades ens trobem amb treballadors en perill de ser sancionats perquè l’empresa creu que les seves baixes no són reals i que, finalment, a través de la nostra tasca, es demostra que sí que ho són, i que són degudes a una malaltia crònica. Poden ser empleats molt implicats en el projecte empresarial, però que no ho han pogut demostrar productivament arran de la seva situació. Els anys que fa que ens dediquem a aquesta professió ens han fet veure que la legislació no atén prou els malalts ni  les seves necessitats.

Detectar i eradicar els abusos d’alguns treballadors

D’altra banda, a través de la nostra activitat, ens dediquem, també, a detectar els abusos de treballadors que opten per agafar una baixa sense estar malalts i no anar a la feina. Els motius poden ser diversos: per la mateixa cultura de la companyia, per la falta de compromís dels treballadors, per la utilització d’un model productiu antic o desfasat, per la falta de lideratge dels comandaments mitjos, etc. Sigui quina sigui la causa, s’ha d’actuar immediatament per tal d’evitar que aquesta manera de fer perjudiqui el conjunt de la plantilla i la contamini. Per a un treballador no hi ha res més decebedor que arribar engripat a la feina un dilluns al matí i saber que un company ha agafat la baixa perquè, probablement, la nit anterior va sortir de festa.

Relació fluida i estreta amb els sindicats

Inicialment, els sindicats no ens veuen amb bons ulls. Nosaltres intentem explicar-los quina és la nostra feina. Potser al principi ens veuen com a inspectors, però el treball que fem dia a dia els acaba convencent. La conclusió a què arribem tots, empresa i sindicats, és que estem al mateix vaixell, i que hem de treballar plegats per millorar la rendibilitat de la companyia. La nostra firma té un conveni amb UGT per donar solució a temes de gran importància com ara el mobbing o la gestió de les baixes per incapacitat dels seus afiliats i clients.

Treballem plegats per solucionar la desmotivació

La paraula “control” no ha de ser tabú per a ningú. Si volem gestionar, hem de controlar. Només així podrem descobrir quines són les causes de l’absentisme en una empresa. Si, per exemple, aquestes causes tenen el seu origen en la manca de lideratge dels comandaments mitjos, la nostra proposta de solució s’encaminarà cap a l’organització de cursos de formació continuada i de comunicació interna. Nosaltres som els primers interessats a rebutjar el conflicte permanent. Ningú no es pot permetre el luxe de tenir com a client una empresa a la qual rebutgen els seus 900 treballadors.

Si l’absentisme és un problema latent en una empresa, es produeix fins i tot en èpoques de crisi

En èpoques de crisi com la que estem vivint, l’absentisme disminueix a curt termini. La causa principal: la por a perdre la feina. Malgrat això, si es tracta d’un problema latent a l’empresa, l’absentisme acaba repuntant; aquest 2013 ens hem trobat amb força casos d’aquest tipus. Per tant, l’empresari ha de tenir molt en compte que aquest problema no es pot deixar mai de banda, que ha de saber on rau el problema per solucionar-lo.

Una filosofia empresarial de continua renovació

La nostra empresa no ha notat tant la crisi com altres entitats perquè sempre hem treballat com si estiguéssim en crisi de manera permanent. És a dir, fem revisió contínua de les nostres estratègies, traiem productes nous al mercat o renovem els que ja tenim. D’altra banda, estem convençuts que, si una empresa vol créixer, cal que hi destini recursos. En els darrers anys hem triplicat la nostra inversió en noves tecnologies i R+D.

Inversió, educació i economia productiva

Es viuen moments difícils i, per tant, cal controlar la despesa. No s’ha d’oblidar, però, que sense creixement no ens en sortirem, i que hem d’encaminar les nostres passes cap a un model productiu diferent, basat en l’educació i la formació, a banda del foment, econòmic i també “anímic”, de les empreses amb futur que necessiten suport per tal de tirar endavant els seus projectes. Si no tenim en compte aquests paràmetres –inversió, educació i economia productiva–, ens serà impossible superar l’atzucac en què ens trobem.

Cuidar les petites i mitjanes empreses

Hem de cuidar les petites i mitjanes empreses, que al nostre país tenen una gran presència i són les que generen més ocupació. Sense crèdit, però, no poden créixer i no tenen capacitat, per tant, per crear llocs de treball. A l’empresari no li interessa tant la prima de risc com el fet de disposar de diners, no només per sobreviure, sinó, sobretot, per créixer i continuar endavant. La manca de crèdit és un dels aspectes que ha fet més mal a la nostra economia.

Molt més enllà de la reforma laboral

En qüestions com la de la flexibilitat laboral, penso que s’ha donat un pas endavant, i considero que és bo que se segueixi avançant en aquest sentit i s’abandonin les postures estàtiques. Crec, però, que tot i ser una bona eina per als empresaris, el que aquest país necessita és una reforma molt més estructural, que propiciï un canvi substancial en l’actual model econòmic. Pensem, per exemple, que disminuir la pressió fiscal a les empreses i gravar-les sobre el producte final, seria positiu per a les primeres, però comportaria grans perjudicis per als consumidors amb poc poder adquisitiu. Em decanto, doncs, per la implementació de mesures que beneficiïn el sector empresarial pel que fa a la fiscalitat i perquè es recuperin les bonificacions en aquest camp, que eren molt interessants i que, en canvi, el Govern espanyol ha eliminat. Tot això, però, com ja he dit, s’hauria d’acompanyar d’un canvi en profunditat del nostre sistema actual, que premia més a la gran empresa que a la petita i la mitjana.

Sobre la supeditació del poder polític a l’economia financera

Per tal de dur a terme un canvi efectiu, el primer de tot seria reformular les relacions entre el poder polític i l’economia financera. No és cap secret que els nostres polítics estan totalment condicionats pel poder financer. Aquest sector té influència fins i tot en aspectes tan importants per a la societat com l’establiment de les lleis; per això és tan difícil que sorgeixi un líder polític que s’atreveixi a fer reformes estructurals en el si de l’Estat. Em consta que tenim tècnics excel·lents en l’àmbit públic, però estan supeditats al poder polític, i aquest, al financer. Mentre això sigui així, mai avançarem.

La sensatesa: un tret encomiable del tarannà català

En aquesta qüestió, la nostra companyia no es posiciona, de la mateixa manera que crec que en aquests moments l’encaix de Catalunya a Espanya no és la preocupació més gran dels nostres empresaris, que, com a ciutadans, deuen tenir la seva opinió al respecte. Dóna la sensació que estem davant un debat que ha sobrepassat els mateixos polítics, i que en realitat són els ciutadans els que s’han activat i s’han unit per assolir un objectiu comú. En qualsevol cas, dialogar i pactar sempre demostra sensatesa: un tret del tarannà català que ens hauria d’enorgullir i al qual no hem de renunciar.