Text del 29-12-2010
“Com compro i venc buscant l’exclusivitat, tenim un segell propi, un estil que ens distingeix”
“La bellesa interior, la serenitat emocional, també es transmeten amb la forma de vestir; una manera d’expressar-les és saber, per exemple, quina peça és adient per a cada circumstància”
“L’aparador transmet l’esperit de la botiga. M’encanta muntar-ne, perquè hi puc canalitzar la meva creativitat”
“La nostra clientela sap que sempre li oferirem un ampli ventall de possibilitats on poder escollir, i també que l’assessorarem amb el nostre criteri professional”
“Una de les nostres premisses és que, quan una clienta surti per la porta, ha d’estar convençuda que ha adquirit allò més apropiat”
Amb només 14 anys, Inma Vilella i Figuerola va haver de deixar els estudis i començar a treballar per tal de poder ajudar econòmicament a la seva família. Els primers anys va treballar a botigues de barri, prop de la casa familiar, fins que, als 18 anys, va ésser contractada per una prestigiosa boutique de Barcelona. Fou aleshores quan es va iniciar la seva formació com a professional de la moda. En aquesta boutique va treballar durant 12 anys, temps en el qual va atendre i assessorar clientes que pertanyien a l’alta societat barcelonesa. “Llavors em dedicava a allò que veritablement m’agradava, que era, a banda del tracte personal amb les clientes, poder desenvolupar el meu vessant creatiu mitjançant les combinacions de roba. Aquesta capacitat meva va fer que el propietari del negoci delegués sovint en mi feines que no eren de la meva competència; fins i tot, la tasca d’escaparatista. En complir els 30, i atesa la circumstància que el meu cap es va jubilar, vaig prendre la decisió de donar un nou rumb a la meva vida. Vaig traslladar-me a Zaragoza, on vivia la meva parella i futur pare del meu fill. Fou una bona decisió, perquè seria en aquesta ciutat on començaria la meva singladura com a empresària.”
Zaragoza, evidentment, era –i és– una ciutat moderna i desenvolupada, a on la gent li agrada vestir amb elegància. “En aquell moment, el producte que jo podia oferir em va semblar que a Zaragoza podia tenir una gran acollida, com realment va succeir. Vaig batejar la botiga La Canel perquè, en aquella època, les boutiques de Zaragoza de major prestigi es deien El Azafrán, La Pimienta, La Alcachofa, etc. Seguint una mica amb aquesta tònica, jo a la meva li anava a posar La Canela, però no m’acabava d’agradar, i, una mica homenatjant la meva venerada Chanel, quedà en La Canel. Fou l’any 1982.”
Impulsada per la bona acollida que va tenir el projecte a la capital aragonesa, “vaig decidir obrir La Canel a Barcelona, la meva ciutat natal, quelcom que suposa un important repte personal.” Actualment, hi ha dues botigues La Canel a Zaragoza i dues a Barcelona.
L’adaptació de La Canel a allò que la seva clientela demanava i demana ha estat constant amb el decurs del temps. “Els començaments, tot i la bona acollida que vam tenir, en certs moments van ser bastant durs. Amb l’objectiu d’aconseguir un producte diferent d’allò que ja hi havia al mercat, els desplaçaments a París i Milà eren constants, i molt estressants perquè disposava de poc temps mentre que, en canvi, em donava molta feina haver de seleccionar el gènere que després havíem d’oferir. No obstant això, aquest esforç ens va permetre oferir exclusivitat i, a poc a poc, anàrem fidelitzant una clientela a la qual agradava el nostre missatge.”
Va ser llavors quan la senyora Vilella va decidir que havia de fer desfilades per tal de poder presentar millor les propostes de cada temporada. “Al principi, aquests desfilades les fèiem a les golfes de la mateixa botiga, però ben aviat fou imprescindible canviar d’escenari, ja que l’aforament que necessitàvem era molt superior d’aquell que disposàvem.”
Optaren per fer les desfilades a les sales dels hotels. “Amb el temps, a Barcelona vam acabar per dur-les a terme a l’Hotel Princesa Sofia, que en aquells moments era l’hotel que major aforament ens oferia. Alhora, a Zaragoza ens passà exactament el mateix: ens vam veure obligats a fer les desfilades a la Sala Multiusos de l’Auditori, un espai proveït amb 2.000 cadires, un espectacular escenari i una magnífica passarel·la. Muntar aquests desfilades suposava una pressió i una responsabilitat enormes, ja que tot allò que les conformava (roba, música, il·luminació, etc.) havia d’estar perfectament coordinat si volíem que l’esdeveniment fos un èxit. Encara ara les recordo amb nostàlgia; tanmateix, vaig haver de deixar de fer-les perquè, durant la darrera desfilada que vam fer a Barcelona, vaig tenir un ensurt important i la meva parella em convencé que la meva salut estava per sobre de tot.”
Inma Vilella es dedica a la compravenda de prêt-à-porter. “Com a empresària, considero que el principal risc per al meu negoci és saber triar i comprar les peces de roba de cada temporada, i no puc equivocar-me. De fet, la capacitat per triar el producte que ofereixo defineix el caràcter únic de la meva oferta. Com compro buscant l’exclusivitat, tenim un segell propi, un estil que ens distingeix. Sempre he intentat tenir un producte que marqui la diferència, per aquesta raó adquireixo moltes peces d’importació.”
Evidentment, una altra de les claus de l’èxit de La Canel és l’acurada selecció del personal. “El meu caràcter sempre ha estat tenaç i emprenedor però, si no hagués disposat d’un excel·lent equip de professionals, que m’ha donat suport i que ha sabut interpretar el segell propi que volgut donar-li a La Canel, a més d’haver estat capaç d’encomanar aquest esperit a les clientes, sense el seu inestimable ajut mai hauria aconseguit el prestigi de què la nostra entitat gaudeix actualment.”
La clientela de La Canel és de nivell mitjà-alt, d’edats variades. “Un dels aspectes més gratificants i enriquidors que he experimentat al capdavant de La Canel ha estat la fidelització, al llarg dels anys, de les nostres clientes, ja que això és indicatiu que fem bé la nostra feina. La nostra clientela sap que sempre li oferirem un ampli ventall de possibilitats on poder escollir, i també que l’assessorarem amb el nostre criteri professional. Vull fer èmfasi en el terme assessorar, perquè, en última instància, han de ser elles les que decideixin, ja que només així es podran sentir bé amb allò que portin i que, alhora, els permeti exterioritzar la seva manera de ser. Una de les nostres premisses és que, quan una clienta surti per la porta, ha d’estar convençuda que ha adquirit allò que és més apropiat. Mai pot marxar amb la sensació que, en el moment que decideixi posar-se la peça o les peces comprades, perdrà la seva personalitat. La bellesa interior, la serenitat emocional, també es transmeten en l’aspecte físic i en la forma de vestir. Una manera d’expressar-les és saber, per exemple, què s’adiu a la nostra personalitat i com cal vestir en cada circumstància.”
L’aparador és molt important en qualsevol tipus de botiga, però potser encara ho és més en una botiga de roba femenina. “L’aparador és la primera venda, la primera dependenta. M’encanta muntar-ne, perquè em permet expressar la meva creativitat i transmetre l’esperit de la botiga.”
La Canel sempre ha estat fidel a uns criteris molt definits, “un dels quals és el d’oferir les darreres tendències en moda. Això sí; sempre seguint una línia marcada pel nostre estil personal i pel coneixement de la nostra clientela.”
El 60% de les vendes de la botiga són vestits de festa. “No tenim vestits de núvia, però venem molts vestits de mares de núvia, de germanes de núvia, etc. Per afegitó, un vestit quotidià, de carrer, es pot transformar en un de cocktail o de festa gràcies al toc elegant i atractiu dels seus complements (bosses, sabates, collars, etc.).”
