Text del 12-01-2011
“Avui la gent ja no interactua tant com abans, una tendència que hauria de revertir-se, perquè estar amb altres persones, parlar-hi i socialitzar-hi, ajuda l’equilibri emocional de l’individu”
“Els entrenadors i els monitors no han de ser només preparadors físics; cada vegada més, han d’esdevenir també preparadors emocionals; cada vegada més, s’imposa la dimensió humana de l’esport”
“Tenir esperit directiu significa, sobretot, manca d’afany de protagonisme, perquè la discreció permet mantenir-se molt temps, i les grans fites només s’aconsegueixen en períodes prolongats”
“Si haguéssim de tenir un lema, seria: Oferim estabilitat als lleidatans. Per a nosaltres, l’estabilitat es fonamenta en la salut, l’esbarjo i la formació de les persones”
El Sícoris Club va ser fundat l’any 1947 amb l’objectiu de potenciar la vida esportiva, cultural i social de Lleida. Aquesta associació de llarga trajectòria té com a president, des de fa 20 anys, Jaume Vilella i Motlló, que està a punt d’exhaurir el seu mandat. “El nom Sícoris correspon al nom llatí del Segre, el riu que travessa la capital de la Terra Ferma. L’entitat va néixer de la fusió de penyes Donald i Swing, formada per un grup petit de gent jove amb molta empenta. Des d’aleshores, hem crescut substancialment.”
Les seves instal·lacions, reformades i ampliades l’any 2003 amb una piscina coberta, diverses sales de fitness i jacuzzis, una ludoteca, un bar-restaurant per a 300 persones, un parc infantil i un nou estatge social amb biblioteca inclosa, ocupen en l’actualitat uns 50.000 m2. El nombre dels seus associats s’adiu a aquesta espectacular oferta. “Som 1.800 socis titulars, 2.000 socis familiars, 700 socis esportius, 200 socis culturals i uns 3.000 socis que participen en diferents cursos que organitza l’entitat. En una primera etapa, el Sícoris Club comptava només amb tres seccions esportives: basquetbol, atletisme i natació. Poc a poc, però, el nombre de seccions va anar augmentant exponencialment. Avui, els nostres socis practiquen també piragüisme, tir amb arc, hoquei patins, ciclisme, pesca esportiva, escacs, voleibol, tennis, futbol sala, pàdel, handbol, frontó, petanca, gimnàstica rítmica, gimnàstica esportiva i karate. Les seccions esportives del Sícoris Club competeixen a nivell espanyol representant la ciutat de Lleida. I hem guanyat diversos campionats, sobretot en piragüisme. En realitat, tres dels nostres piragüistes han estat olímpics: Joaquim Larroya, el primer olímpic lleidatà, participà a Roma 1960; Damià Vindel queda cinquè a Atenes 2004, i Saül Craviotto fou medalla d’or a Pequín 2008, l’única medalla d’or catalana en aquells jocs. En atletisme, també tenim un olímpic, Manuel González, que participà a Los Angeles 1984, i en gimnàstica rítmica Montse Martín, que va ser campiona del món a Roma el 1990. Però els èxits dels nostres membres no s’acaben aquí; els nostres equips han jugat a la divisió d’honor en esports com hoquei, futbol sala, handbol, atletisme, frontó-tennis, tennis…” El Sícoris Club ha disposat, igualment, de diverses seccions culturals, com ara una colla sardanista, un esbart dansaire, una escola de música i un grup coral.
La institució compatibilitza la concepció de l’esport com a esbarjo i el seu vessant més competitiu. “En el terreny de l’esbarjo tenim clares un parell de coses: no volem ser un club classista, ni d’elit; tampoc no posem problemes si un soci vol portar un acompanyant o un convidat. I és que som conscients que un club esportiu sempre és un lloc de trobada, de reunió. Malauradament, la gent avui dia ja no interactua tant com abans, una tendència que hauria de revertir-se, perquè estar amb altres persones, parlar-hi i socialitzar-hi ajuda l’equilibri emocional de l’individu. Perquè som éssers socials i necessitem dels altres si és que volem estar psicològicament sans; tanmateix, el signe dels temps sembla ser l’individualisme, l’aïllament… D’aquí que el nostre club, que implica socialització i esport, representi un potencial molt positiu per a persones amb problemes personals o que hagin de recuperar l’autoestima. De fet, sabem que els entrenadors i els monitors no han de ser només preparadors físics, sinó que, cada vegada més, han d’esdevenir també preparadors emocionals; cada vegada més, s’imposa la dimensió humana de l’esport.”
Tant és així, que els socis del Sícoris poden seleccionar els horaris en funció de qui sigui el monitor o de qui siguin els seus companys de pràctica. “Perquè el soci tant busca benestar físic com expansió social.”
La societat evoluciona, i amb ella ho fa també la composició dels clubs esportius. “Alguns dels nostres associats són persones jubilades. Abans era impossible veure la gent gran com a individus dinàmics. Avui, si féssim un estudi d’edat dels membres del Sícoris, trobaríem que el 15% tenen més de 60 anys. Els jubilats ens vénen sobretot als matins, per fer saunes o jacuzzis, per córrer una mica per la pista d’atletisme o per jugar a tennis. Un altre col·lectiu que s’està obrint camí amb força en el nostre sector són les dones; un 40% dels nostres socis són de sexe femení. Aquesta realitat és un progrés de normalització impensable fa només 15 anys. La dona ha conquerit nous espais públics i, amb això, ha omplert els clubs esportius, sobretot en l’àmbit de l’exercici de manteniment (Pilates, natació, spinning, balls de saló…).”
En aquesta degana associació treballen uns 50 professionals. “A més del personal administratiu i de manteniment, tenim, segons la temporada, entre cinc i set llicenciats en INEF, dos dels quals sempre s’encarreguen de seleccionar la resta del personal. En aquest procés, valoren amb la mateixa intensitat les qualitats esportives i les qualitats humanes dels aspirants. Comptem també amb fisioterapeutes i amb un servei mèdic i de primers auxilis per poder prevenir qualsevol eventualitat. Tots formem un equip i treballem amb aquesta mentalitat.”
Els 20 anys d’experiència del senyor Vilella al capdavant del club s’expliquen per la seva eficàcia i honestedat. “En general, a la nostra societat manquen persones amb esperit directiu. Ser director requereix vàries condicions: fortalesa, energia, capacitat de decisió… Però, també, saber escoltar i aprendre, delegar i ser humil. I, sobretot, no tenir afany de protagonisme, perquè la discreció permet mantenir-se molt temps, i les grans fites només s’aconsegueixen en períodes prolongats.”
Els estatuts dels clubs esportius prohibeixen explícitament que els directius rebin cap mena de remuneració. “Dedicar-hi temps, moltes vegades havent-lo de prendre a la família, a canvi de no-res, no és fàcil d’assumir. Per això és bo que un directiu no tingui problemes econòmics, i que també tingui esperit de servei: dues condicions difícils de reunir.”
En les darreres dues dècades d’existència, el Sícoris Club ha assolit un gran nombre de distincions d’àmbit local, autonòmic, estatal i, fins i tot, internacional. “Són tants els reconeixements que hem rebut que no podem anomenar-los tots. Estem particularment orgullosos de la Placa del Comitè de la Copa de Sa Majestat la Reina, la Distinció d’Esports Quality, la Placa de la Diputació de Lleida, la del Mèrit Esportiu de l’Ajuntament de Lleida i, sobretot, de la Creu de Sant Jordi, la màxima distinció que atorga la Generalitat de Catalunya. De fet, i en reciprocitat a l’agraïment i el suport de tantes institucions, el nostre compromís amb la societat lleidatana i catalana ens ha portat a crear una fundació, mitjançant la qual organitzem activitats culturals, conferències, exposicions i obres de teatre. Si haguéssim de tenir un lema seria oferim estabilitat als lleidatans. Per a nosaltres, l’estabilitat es fonamenta en la salut, l’esbarjo i la formació de les persones.”
