Text del 13-12-2013

El currículum d’aquesta Economista amb grau i docent universitària està estretament vinculat a l’àmbit del mar, ja que participa activament, des dels diferents càrrecs de rellevància que avui ocupa, en el foment de l’activitat econòmica a la Mediterrània. De fet, creu que el futur de la UE passa per l’activació econòmica del sud del continent, per la integració de la diversitat i per l’aposta decidida per l’anomenada economia blava, clau en un món globalitzat i multicultural. 

Una feina útil i que aporti satisfacció personal

Vinc d’una família amb forts vincles a la resta de l’Estat. Sóc nascuda a Cornellà, tinc sang andalusa per part del meu pare, i aragonesa i valenciana per part de la meva mare, tot i que la meva àvia materna era d’estirp plenament catalana. A casa, vaig ser la primera en poder fer estudis universitaris. Em vaig Llicenciar en Ciències Econòmiques i Empresarials i he cursat el doctorat i diversos màsters. Durant molts anys m’he dedicat a la docència universitària però, en l’actualitat, els càrrecs que exerceixo en diverses entitats m’ocupen a temps complert: sóc presidenta del Clúster Marítim de les Illes Balears, i d’honor de la Federación Española de Empresarios del Mar, coordino el Grup de Treball d’Empreneduria i Fons d’Inversió del Clúster Marítim Espanyol i també estic al capdavant del recentment creat Club Segle XXI o de la Comissió del Mar de Foment. Sempre he intentat desenvolupar feines que em facin sentir útil, que m’omplin i que m’aportin satisfacció personal.

El mar, futur de la Unió Europea

Els recursos energètics i minerals del medi terrestre estan gairebé esgotats. No passa el mateix amb els recursos del medi aquàtic, el més gran del planeta, ja que ocupa un 70% de la seva superfície. L’economia marítima, d’enorme potencial, no només engloba el mar, els peixos i els vaixells, sinó també un seguit d’activitats molt diverses, com ara el turisme de costa, els grans creuers, l’energia renovable i no renovable, la biotecnologia marina, els ports, la marina mercant, les infrastructures portuàries, la nàutica, la pesca, l’aqüicultura, etc. La UE té clar que el seu futur passa pel mar i que només sortirà de la crisi si el sud d’Europa s’activa; i una manera d’aconseguir-ho és fomentant la nostra economia blava. Per aquest motiu, el 2007 es va elaborar el Llibre Blau i un pla d’acció conjunt que té com a finalitat facilitar mecanismes adients per elaborar polítiques integrades.

Agrupació de les activitats econòmiques relacionades amb el mar

El primer pas en aquest sentit fou la creació d’una associació europea de clústers marítims, avui ja integrada per divuit Estats, entre els quals també figura Espanya. En aquest tipus d’organització s’hi agrupen totes les indústries, els serveis i les activitats econòmiques relacionades amb el mar d’un país. La Unió Europea ja s’ha adonat que els comitès consultius no són tan resolutius i que és millor comptar amb el bon governament dels clústers i temes com la planificació espaial de la costa o el trànsit marítim entren dins de les seves competències.

Creant el clúster marítim català

Ara, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, estem creant el clúster català prenent com a model el clúster balear que presideixo. En la nostra estructura hi ha un president d’honor i un comitè executiu format per la patronal de les Illes Balears, els sindicats, els centres tecnològics, els centres d’investigació marina i la federació hotelera. Quan hem de prendre una decisió, ens asseiem tots a una mateixa taula i arribem a un acord. Oferim, per tant, una única veu al Govern central, que transmet al seu torn el nostre parer a Brussel·les. I quan una decisió s’aconsegueix amb consens, funciona.

Turisme, exportació i construcció

Sortir de la crisi significa saber generar oportunitats econòmiques. Cal, per tant, que apostem pels sectors amb més futur. Si mirem dins les nostres fronteres, veurem que el turisme i l’exportació, especialment l’agroalimentària, són dos motors molt potents, i que la construcció al servei de l’economia blava és el tercer. I els tres són àmbits que estan vinculats, en menor o major grau, al mar. Per tant, apostar per l’àmbit marítim suposa apostar per les activitats econòmiques que avui tenen més pujança al nostre Estat.

Mirar cap al Mediterrani

És de summa importància generar sinèrgies a la Mediterrània que reactivin la malmesa economia dels Estats del sud d’Europa. I no només cal gestionar el Mare Nostrum tenint en compte els nostres veïns del nord, membres de la UE, sinó també, i sobretot, els nostres veïns del sud. Per això és essencial pacificar tota la conca mediterrània. Com podrem, si no, governar bé aquesta zona? No deixa de ser significatiu que, si consultem la pàgina web de la UE, veiem que Espanya figura entre els països de l’Atlàntic, i que només participa de les polítiques atlàntiques. Però la riquesa i el futur es troben al Mediterrani, un mar amb moltes connotacions històriques i que compartim Estats d’Europa, Àfrica i Àsia.

Hem de liderar els clústers del Mare Nostrum

Si volem tenir veu i vot en els organismes europeus més importants de presa de decisions sobre els fons destinats a l’economia blava, el clúster català hauria d’aconseguir liderar els clústers mediterranis. Així podríem decidir com s’ordenarà el mar Mediterrani i quines activitats s’hi hauran de potenciar.

Tanger Med i l’avantatge marroquí

Tanger Med és un port de gran calat situat a 45 km de Tànger, en una posició estratègica, ja que es troba molt a prop de la península Ibèrica i en el lloc de pas de les rutes marítimes que uneixen Europa, Amèrica i Àfrica. Està envoltat per una zona franca destinada a les activitats industrials i logístiques. A més, el volum d’hotels de cinc estrelles a Tànger és impressionant, i d’aquí a tres anys hi arribarà l’AVE. Els marroquins han estat intel·ligents: han facilitat l’entrada d’altres empreses al seu país i els han ofert una zona franca on construir les seves seus, amb l’única condició que la contractació i la formació de personal fos exclusivament marroquí. Ni el port de Barcelona ni el d’Algesires poden competir actualment amb Tanger Med.

Conscienciar de la correcta gestió dels residus marítims

Al Mediterrani ja hi suren illes de plàstics. El 60% del residu sòlid que arriba a la nostra costa no l’hem causat nosaltres ni tampoc els creuers, perquè tot està etiquetat en àrab. Hem de procurar que els negocis del mar siguin sostenibles. Necessitem aigües netes i transparents, perquè, òbviament, ningú no es vol banyar en una illa de residus ni vol menjar peix contaminat. Un dels rols de la Federació d’Empresaris del Mar és conscienciar altres països de la importància de gestionar correctament els residus i de dur a terme una pesca sostenible. Malauradament, no se’ns escolta gaire, o, si es fa, no s’actua en conseqüència. Tanmateix, quan un clúster aprova alguna decisió, se sol tenir més en compte. Per això hem de ser capaços de seure tots a una mateixa taula amb els països del sud del Mediterrani i fer-los partícips en la presa de decisions. Només així sentiran que les resolucions europees també els competeixen.

La diversitat com a element constitutiu de la cohesió nacional

Prop del 21% de la població estrangera de tot Espanya viu a Catalunya. I és precisament aquesta diversitat la que ens pot aportar riquesa. El Club Segle XXI de Catalunya, constituït el 2013, vol promoure la diversitat com a element constitutiu fonamental de la cohesió nacional. L’entitat persegueix enfortir la igualtat d’oportunitats, reflexionar sobre l’emprenedoria i difondre millors pràctiques empresarials. Un dels objectius prioritaris és la creació d’empreses globals, perquè el futur passa per l’exportació. Per exemple, a Catalunya el 20% de la població estrangera és d’origen marroquí. Les empreses catalanes podrien contractar els joves d’aquesta nacionalitat que estudien a les nostres facultats per generar diversitat en el seu si i afavorir el procés d’internacionalització. I és que aquestes persones poden actuar d’enllaç amb el seu país d’origen. De fet, els resultats de l’entitat homòloga francesa han estat molt bons: no només ha ajudat a disminuir la conflictivitat en barris de població majoritàriament immigrant, sinó que també ha contribuït a incrementar el PIB francès i a impulsar la seva expansió exterior.

La confiança és el que mou l’economia

Només sortirem de la crisi si canviem la nostra política. Per començar, caldria reduir la pressió fiscal i fer una aposta ferma per activar la demanda interna. El Govern hauria de facilitar que els bancs donin crèdit a les empreses perquè produeixin i creïn riquesa i ocupació. També caldria apostar de nou per la contractació pública, reduir-la ha estat un error greu. Si les empreses privades i públiques contracten, augmentarem la confiança de la ciutadania. I és precisament la confiança el que mou l’economia.

Vinculació dels immigrants amb Catalunya

Els meu fills són nacionalistes i estan a favor de la independència. Quan es convocà la cadena humana de la Via Catalana, la meva filla i vuit amigues seves, totes procedents de famílies immigrants, anunciaren al Facebook la seva participació. De seguida em trucaren els pares, i sempre recordaré les paraules de la mare de l’amiga de procedència russa: “És que nosaltres som russos, però també catalans”. De fet, molts immigrants no tenen cap sentiment de lligam amb l’Estat, però sí amb Catalunya, a diferència dels que hem nascut aquí però procedim de famílies espanyoles. I estic convençuda que aquestes persones votarien que sí al fet que Catalunya sigui independent: és només una dada significativa sobre aquesta qüestió cada vegada més complexa.