Text del 01-10-13

La voluntat de servei és la màxima professional de l’enginyer que dirigeix la zona del nord-est espanyol de la multinacional líder en assajos i certificació de productes i serveis. De les seves paraules destaquen, tant la necessitat de modernitzar la gestió de les pimes, amb l’accés a nous mercats, l’aposta per la innovació i la planificació estratègica, com la conveniència de consensuar les relacions entre Espanya i Catalunya per respectar les singularitats de la segona sense desmembrar la primera.

 Eminent multinacional nascuda al segle XIX i dedicada al control de qualitat

SGS és una multinacional amb seu a Suïssa dedicada a la inspecció, el control de qualitat, l’assistència i la certificació en l’àrea del comerç internacional. L’empresa fou fundada l’any 1878 per un importador agrícola francès preocupat per les impureses que contenien els cereals procedents de Rússia; per millorar la qualitat de les importacions, va enviar-hi un inspector perquè en supervisés la selecció. Després de consolidar-se com a empresa d’inspecció comercial internacional agrícola, la corporació donà el salt cap a l’àmbit mineral en inspeccionar la qualitat, per exemple, del petroli, del ferro, del carbó o del coure, i després va passar al control dels productes químics i dels derivats petroquímics. Actualment, SGS està implantada a 140 països i disposa d’una plantilla a Espanya de 3.600 empleats –900 dels quals treballen a la meva zona de supervisió–, que s’encarrega de la certificació de la qualitat de qualsevol producte mesurable.

Empresa líder al seu sector amb gran arrelament a Espanya i Catalunya

SGS començà a operar a l’Estat espanyol l’any 1927, quan va obrir la primera oficina al port de Barcelona. De llavors ençà, l’entitat s’ha consolidat i ha crescut de manera exponencial a Catalunya; ara disposem de delegacions a Girona, Lleida, Sant Joan Despí, Tarragona i Barcelona. Malgrat les conseqüències de la recessió, SGS continua essent l’empresa líder del seu sector, fonamentalment perquè va optar per l’autofinançament per créixer, fet que li ha permès dur a terme una expansió sostenible. Alhora, ha pogut contrarestar la reducció de facturació en alguns àmbits obrint noves vies de negoci. 

Vocació vers la gestió empresarial

Vaig estudiar Enginyeria Mecànica a la Universitat Politècnica de València. Entre cinquè i sisè de carrera vaig guanyar una beca de la Fundació Banco Vizcaya per a emprenedors per fer una estada professional formativa de dotze mesos als Estats Units. Durant aquest any vaig treballar en quatre empreses i em vaig adonar que la meva vocació era la gestió empresarial i no pas les tasques relacionades amb l’enginyeria. Per això, abans d’acabar la carrera ja vaig orientar la meva trajectòria professional cap a la gestió: vaig treballar durant un any en una consultoria, i després, durant un lustre, a l’Institut de Biomecànica, institució que vaig intentar apropar al món empresarial.

Desenvolupament professional a SGS

Quan em vaig adonar que a l’Institut de Biomecànica no podia seguir creixent professionalment, vaig optar a un càrrec executiu a SGS. Des de llavors, seguint la política de mobilitat de la corporació, primer vaig ser responsable de l’àrea geogràfica de Llevant i Andalusia, i en l’actualitat ho sóc de l’àrea nord-est, que inclou Balears, Catalunya i Aragó. Alhora, vaig assumir la direcció comercial d’una de les divisions del grup, i actualment sóc el director nacional de les divisions de certificació i de consumer testing. 

Agraïment a Perfecte Pi i Roca

En la meva trajectòria a SGS ha tingut un paper rellevant el meu antecessor com a responsable de la zona nord: Perfecte Pi i Roca. Fou ell qui em va persuadir per ocupar el seu càrrec, i ho féu amb un argument per a mi irrefutable: la responsabilitat que assumiria m’enriquiria personalment, i jo, assumint-la, enriquiria la tasca i també l’empresa. Considero que els directius hem d’exercir els nostres càrrecs partint de l’agraïment i la humilitat, perquè la nostra tasca consisteix a estar al servei d’altres persones: els nostres col·legues, els nostres clients i la nostra empresa.

Per aconseguir finançament cal exposar molt acuradament la viabilitat dels projectes

Les empreses petites i mitjanes estan patint molt a causa de l’actual falta de crèdit derivada de la manca de liquiditat de les entitats bancàries i de la poca concreció de moltes de les propostes de finançament. Si les empreses volen incrementar la seva eficiència i aconseguir la liquiditat desitjada, és imprescindible que aprenguin a organitzar i a planificar curosament els projectes, i que presentin gràficament i didàcticament la viabilitat de la inversió bancària que sol·liciten.

Escassa flexibilitat de les pimes espanyoles

Malgrat que les petites i mitjanes empreses, per les dimensions i estructura que els són característiques, poden semblar empreses àgils i adaptables, la majoria d’aquestes societats són molt lentes i reticents a l’hora de prendre decisions estructurals en conjuntures adverses, sovint perquè entre l’administrador i els treballadors existeix un lligam afectiu de impedeix que el primer actuï de manera objectiva per salvaguardar els interessos del seu negoci.

Elevada formació teoricopràctica i tarannà dinàmic dels empresaris catalans

Un dels factors que han agreujat la incidència de la recessió a Espanya ha estat el fet de no haver-la reconegut –negant-la o fent servir tot tipus d’eufemismes– i no haver adoptat mesures per aturar-la de bon principi. Malgrat tot, penso que les empreses catalanes s’estan sobreposant a la recessió gràcies a l’empenta i el tarannà dinàmic i executiu del seu empresariat i a la formació teoricopràctica que aquest empresariat ha pogut adquirir en les universitats politècniques i en les escoles de negocis del país, que, cal reconèixer-ho, són de primer nivell.

Apostar per l’R+D+I significa ser competitius i sostenibles comercialment

La classe política pot tractar d’incentivar l’R+D+I a les empreses a través de bonificacions, subvencions, etc., però són les corporacions les que han d’optar-hi com a via de sostenibilitat comercial. A l’Estat espanyol no existeix una tradició d’investigació i innovació empresarials perquè, durant els anys de bonança, no calia invertir-hi per mantenir i incrementar les vendes. Tanmateix, amb el canvi de conjuntura, les empreses s’han adonat que cal aportar fons per investigar, millorar els productes i avançar-se a les necessitats futures dels clients; amb tot, els resultats d’aquest canvi de tendència no es percebran fins d’aquí uns anys.

El Marroc i Algèria: dos mercats atractius per a l’empresariat espanyol

Per proximitat física, el Marroc i Algèria han estat dues de les ubicacions empresarialment més atractives per als espanyols en els darrers anys: al Marroc s’hi han establert bona part de les nostres empreses tèxtils, que busquen beneficiar-se dels avantatges econòmics de manufacturar-hi els seus productes, i Algèria ha representat una nova oportunitat de negoci per a moltes de les nostres petites empreses constructores.

Efectes econòmics de la secessió de Catalunya tenint en compte que el seu principal mercat és la resta de l’Estat

La hipotètica secessió de Catalunya està generant molta incertesa en els cercles empresarials. La principal destinació comercial de la majoria d’articles i serveis catalans –deixant de banda la quantitat marginal que es manufactura a i per a Catalunya i la també minoritària que exclusivament està dirigida a l’exportació– és la resta d’Espanya, de manera que els nostres empresaris es podrien veure molt afectats si Catalunya s’emancipés d’Espanya. En el cas concret de SGS, podria adaptar-se a la nova conjuntura, però hauria de fer front a les possibles repercussions que patirien les empreses clients.

Projectar una imatge d’unitat i cooperació

La independència política de Catalunya respecte a l’Estat espanyol s’oposa a la tendència actual d’aglutinament i creació d’aliances internacionals. Per tant, al meu parer caldria que aprenguéssim a conviure respectant les diferències però treballant conjuntament per tal de projectar una imatge d’unitat i cooperació entre les diferents sensibilitats regionals d’Espanya. En aquest sentit, Catalunya hauria d’assolir una fórmula jurídica i econòmica dins l’Estat que respongui a les expectatives socioeconòmiques de la seva població i que no comporti un trencament amb el marc estatal.

Visió distorsionada de la realitat catalana atiada per determinats mitjans de comunicació

Determinats mitjans de comunicació estan generant una visió distorsionada i hiperbòlica de la realitat sociocultural catalana i de l’esclat sobiranista que provoca el rebuig i la crispació d’una bona part dels espanyols, els quals podrien reaccionar, com ja ho van fer en el cas del boicot al cava d’origen català, optant per no consumir ni productes ni serveis de Catalunya. Aquesta circumstància és molt lamentable, ja que haurien de ser justament els mitjans de comunicació, com també els intel·lectuals, els que cooperessin a difondre i a establir un clima de col·laboració, concòrdia, unió i creixement mutu entre Espanya i Catalunya.

Reformular i enfortir la Unió Europea

En un món globalitzat, hauríem de tendir cap a una potenciació política i econòmica de la Unió Europea que permeti competir en el nostre continent amb els mateixos avantatges comercials i econòmics de potències com els Estats Units. Aquest enfortiment, però, no ha de significa mai l’eradicació dels signes identitaris distintius, com ara la llengua, els costums i, en general, la riquesa cultural i històrica de les diferents zones del continent.