Text del 11/12/2018

Des del cor de Catalunya, la companyia familiar que lidera aquesta veterana emprenedora bagenca ofereix un òptim servei de telecomunicacions a empreses i particulars. Inicialment amb antenes de radioenllaç, avui en dia amb fibra òptica, Altecom competeix amb les cinc grans operadores del mercat. Uns inicis complexos no impediren que aquesta PIME aconseguís tirar endavant, sobretot gràcies a la cura a reinvertir els beneficis en la companyia per tal de satisfer plenament el client.

Van venir a buscar l’avi a casa per afusellar-lo a la carretera de Manresa

Els meus orígens es troben al cor de Catalunya, en un petit poble del Bages anomenat el Pont de Vilomara, on vaig néixer a la meitat de la dècada dels cinquanta. Eren uns anys encara foscos, en què arrossegàvem el llast de la Guerra Civil i la dura postguerra. Uns capítols que marcaren en especial la meva família, i que segurament també influïren en el meu tarannà, atès que els meus parents, sobretot els avis, visqueren dures experiències durant el conflicte bèl·lic. A qui li va correspondre viure amb més crueltat fou al meu avi patern, Martí Torras i Prat. Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, el fet d’haver-se significat abans i durant la contesa militar li acabaria passant factura. Regentava una carnisseria i no el vaig poder conèixer perquè una nit el vingueren a buscar a casa. Juntament amb en Brunet, que també tenia una botiga, i en Ponsa, amb un incipient negoci d’autobusos, se’ls van endur per afusellar-los a la carretera que menava a Manresa. A la nostra família sempre havia sentit dir que l’avi era molt valent i que, si haguessin deixat anar el gos, és possible que els qui van venir a buscar-lo haurien fugit.

Una infantesa en què les portes de les cases eren obertes i les claus, al pany

Aquells malvats deixaren la meva àvia vídua amb tres nois. Entre ells s’hi trobava l’oncle Joan, el meu padrí, que en formar part de la «lleva del biberó» hagué d’anar a complir el servei militar en plena guerra. També el meu pare, Cosme Torras i Tarrés, seria cridat més tard a l’exèrcit tot i ser fill de vídua. Atès que sota el mateix sostre hi convivíem els pares i els avis materns, en Valentí i la Isabel (de qui em manllevaren el nom quan vaig néixer), els records de la Guerra Civil afloraven sovint en les converses. Si no se’n parlava més, era pel dolor que ens provocava recordar el malaguanyat avi Martí. El meu pare, que es casaria amb Antònia Espinalt, arribaria a ser alcalde del Pont de Vilomara i Rocafort a la dècada dels setanta; una condició que dues dècades abans ja havia adquirit el seu germà Joan, el meu padrí. Tant els pares com els avis foren les persones que més marcaren la meva infantesa i, de retruc, més han influït en la meva vida. Una infantesa que ara contemplo amb certa enyorança, en recordar aquella etapa com uns moments de gran felicitat, quan la vida en un poble petit que es trobava a mitja dotzena de quilòmetres de Manresa venia definida per les portes obertes de les cases, amb les claus al pany, amb la confiança que ningú hi entraria si no era amb bons propòsits. Uns temps inoblidables en què baixàvem a jugar al carrer, on invertíem totes les hores del dia i tota l’energia que acumulàvem i on tothom era amic de tothom.

Excellent formació obtinguda a l’escola de les Dominiques de l’Anunciata del Pare Coll de Manresa

Vaig iniciar la meva escolaritat al col·legi «nacional» del Pont de Vilomara, on vaig romandre fins als tretze anys. A partir d’allí, vaig continuar la meva formació reglada a l’escola de les Dominiques de l’Anunciata, a Manresa. En aquell centre hi vaig obtenir tant el graduat com el secretariat. A banda de trobar-hi un ensenyament de qualitat que m’ha estat posteriorment molt útil, hi vaig conèixer grans amigues, algunes de les quals encara avui conservo. El meu marit, Josep Olivet, que m’avantatja en gairebé vint anys, sempre m’ha dit que una de les coses que més el va atraure de mi fou que era una noia amb una molt bona formació. Un elogi que sempre he agraït i que també vaig obtenir per part de la meva sogra. I és que en aquell centre hi apreníem de tot: taquigrafia, mecanografia, cal·ligrafia, llengua francesa, costura… Gràcies a la formació obtinguda, vaig poder posar-me a treballar als setze anys exercint com a secretària en una empresa que fins no fa gaire encara funcionava: Excavacions Vilà.

Sola al capdavant de la botiga dels oncles despatxant sifons i gasoses

Malgrat que aquella feina com a secretària pot considerar-se com la primera que vaig exercir professionalment, cal dir que quan era més joveneta (potser tenia dotze o tretze anys) havia anat els dissabtes a ajudar els meus oncles a despatxar en una botiga. En Martí Torras, germà petit del pare (que ara ja suma noranta-dos anys) tenia un negoci de begudes carbòniques. Fabricava sifons i gasoses que despatxaven a l’establiment, on a vegades em deixaven sola al càrrec del punt de venda, ja que, malgrat la meva jovenesa, em mostrava del tot desimbolta. Llavors poc imaginava que, en el futur, jo també arribaria a esdevenir empresària. Suposo que hi hagué alguna influència d’aquella activitat del meu oncle, que mostrà força empenta per tirar endavant aquell negoci en uns moments econòmicament complexos. La meva germana gran, en canvi, exhibí un altre tarannà. Cinc anys més gran que jo, l’Esperança ha orientat la seva carrera professional cap al magisteri. Ha dedicat bona part de la seva activitat docent al Pont de Vilomara, tot i que els darrers anys va exercir de mestra al barri de la Barceloneta de la capital, on continua vivint un cop jubilada.

Atesa l’edat d’en Josep i que ambdós volíem tenir fills, no trigàrem a casar-nos

Més endavant, quan ja feia un temps que treballava com a secretària, vaig pensar que seria una bona idea ampliar els estudis, raó per la qual vaig decidir obtenir el Batxillerat. Fou així que em vaig matricular en un institut. Tanmateix, poc després coneixeria en Josep, que ben aviat es convertiria en el meu marit. Tota la seva vida ha estat una bona persona, empresari, pintor retolista i amic de tota la seva competència, i un gran esquiador (ens va ensenyar a mi, al cosí i a molta gent de Manresa i comarca aquest esport). En coincidir amb mi, va fer un cop de cap i em proposà matrimoni. Atès que ell ja tenia quaranta-dos anys i ambdós ens plantejàvem buscar descendència, vam considerar adient no endarrerir el nostre enllaç. Allò comportà que abandonés els estudis complementaris que em plantejava seguir. D’aquesta manera, també deixava enrere la llar familiar, on havia residit durant vint-i-dos anys. Fruit del nostre casament, hem tingut dos fills: en Josep, que té trenta-vuit anys, i en Cosme, amb trenta-sis. Si la seva arribada fou motiu de gran satisfacció, més felicitat encara ens provocà el naixement dels nostres tres nets: la Berta, amb dos anys i mig; en Josep, que avui precisament compleix el seu primer aniversari; i, per part d’en Cosme, la segona neta, la Irina, que té un any i mig.

El nostre fill Josep disposa d’una inclinació natural cap a la tecnologia

Tant en Josep com en Cosme treballen amb mi a Altecom. Ambdós estudiaren a La Salle. En Josep, des de ben jove, demostrà gran interès i destresa en tot allò que fes referència a la tecnologia. Amb un enorme esperit autodidacta, recordo que la meva cunyada sovint li regalava uns trencaclosques que ell resolia en un no-res. Tant se valia que cada cop fossin més complexos, perquè encara no havíem tingut temps de girar-nos que el nostre fill ja l’havia completat. Si s’espatllava la màquina d’afaitar del meu marit, ell la desmuntava i l’aconseguia arreglar; i el mateix feia si la rentadora deixava de funcionar. Era tan manetes que fins i tot, tant a La Salle com a l’institut, els va muntar sengles emissores de ràdio. En aquell moment ja prometia i ens va convèncer de muntar una empresa que fos un proveïdor de serveis d’Internet.

Orgullosos d’en Cosme per ser un home treballador, eficient i bona persona

Mai no sabérem del cert els motius que impulsaren el nostre segon fill a abandonar els estudis universitaris de Ciències Econòmiques que cursà a la Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra. En aquella època, als nois que venien de poble, com era el nostre fill, se’ls menystenia. Uns amics farmacèutics, el fill dels quals sempre s’havia revelat com un jove molt eixerit, experimentà similars problemes quan arribà a la universitat i tampoc no completà els estudis. Fou una decisió que no només sempre hem respectat sinó que la veiem amb bons ulls, ja que en Cosme s’ha confirmat com un home treballador, eficient i, el que és més important: bona persona; com el nostre primogènit.

Treballar amb els fills és molt gratificant

La maternitat ha estat una de les experiències més felices de la meva vida. De sobte, tot es transforma i vols donar-ho tot pels fills. A partir del moment en què neixen, cada cosa que fas, cada projecte que et planteges, acaba condicionat per la seva existència. Tant és així que, probablement, si no hagués estat per ells, no hauríem posat en marxa Altecom. Però vam pensar que seria una bona manera de donar-los una base on poguessin desenvolupar-se professionalment i llaurar-se un futur. A la vegada, el fet de compartir feina amb ells propicia que la nostra relació sigui més estreta i més enriquidora. Les diferents visions que tenim del negoci ens permeten gaudir d’una perspectiva més àmplia per tirar-lo endavant i expandir-lo. Malgrat acumular una llarga trajectòria en aquesta feina, em sento amb molta força per continuar aportant el meu granet de sorra diari, perquè em sento molt identificada amb l’empresa i la seva activitat.

Una aliança que es revelà errònia per la manca d’honestedat del soci

La nostra activitat empresarial sempre ha estat vinculada amb l’entorn tecnològic, fet en bona part propiciat pel neguit del nostre primogènit, en Josep, que llavors encara era menor d’edat. Fou el 1996 quan assentàrem les bases del que acabaria sent avui dia la nostra companyia. Inicialment, la firma s’anomenà Olivet Telecom. Poc després ens fusionàrem amb una empresa dedicada al disseny de pàgines web. La decisió, tanmateix, no fou encertada, atès que la persona que hi havia al darrere es revelà com un soci del tot inadequat. Lluny d’invertir els esforços que s’espera d’un empresari, era una persona que gastava una arrogància impròpia per tirar endavant un negoci. Posteriorment, a més, comprovaríem amb preocupació que desviava part de la tresoreria a fer front als seus creixents préstecs personals, la qual cosa ens determinà a posar punt final a la relació establerta amb ell.

Si tiràvem endavant amb la companyia, calia conservar-ne la capacitat de decisió

De totes les experiències a la vida se’n treuen lliçons i aquell episodi ens serví per aprendre a estudiar bé qualsevol nova proposta de col·laboració. El capítol, tanmateix, fou molt dur i ens va fer plantejar si pagava la pena continuar endavant amb el nostre projecte empresarial. A tot això, cal afegir- hi que aquella fou una època molt desgraciada per a mi, que en un curt espai de temps, tot just nou mesos, perdia els pares, amb setanta-sis i setanta-vuit anys. Bona part de l’herència dels meus progenitors anà destinada a cobrir el forat generat pel nostre soci; una circumstància que feu més dolorosa encara la pèrdua dels meus éssers estimats. Tanmateix, calia seguir lluitant i mirant endavant; sobretot pels nostres fills. Cal dir que en aquella etapa uns amics nostres de Mallorca ens proposaren adquirir l’empresa i quedar-nos- hi com a socis, amb un quaranta-nou per cent de participació. Finalment vam desestimar la proposta: si tiràvem endavant amb la companyia, calia conservar-ne la capacitat de decisió. Suposaria molt sacrifici, però seguiria sent nostra.

Centrats a cobrir les necessitats en telecomunicacions mitjançant antenes de radioenllaç

Un cop superat aquell capítol tèrbol amb el soci, vam reprendre la nostra etapa en solitari, disposats a fer-nos un nom en l’entorn de les telecomunicacions. Fou així com naixia Alta Tecnologia en Comunicacions, Altecom, amb la voluntat d’oferir servei tant a empreses com a particulars pel que fa a sistemes de comunicació. Justament en aquella època es constituí la Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones, que ens atorgà la corresponent llicència per poder operar. Estàvem a punt de tombar el segle, un moment en què la telefonia mòbil no només prenia embranzida sinó que es perfilava com un dels fenòmens socials més importants al nostre voltant. Actualment, gairebé tothom al nostre país gaudeix d’un terminal. De fet, el nombre de telèfons mòbils supera el d’habitants, atès que hi ha gent que en compatibilitza el personal amb el de la feina. A més, aquests aparells han superat la funció inicial per a la qual estaven concebuts, com és la de parlar a distància amb un interlocutor. Ara un telèfon mòbil constitueix pràcticament l’extensió de qualsevol persona gràcies a les extraordinàries i nombroses prestacions que ofereix. Però quan vam començar aquesta indústria era encara incipient i la tecnologia se centrava en les antenes de radioenllaç, que permetien cobrir de manera força eficaç el territori.

Deu anys sense ni un sol dia de vacances i treballant de dilluns a diumenge

Vam estar instal·lant antenes arreu de Catalunya. La demanda era creixent, perquè tothom reclamava cobertura a qualsevol racó de món i acudien a nosaltres confiant a poder tenir un bon servei telefònic. Llavors hi havia molts clients insatisfets amb les grans operadores, ja que aquestes els cobraven unes quotes considerables i, en canvi, el servei que els proporcionaven era deficient. La nostra alternativa a través de les antenes de radioenllaç es revelava mot més ràpida i eficaç i això provocava que tinguéssim més feina de la que ens podíem arribar a imaginar. Vam estar deu anys sense fer ni un sol dia de vacances, treballant tots tres, de dilluns a diumenge, instal·lant antenes per tot arreu: al Montseny, a la Mussara, prop de Montserrat, a la serra de Collserola… Precisament quan vam arribar a Collserola i, per extensió, a Barcelona, ens plantejarem si seria aconsellable traslladar la nostra seu a la capital catalana. Tanmateix, la nostra família sempre ha estat radicada al Bages i vam creure que no seria necessari contemplar l’aventura barcelonina. Des de Manresa podíem brindar un servei òptim a tot Catalunya. Això sí: un cop superat aquell període de deu anys sense gaudir de les vacances, pel pont de la Puríssima del 2012 ens permetérem un viatge excepcional. Ens van comprar un cotxe de set places i vam marxar tots plegats a esquiar a Suïssa en el que es convertí en una experiència extraordinària que difícilment oblidarem.

Sempre hem reinvertit els beneficis a l’empresa

Per garantir un òptim servei optàvem per la inversió de recursos. Calia assegurar-nos que els nostres clients gaudien de les prestacions promeses i del servei desitjat, raó per la qual duplicàvem la xarxa a través d’un sistema d’anelles que permetia que, en cas de produir-se alguna fallada tècnica, els nostres clients no se’n veiessin afectats, perquè la línia continuava funcionant a través d’un altre circuit. D’aquesta manera aconseguíem un alt nivell de satisfacció i, a la vegada, estalviàvem recursos en atenció al client, perquè no hi havia reclamacions. Precisament una de les claus de l’èxit d’Altecom és que sempre hem destinat els beneficis a la reinversió en l’empresa. Des dels nostres orígens hem estat conscients que, si volíem fer-la més sòlida, calia dedicar-hi els màxims esforços per garantir el millor servei i ser competitius.

Som com la Telefònica en petit, que lluita contra els cinc gegants del mercat

Recordo que un cop ens vingueren a visitar de La Salle, perquè volien conèixer de prop la nostra companyia. Quedaren sorpresos en comprovar que Altecom era una empresa familiar amb un equip modest. Aquest és un altre dels elements que explica el nostre creixement: som autònoms que no estalviem hores a la companyia. El meu marit podia estar tot el dia treballant pintant rètols, i si a la nit hi havia alguna avaria a les antenes de les muntanyes, sovint l’acompanyava el nostre fill gran, perquè temia que s’adormís a la carretera i patís un accident. A més, un cop a la llar, a vegades ens adonàvem que hi havia quelcom que fallava i havíem de tornar a revisar l’antena. I arribar a la serra de la Mussara, per exemple, suposava un viatge de dues hores… A la Tossa d’Alp hi havia unes antenes d’uns americans que, amb el fred, mai no els funcionaven. Nosaltres vam aconseguir habilitar-ne una i la vam llogar a uns amics de la Cerdanya. A vegades, clients de grans operadores que quedaven sense cobertura recorrien a nosaltres perquè els en facilitéssim. Som com la Telefònica en petit perquè, malgrat la nostra mida, oferim un servei equiparable al que brinden les cinc grans operadores del mercat.

Alt grau de versatilitat: disposem d’infraestructures i software propis i installem i reparem xarxes nosaltres mateixos

Tota la infraestructura de telecomunicacions desplegada a Manresa és nostra. Aquestes van totes per terra i, en arribar a la finca, pugen per la façana fins a una caixeta que distribueix el servei als diferents habitatges. Surt molt més a compte que el sistema d’antenes de radioenllaç, tot i que a urbanitzacions modestes de cases disseminades estendre la fibra pot no resultar rendible. Bona part del desplegament a la capital del Bages l’hem fet nosaltres mateixos, entre altres raons perquè hi hagué un moment en què els preus del personal d’instal·lació es dispararen i s’incrementaren al voltant del dos-cents per cent. En Josep s’encarrega del desplegament de la xarxa tant de fibra com de telefonia mòbil i en Cosme assumeix els aspectes comptables i legals, té una paciència infinita i sovint resol problemes tècnics. Som molt versàtils i també hem creat software propi. Una vegada una empresa ens volgué oferir uns programes i quedaren parats del que havíem arribat a desenvolupar.

No necessitàvem comercials per donar a conèixer la nostra empresa perquè observàvem un caràcter planer que transmetia confiança

No he trobat gaires entrebancs per la meva condició de dona emprenedora. Sí que recordo que el 17 de novembre de l’any 2000, en presentar-me com a administradora única de l’empresa al Col·legi d’Advocats, em varen felicitar i per part d’algun client vaig detectar certa desconfiança; no sabria dir si fins i tot gelosia. Pensaven que no ens en sortiríem i, tanmateix, ja fa vint anys que tenim la companyia. En bona part ha estat gràcies a l’empenta dels nostres fills, que han demostrat un gran neguit per fer que l’empresa evolucionés i estigués sempre a l’avantguarda. Recordo que, al principi, el nostre fill Josep em demanava que fos jo qui fes les presentacions, atès que ell es mostrava tímid. El meu marit, en canvi, sempre ha exhibit una gran capacitat per relacionar-se amb tothom; el que se’n diu do de gents… No necessitàvem comercials per donar a conèixer la nostra empresa perquè observàvem un caràcter planer que transmetia confiança i superava qualsevol reticència dels clients, que de seguida comprovàvem que no veníem falses promeses sinó solucions efectives.

Estudiar els llocs clau on situar les antenes de cara a optimitzar-ne el servei

Vam convertir-nos en uns grans experts en la instal·lació d’antenes i sempre estàvem barrinant com podíem millorar els nostres sistemes per aconseguir unes telecomunicacions més eficients. En especial el nostre fill Josep exhibia una gran deformació professional, perquè, quan viatjàvem pel territori, sempre es fixava en les instal·lacions que hi havia i es mostrava crític amb les solucions que els havien aportat a determinades contrades. Sovint es queixava que els nostres competidors havien ensarronat els clients, perquè els havien proposat instal·lar mitja dotzena d’antenes quan amb una de ben ubicada haurien pogut cobrir perfectament les necessitats de la zona. Li agradava estudiar els llocs clau on situar les antenes de cara a optimitzar-ne el servei.

Des del Bages ens volem estendre com una taca d’oli per abraçar tot el territori

El salt important el vam fer el 2013, quan vam adonar-nos que el futur passava per la fibra òptica; un sistema de telecomunicacions basat en fibres plàstiques o de vidre extremament fines que permeten transmetre informació a través de pulsions de llum. La fibra òptica, a més d’oferir més rapidesa en la transmissió de dades, compta amb molta més capacitat que els sistemes sense fils. Malgrat que encara conservem més d’un centenar d’antenes de radioenllaç, en els darrers anys ens hem bolcat en aquesta tecnologia, que és la que demanda el mercat –tant les empreses com els particulars–, ja que així podem aconseguir una gran expansió de la nostra marca nascuda precisament amb aquest nou sistema: Fibracat. Com a companyia de capital cent per cent català, aspirem a convertir-nos en l’operador de proximitat de Catalunya. De moment hem començat pel Bages; primer a la capital, Manresa, i a continuació als pobles del voltant. La intenció és estendre’ns com una taca d’oli fins abraçar tot el territori català.

Les nostres empreses clients han esdevingut els nostres millors ambaixadors

En aquests moments ja disposem d’algunes oficines d’atenció al client a les ciutats de Reus, Lleida i Girona. És un primer pas que ens permet un contacte directe amb les persones que s’interessen pels nostres serveis i que ens ha de facilitar aquesta expansió que ens proposem i que constitueix el nostre principal objectiu aquest 2019. Aquestes oficines són fonamentals, atès que hem arribat a sengles acords de col·laboració amb dues grans operadores en serveis de telecomunicacions. Aquests acords contemplen un compromís per la nostra part d’aconseguir quinze mil noves altes; una xifra ambiciosa però que confiem a assolir, atès que la nostra experiència i la nostra seriositat juguen a favor nostre. Històricament, les empreses clients han estat els nostres principals ambaixadors, perquè la millor promoció l’hem trobada en l’acció del boca-orella que s’ha establert entre diferents companyies que, satisfetes pel servei rebut, ens han fet publicitat de manera espontània. A banda de la satisfacció que suposa el fet de poder accedir a ampliar la nostra clientela, és un orgull comprovar que aquells que van confiar en Altecom ens demostren el seu agraïment amb aquestes recomanacions.

Comptem amb un generador autònom que ens garantiria una setmana de servei

En l’actualitat comptem amb uns deu mil clients, quatre-cents dels quals corresponen a empreses. Si bé és a la zona del Bages on gaudim de més implantació, també gaudim d’un bon reconeixement a la comarca del Maresme; sobretot perquè vam estar-hi treballant com a proveïdors d’Inditex, que posseeix magatzems immensos al terme municipal de Tordera. Però entre la nostra clientela també tenim altres firmes de referència i de diferents sectors, com ara l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, Iberpoatsh/ICL Iberia (les mines de potassa de Súria), diversos ajuntaments de la comarca del Bages, Aigües de Manresa, Vic Carns, Gestamp, Ausa o Deporvillage, un dels gegants del comerç electrònic en el sector de l’esport al nostre país i que té la seu a la capital bagenca. Per a aquesta empresa resulta vital gaudir d’un bon operador de telecomunicacions, atès que les seves vendes depenen d’unes òptimes connexions. És per aquest motiu que vetllem perquè res no pugui fallar i el nostre servei no quedi mai interromput. Així, a les nostres oficines disposem d’un generador autònom i d’un dipòsit de gasoil que ens garantiria una setmana de servei en cas d’una caiguda del subministrament elèctric. Els clients ni se n’adonarien perquè tot continuaria funcionant amb la mateixa eficiència. Per la mateixa raó, tenim contractes amb diferents operadors internacionals per evitar que, en cas que algun d’ells patís una interrupció, la incidència no repercutís en els nostres clients. Encara que suposa un increment dels costos, preferim actuar amb aquest zel per garantir un òptim servei. Ara fa tres setmanes, en l’accident ferroviari que hi hagué a Vacarisses en la línia entre Manresa i Barcelona, es produí un tall en el cable de la fibra òptica, que discorre en paral·lel a la via. Els qui viatjaven en el tren i tenien servei contractat amb nosaltres podien fer trucades d’emergència sense problemes, però n’hi havia d’altres que no podien establir comunicació amb ningú.

Un servei complet, un preu competitiu i claredat en les condicions

L’acord a què ha arribat Fibracat amb dues grans operadores propiciarà que ampliem la nostra xarxa d’oficines, que disposem de distribuïdors i que nosaltres mateixos organitzem l’enviament d’operaris a domicili per a la instal·lació de routers. Hem estat negociant amb diferents empreses de transport per a l’enviament de material. Aquest creixement ens permet, per una banda, que els proveïdors ens puguin oferir millors preus i, per l’altra, que nosaltres també tinguem la capacitat per brindar unes tarifes més competitives als nostres clients. Els oferim un servei molt complet, perquè, per només trenta-sis euros al mes, disposen de fibra òptica amb dos-cents megabits simètrics (és a dir, tant de pujada com de baixada), a banda de trucades telefòniques il·limitades a terminals fixos i mil minuts de connexió a números mòbils. Per acabar-ho d’adobar, hi afegim un paquet bàsic de televisió on-line. Si tenim en compte que la instal·lació és gratuïta, que no hi ha períodes de permanència establerts i que el client no es troba amb sorpreses sobrevingudes desagradables a posteriori, no ens ha d’estranyar que veiem renovada la confiança en els nostres serveis i que gaudim d’un alt grau de fidelitat.

Fibracat es convertí en la primera operadora europea a oferir mil megabits

El servei de televisió que oferim, i que s’adreça a particulars, no proporciona negoci. Tanmateix, és un aspecte que acaba decantant el client cap a un operador o un altre. Gràcies a un acord que el 2016 vam signar amb Mediapro, vam aconseguir accés als partits de futbol de la lliga espanyola, els drets de la qual han viscut enguany una important sacsejada després que Movistar n’hagi apujat els preus. De fet, algunes operadores han decidit renunciar-hi si més no parcialment. Però l’opció de donar accés a determinats canals temàtics continua sent atractiva per a alguns consumidors. Disposem també de paquets de serveis molt competitius i, per quaranta-nou euros mensuals, gaudeixen de diverses línies de telefonia i trucades il·limitades gratuïtes. Cal tenir en compte que, temps enrere, les empreses arribaven a pagar dos-cents noranta-nou euros (més IVA) pels serveis de radioenllaç a través de les antenes repetidores. Ara les comunicacions, a banda de ser més econòmiques, comptem amb més capacitat. Podem arribar a oferir fins a mil megabits. En realitat, el setembre del 2013 ens vam convertir en la primera operadora d’Europa a proporcionar aquest servei a particulars.

El sistema autònom de l’Estat amb més sessions BGP4 internacionals

La nostra presència a l’exterior ve de lluny. De fet, l’any 2002, Europa ens concedí el nostre propi número de sistema autònom d’Internet. Quan, tres anys després, es creà el servei de telefonia IP, vam assistir a una expansió enorme que ens permeté aconseguir clients de vuitanta països només durant el primer any. Disposem de la nostra pròpia xarxa internacional a través de més de mig miler d’acords d’interconnexió. Això ens portà a convertir-nos en el sistema autònom de l’Estat amb més sessions BGP4 internacionals establertes des d’Espanya. A banda de disposar de presència al punt d’intercanvi de tràfic de dades de Catalunya (el Catnix, ubicat a Barcelona), també en tenim a l’AmsIX d’Amsterdam; al LINX, de Londres; al NYIIX, de Nova York, i al SwissIX, de Zuric. Aquest desplegament ens permet proporcionar als nostres clients, tant particulars com empreses, els millors serveis de comunicacions electròniques en el marc de la Societat de la Informació.

Formem el nostre personal per tal que el servei sigui exquisit i la satisfacció, màxima

L’expansió que tenim prevista per al 2019 ens ha portat a recórrer als serveis d’una empresa de teleassistència. D’aquesta manera, des de dilluns passat gaudim de capacitat per atendre els clients vint-i-quatre hores durant els tres-cents seixanta-cinc dies de l’any. Era necessari disposar d’aquest servei perquè sovint les trucades es concentren en unes determinades franges horàries, la qual cosa dificulta donar una atenció adequada. A més, aquesta responsabilitat tampoc la pot assumir el personal de la botiga, perquè el sobrecarregaríem de feina i no podríem atendre els clients òptimament. En l’actualitat el nostre equip el formem unes vint-i-cinc persones, a les quals cal afegir alguns professionals externs. De tècnics instal·ladors, per exemple, en tenim vuit, la meitat dels quals són autònoms; un contingent suficient, ara per ara, per garantir l’alta en el servei en un termini màxim de quinze dies. És possible que haguem d’ampliar aquest capítol amb nous tècnics, tot i que hem detectat que al mercat de treball hi falta gent preparada; i, sobretot, polida, perquè determinades operadores compten amb un personal que, a l’hora d’efectuar les instal·lacions, els fan uns forats… Nosaltres sempre ens hem mostrat molt curosos i demanem al client per on vol que fem passar els cables, per tal d’evitar detalls antiestètics i, si pot ser, deixar-los ocults. Quan un tècnic entra a treballar amb nosaltres, li impartim formació a fi i efecte que el servei ofert sigui exquisit i la satisfacció, màxima.