Sr. Janet Llambrich i Gaseni
Sr. Janet Llambrich i Gaseni
PC, 20è VOLUM. Empenta i Coratge

JANET LLAMBRICH I GASENI

CONFRARIA DE PESCADORS ‘SANT PERE’ DE L’AMETLLA DE MAR

Text del 20-7-2009m

Nosaltres només estem parats durant la veda. La resta de l’any, el pescador no para. Alguns dels que van marxar a la construcció estan tornant a la pesca, que és un sector menys rendible però més segur.

La importància que té el peix a les nostres vides no es correspon amb la poca atenció que dediquem als pescadors. Janet Llambrich i Gaseni, patró major de la Confraria de Pescadors ‘Sant Pere’ de l’Ametlla de Mar, es converteix per un dia en portaveu de tot el col·lectiu pescador català. El primer que surt a conversa és un problema de fons comú a altres sectors primaris. “El preu del peix no ha pujat. O, si més no, no ha pujat per a nosaltres, perquè per a les peixateries, sí. Si això ho combinem amb un augment del preu del petroli, per tant del gasoil, l’assumpte empitjora. El preu del petroli és per a nosaltres un autèntic malson, perquè ens repercuteix en el salari setmanal.”

Per això, una de les seves grans batalles ha estat obtenir algun tipus de subvenció per al gasoil. “Finalment, l’hem aconseguida. També hem aconseguit, el darrer any, que ens paguin una mica millor el peix.”

La Confraria ‘Sant Pere’ aplega 400 famílies de l’Ametlla de Mar vinculades a la pesca. “Aquí sempre hem fet de pescadors. Durant els darrers anys la construcció ens ha pres alguns homes, però encara som bastants. Cada barca dóna feina a mitja dotzena de pescadors, i actualment hi ha dues dotzenes de barques d’arrossegament. Això vol dir uns 150 pescadors. Cal afegir, també, la flota d’arts menors, la xarxa i el palangre, que són 27 barques. I a part, les sis barques de la llum, o mamparres, que poden portar 600 caixes de peix cadascuna.”

La relació de la flota de l’Ametlla no estaria completa sense fer esment als sis vaixells que van a la tonyina. “Cada tonyinera té una tripulació de quinze homes. Treballen només un mes a l’any, sota molta pressió i moltes restriccions en funció d’un contingent de captures. Arriben fins a les costes de Tunísia.”

Es diu molt que la mar s’està quedant sense peixos per la pesca abusiva a gran escala, però el senyor Llambrich ens ho desmenteix. “Peix al mar, n’hi ha. A la província de Tarragona hem fet una veda durant els mesos de maig i juny perquè les espècies es recuperin. I no és el primer any, ja en fa quaranta. Som pioners en fer vedes a Catalunya, i encara avui no en fan a tot arreu.”

La zona de l’Ametlla de Mar requereix especialment fer vedes perquè té una mar molt plana. “Inicialment, suposa un sacrifici, perquè les famílies estaven dos mesos sense cobrar. Avui dia, sortosament, la Generalitat es fa càrrec dels salaris dels pescadors durant el temps que no es pesca.”

Que els pescadors s’organitzin en confraries ve d’antic. “Aquí a La Cala –com anomenem tradicionalment a l’Ametlla– la Confraria, com a institució, és més antiga que l’Ajuntament. Som una de les confraries més antigues del país, i si ha durat tant és perquè no ha deixat mai de fer-nos servei.”

La Confraria funciona democràticament. “Val igual el vot de l’armador, que és el propietari del vaixell, el que embarca, que el del mariner, el que és embarcat.”

Una de les prestacions que ofereix una confraria és fer gestions variades i tramitacions de documents. “Un patró major, com ara jo, és una mica el pare de tots els pescadors. Tinc l’honor d’haver estat escollit per la majoria dels socis. Per a mi tenir la seva confiança és una responsabilitat molt gran.”

El càrrec de patró major comporta una remuneració simbòlica. “No cobro ni com el nostre oficinista. Fa quatre anys que estic retirat. Qui pesca és el meu fill.”

La Confraria dóna feina a onze persones, entre personal d’oficina, el de neteja i els encarregats de la nevera. “Fabriquem 30 tones de gel cada 24 hores. En necessitem per mantenir el peix en fresc tan bon punt és agafat.”

Tothom ha vist alguna vegada una subhasta de peix. “Ja no es canta a viva veu com abans. També ha canviat el sistema de subhasta. Abans començava amb una xifra alta i anava baixant fins que al comprador li semblava bé el preu. Ara, en canvi, tenim una cinta informàtica, una de les més ràpides de Catalunya, que ens permet moure 800 caixes per hora.”

Cada dia arriben a port unes 1.400 caixes. “Al juliol pesquem molt peix gràcies a la veda de la primavera. El novembre, per exemple, no en movem ni la meitat.”

Per a les barques de la llum la llei marca a la província de Tarragona uns determinats contingents de captures. “De sardina poden capturar 300 caixes per barca. De seitó, en canvi, no hi ha contingent marcat.”

Janet Llambrich vol assenyalar que les províncies de Barcelona i Girona no marquen cap mena de contingent. “Cal que l’opinió pública catalana sàpiga que a Tarragona treballem per a la sostenibilitat.”

A banda de les sardines i els seitons, a La Cala es pesquen a l’arrossegament lluços, gargancs –escamarlans–, palaies i llenguados. “Amb la pesca al tresmall, en canvi, s’agafen escórpores i llagostins; i al palangre, orades, llobarros, déntols, etc. Hi ha molta varietat, i és peix salvatge, que sempre serà millor que qualsevol peix de piscifactoria.”

En relació amb el context de davallada econòmica que es viu en l’actualitat, el patró major de la Confraria ‘Sant Pere’ no és gaire optimista. “Alguns dels que van marxar a la construcció estan tornant a la pesca, que és un sector menys rendible però més segur. Com que tots ens coneixem, aquest tipus d’anades i vingudes es porten bastant bé. Procurem encabir tothom sempre que es pugui.”

A banda de la construcció, ara molt aturada, l’Ametlla de Mar disposa d’una completa oferta turística. “És un poble molt tranquil, i el nostre turisme, per sort, és també tranquil. Disposem de diversos restaurants que serveixen un peix fresc i exquisit. Val la pena tastar lo suquet, l’arrossejat o l’afideuejat.”

Independentment de si estem patint un crisi financera o de model productiu, el sector de la pesca no coneix l’atur laboral. “Nosaltres només estem parats durant la veda. La resta de l’any, el pescador no para. Si fa arrossegament, surt a les set del matí i torna a les cinc de la tarda, i entremig tira tres xarxes. Per no parlar dels que surten de nit. La mar és dura, i sobretot quan bufa el mestral i no hi ha redós.”