Texto del 19/10/09
No perseguim tant les últimes tendències, sinó allò que embelleixi la dona. Sempre dic que fem el pantaló que no es percep al carrer, perquè pot ésser combinat amb moltes peces de roba diferents.
Fa un any vam presentar la nostra segona marca: Nino, per a la clienta que li agradi portar una peça de roba diferent i a la moda.
La nostra política és estar sempre al servei de la nostra clientela.
El Govern, sigui del signe polític que sigui, va per un costat, i els empresaris caminen per un altre. I no hi ha cap punt de trobada.
Aquest darrer any, amb la crisi, també hem pagaments. Són clients de tota la vida, no se’ls pot deixar a l’estacada a la primera de canvi.
Marisol Llop, fundadora de l’empresa, és tota una institució dins el sector.
Fer equip; aquesta ha estat una de les estratègies dels responsables de la firma de pantalons Aninoto per fer front a l’actual davallada econòmica. “La gent que sempre ha treballat, desitja seguir fent-ho, i molts ho estan aconseguint, perquè el país ha de continuar endavant malgrat la crisi. L’any passat, gran part dels nostres clients van començar a tenir problemes de risc. Com no rebien cap mena de suport, vam obrir un compte per tal d’oferir-los nosaltres mateixos el finançament. I fou una gran idea, gràcies a la qual bona part de la nostra clientela va aconseguir tirar endavant. Fer equip: aquesta és la clau perquè moltes empreses no tanquin i se’n puguin sortir.”
Mercè Llagostera Llop, hereva d’una empresa familiar que va donar les seves primeres passes a principis de la dècada dels 70 de la mà de Marisol Llop, la seva mare, és ara al capdavant d’aquesta entitat referent del disseny en pantalons per a senyora. “Crec que actualment s’ha perdut el nord, perquè no existeix per part del Govern cap voluntat d’ajudar el teixit empresarial de Catalunya o d’Espanya. Molts amics i coneguts que també tenen empreses coincideixen a afirmar que, quan tenen un problema, no reben cap mena de suport. El Govern, sigui de la tendència política que sigui, va per un costat, i nosaltres els emprenedors caminen per un altre. I, malauradament, no hi ha cap punt de trobada.”
A causa d’això, els negocis de l’Estat “estem perdent competitivitat.”
Mercè Llagostera i el seu marit, en Josep Alcayde Gamissans, continuen abanderant la qualitat com a senya d’identitat de la firma. “Intentem ser molt curosos en les despeses, per tal que no pugi el cost final del producte, però en cap cas n’abaixem la qualitat. Els preus dels nostres pantalons són preus tancats, i poden anar dels 130 als 250 euros, depenent de cadascuna de les peces. Les nostres clientes són d’un nivell econòmic mig o alt: des de la senyora que treballa i necessita un pantaló que la vesteixi fins a la senyora que disposa de capital i es permet el luxe de gastar-lo.”
Des que Aninoto va treure la primera col·lecció de pantalons l’any 1972, en ple boom del prêt-a-porter, “hem anat creixent amb la nostra clienta, que ara ja té entre 45 i 60 anys, i que, sobretot, espera que el nostre pantaló li senti bé, la faci maca. Per tant, no perseguim tant les últimes tendències, sinó allò que embelleixi la dona. Jo sempre dic que fem el pantaló que no es percep al carrer, perquè pot ésser combinat amb moltes peces de roba diferents. De totes maneres, les innovacions sempre hi són presents en cada col·lecció, però sense deixar mai de banda la qualitat dels bons teixits; en això, no podem badar.”
La recessió econòmica tampoc els ha tret les ganes d’obrir-se a nous projectes i a noves il·lusions. “Fa un any vam presentar la nostra segona marca: Nino, orientada a una franja d’edat més amplia, de 25 a 55 anys, i per a la clienta que li agradi portar una peça de roba diferent i a la moda. Ens ha sorprès la bona acollida que ha tingut a les botigues”
De fet, la senyora Llagostera constata que Nino nasqué del desig de diversificar la seva producció. “Nino suposa la il·lusió i la novetat, gràcies a la possibilitat de dissenyar altres peces de roba que no siguin pantalons.”
L’equip de disseny, format per quatre persones, s’encarrega de llançar al mercat dues col·leccions anuals. “Treballem conjuntament amb el director comercial. Ell representa la nostra balança, perquè nosaltres sovint ens deixem portar per l’entusiasme i la creativitat, i ell, en canvi, ens fa tocar de peus a terra. En realitat, com que coneix la clientela a peu de carrer, sap què es ven i què no té sortida.”
El director comercial també es responsabilitza de donar pautes als representants de la marca, distribuïts per tota la geografia nacional. “En qualsevol cas, els representants són els que, en última instància, decideixen quins són els seus punts de venda, amb quines botigues treballen i amb quines no. I els deixem fer, perquè, de fet, ells són els que coneixen el seu mercat. Si el responsable d’un establiment nou ens truca, li passem de seguida el telèfon del representant perquè parli amb ell. I tot i l’excel·lència dels nostres comercials, a Espanya ja se’ns coneix àmpliament i no tenim cap mena de necessitat d’anar a picar portes; potser ho podem fer només de manera puntual, cas que hi hagi una botiga concreta a on ens interessi ser-hi presents.”
L’empresa distribueix els seus dissenys a 1.200 punts de venda multimarca del nostre país. I l’any 2009 s’han obert al mercat de l’exterior. “Feia temps que teníem sobre la taula el projecte d’expandir-nos, però fins ara no havíem trobat el moment idoni per fer-lo realitat. Ens hem introduït, amb les marques Nino i Aninoto, a Mèxic, de la mà del Gremi de Confeccionistes. I ens està anant força bé. Sembla ser que el mercat mexicà és potent i gran, i permet desenvolupar molts projectes.”
Segons la Mercè Llagostera, la confecció ara està vivint un procés invers a l’experimentat fins al moment present: “Fins a l’any 2005 hi havia tallers catalans dedicats a la confecció, però de mica en mica van anar tancant portes. Nosaltres mateixos vam traslladar part de la producció a Tunísia. Tanmateix, ara estem sortint d’aquest país per traslladar-nos de nou a Espanya, ja que ens estan fent, concretament a la zona del centre, propostes molt interessants. Val a dir que en altres països no es mima tant el tall ni la confecció del teixit com aquí. Per aquest motiu, hi ha més gent que s’està plantejant retornar, almenys part del procés, a casa.”
La companyia aplica estrictes controls de qualitat a totes les peces de roba que produeix. “Primer, fem controls de qualitat del teixit, ja que ens hem trobat amb veritables problemes d’encongiment i és necessari que siguem capaços d’adaptar a temps els patrons. Quan ja hem fabricat les peces de roba, apliquem controls de confecció i de rentat. Treballem amb un taller ubicat a Sabadell que s’encarrega dels acabats i del control final de totes les peces.”
Malgrat aquest estricte control, si finalment el client té qualsevol problema amb un article li canvien. “Acceptem pràcticament el 99% de les devolucions justificades. Aquesta és la nostra política: estem sempre al servei del nostre client, i ell ho sap.”
La relació amb els botiguers també sol ser modèlica. “Ens coneixem fa més de 30 anys, tenim un contacte estret i continu. Hi ha botiguers que ens demanen acabats especials per a alguns bons clients, que només podem fer des d’aquí. I ens en fem càrrec. Aquest darrer any, amb la crisi, també hem pagaments. Són clients de tota la vida, no se’ls pot deixar a l’estacada a la primera de canvi.”
Marisol Llop, ànima de l’empresa, és la inspiradora d’aquesta política de proximitat amb els clients. “La mare continua estant present a l’empresa, però no amb el ritme regular del dia a dia. Per a nosaltres, la Marisol és un model; tothom qui la coneix en parla bé, i és tota una institució dins el sector.”
