Texto del 24/02/09
La maquinària que fabriquem ve a ser com una mena de vestit a mida per a les indústries que han creat un producte determinat i que necessiten un sistema molt específic per tal de desenvolupar-lo.
Arribar a la investigació, al desenvolupament i a la innovació suposa un esforç i una inversió d’anys; les empreses no poden improvisar en aquest sentit, i molt menys en el moment actual de crisi econòmica.
Fundada a Badalona l’any 1874, Lleal és una companyia de caire familiar dedicada al disseny i a la fabricació d’equips i d’instal·lacions per a la indústria de processos alimentaris, cosmètics, químics i farmacèutics. El seu actual president, en Josep Lleal Riembau, n’esbossa una breu història: “L’empresa va néixer a finals el segle xix com una serralleria dedicada a la forja de ferro. Des de llavors hem viscut tota mena de situacions difícils i de crisis econòmiques i socials, fins i tot una guerra. També, evidentment, hem evolucionat molt, i no només tecnològicament; per això la present conjuntura no ens espanta, només és una nova situació transitòria que també superarem. En qualsevol cas, sempre ha estat la nostra intenció mantenir un negoci que vagi passant el seu relleu de pares a fills, sense haver de suportar cap participació externa al capdavant. I, amb la incorporació de la cinquena generació de la nostra nissaga, podem dir que, a dia d’avui, ho hem aconseguit. Dos dels meus fills, la Rosa Maria i l’Àlex, mantenen una dedicació completa al negoci, enriquint-lo amb els seus coneixements en el camp de l’enginyeria química i en el de la tècnica industrial respectivament.”
Per al senyor Lleal Riembau, el futur de la seva empresa rau en l’especialització d’alt nivell. “La maquinària que fabriquem ve a ser com una mena de vestit a mida per a les indústries que han creat un producte determinat i que necessiten un sistema molt específic per desenvolupar-lo. Disposem d’un laboratori de 500 m2 on estudiem el producte en qüestió per tal de poder dissenyar la maquinària necessària per fabricar-lo. Subministrem a grans corporacions, entre d’altres raons perquè, en l’actualitat, les corporacions petites ja no existeixen: o bé han hagut de tancar, o bé han estat absorbides.”
La innovació és una qüestió clau per a indústries com Lleal. “Recordo que, convençut de què la innovació és imprescindible, vaig mantenir llargues converses amb l’ex ministre de Ciència i Tecnologia, Josep Piqué, sobre la necessitat d’incloure una segona ‘I’ al Plan Nacional de l’I+D. I afortunadament, des de fa alguns anys, el nostre país ja disposa d’un I+D+I. Arribar a la investigació, al desenvolupament i a la innovació suposa un esforç i una inversió d’anys; les empreses no poden improvisar en aquest sentit, i encara menys en el moment de recessió econòmica que vivim actualment. La filosofia de la nostra empresa ha estat sempre millorar en petites dosis, però, això sí, fent-ho d’una manera continuada en el nostre dia a dia laboral. Moltes vegades han estat els mateixos clients els que ens han ajudat a assolir nou reptes amb certs requeriments per a la fabricació dels seus productes. Nosaltres no disposem d’un departament exclusiu per a la innovació, sinó que el nostre personal –des del comercial fins al tècnic de laboratori– busca constantment les opcions que ens fan millorar com empresa.”
El mercat nacional està saturat de productes estrangers; s’han perdut indústries pròpies a causa de la massiva irrupció d’oferta forana. Per tal d’anivellar la balança, cal sortir a vendre a l’exterior. “Avui cap empresa pot viure exclusivament del mercat nacional. Un productor que disposa de tecnologia ha d’estar obert al mercat mundial, sinó difícilment podrà anar endavant. Des del nostre punt de vista hi ha dos processos a seguir: treballar amb indústries de baixa tecnologia, que aglutinen el mercat emergent, i treballar amb indústries d’alta tecnologia, que engloben el mercat fort d’arreu del món. D’aquesta manera, nosaltres exportem material a països com Alemanya, Suïssa o Estats Units, però també ho fem a d’altres com el Congo, Uganda o Marroc.”
Ara, amb les noves tecnologies, tot s’ha accelerat de manera prodigiosa. “I aquesta és una circumstància que pot arribar a ser negativa per a les empreses que no sàpiguen adaptar-se als nous temps. Però, per a tots aquells que hem sabut adequar-nos-hi, les noves tecnologies ens aporten grans avantatges perquè ens brinden l’oportunitat de proporcionar solucions immediates. Actualment, la velocitat en l’obtenció de respostes es valora per sobre de tot i, sens dubte, aquells que es queden enrere deixen d’ésser competitius.”
En el moment actual, existeix una gran preocupació per l’actuació de la banca, pels ajuts econòmics que no arriben a les empreses. “Penso que aquesta situació que estem patint ara mateix és fruit de l’anomenada bombolla immobiliària que hem viscut en els darrers anys. Mentre aquella etapa es va perllongar, les entitats bancàries donaven crèdits a pràcticament tothom i ara, amb l’entrada de la present crisi, han començat a operar des de l’extrem oposat, és a dir, els préstecs s’han anul·lat radicalment. Nosaltres ens hem trobat casos en què les entitats bancàries no han proporcionat crèdit als nostres clients. Hi ha empreses que són rendibles i solvents però que, per falta de liquiditat o perquè no han renovat pòlisses, estan ofegades, malgrat ser capaces de generar riquesa i d’aportar llocs de treball. Si els nostres clients no tenen crèdit, no compren. I nosaltres no podem finançar les vendes, són els bancs els responsables de finançar els nostres clients.”
En Josep Lleal assenyala que cal no oblidar que l’empresa és un ens que recapta impostos, atorga ocupació laboral i ofereix formació contínua. En conseqüència, esdevé imprescindible per al Govern. No obstant això, “considero que l’empresari està mal vist i no és gaire ben tractat. Temo que el Govern català s’estigui convertint en un govern central que està deixant de donar suport al seu propi sector empresarial.”
Des de fa anys, la Generalitat de Catalunya té escampades arreu del món una sèrie d’oficines comercials i, pròximament, està previst inaugurar-ne de noves. Aquest desplegament ha generat molta polèmica i grans crítiques, “per tractar-se d’una operació costosa i de dubtosa funcionalitat. Crec que queda palès que qui ha fomentat aquesta xarxa d’oficines no ha estat ningú amb una experiència empresarial consolidada, sinó que es tracta d’una operació política on no té cabuda l’esperit comercial.”
Per a una empresa amb la trajectòria de Lleal, amb 135 anys d’experiència, veure una continuïtat promoguda per les noves generacions és un motiu de satisfacció. “M’omple d’orgull poder comptar amb els meus fills, però també em preocupa els temps difícils que hauran d’afrontar, no només per la davallada econòmica sinó també per la baixa consideració social de la figura de l’empresari.”
Però la Rosa M. i l’Àlex Lleal Tost asseguren que, tot i que el moment actual no és el més idoni per al món empresarial, se senten preparats per encarar els problemes que els depara el futur. “Les veritables dificultats les va viure el pare lluitant per tirar endavant una empresa en una època en què el país encara sofria els estralls d’una guerra civil i, posteriorment, d’una crua postguerra.”
Per ambdós, suposa “una gran responsabilitat i una gran satisfacció ocupar-nos de passar el testimoni a la següent generació.”
