Text del 2007
A partir d’ara comprarà qui tingui necessitat d’adquirir un habitatge; les vendes seran més reduïdes, però més sanes.
Res dura per sempre i l’auge immobiliari que ha viscut el nostre país en el darrer decenni no és una excepció. La recent pujada dels tipus d’interès ha posat l’ai al cor a moltes famílies endeutades per la hipoteca i ha frenat futures compres. Els protagonistes d’aquest, fins ara, agraït mercat se’n ressenten. Jaume Jorquera i Solé, Agent de la Propietat Immobiliària (API) amb 22 anys d’experiència en el sector i administrador de Finques Vic, ho reconeix, però tanmateix posa cada cosa al seu lloc: “No ho podem assegurar, però tot sembla indicar que el preu del diner no continuarà pujant, es quedarà com ara, i el sector tendirà a regularitzar-se. Es viurà un altre cicle: es continuaran venent pisos, però d’una manera més alentida. Els preus no baixaran, però sí descendirà l’expectativa de benefici i, per tant, el mercat de l’especulació desapareixerà. Hi quedaran només els veritables professionals, aquells que hem fet sempre les coses ben fetes.”
Segons ens recorda Jaume Jorquera, l’economista senyor Joan Ollé ja ha vaticinat que al gener de l’any 2008 haurà tancat un 50% de les immobiliàries. “Qui quedarà? Qui hagi estat previsor, qui hagi treballat bé, qui no hagi tingut una estructura massa gran ni hagi estat massa atrevit.” El perfil encaixa amb Finques Vic, empresa formada per només quatre treballadors, que actua principalment a la comarca d’Osona com a especialistes en l’administració de finques urbanes i rústiques.
La manera d’actuar de Finques Vic la distingeix dels actors del sector no professionals: “Com a API, no només venem, no només presentem el venedor al comprador, sinó que fem una feina integral. Assessorem en temes fiscals i facilitem el finançament, és a dir, busquem el canal més adequat per a cada comprador, segons el seu perfil: si és jove, immigrant o una persona gran, per exemple. El presentem a les entitats que tenen el millor producte i l’aconsellem.”
Però el seguiment continua, tot i haver cobrat ja la comissió corresponent: “Després d’un temps li truquem i li oferim la gestió del canvi de titularitat de la llum i del gas, del pagament de la plusvàlua al venedor… La feina s’ha d’acabar bé. Tot entra dins del mateix paquet. Els API treballem així i per això som una garantia de fiabilitat.”
De fet, sovint, la publicitat amb la qual s’anuncien a diverses revistes no els caldria: “El boca a orella sempre ens ha funcionat bé.”
Per al senyor Jorquera, un API és una persona qualificada que, com a mínim, ha passat un any de formació al Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària cursant estudis de valoracions d’immobles, estudis fiscals, de dret mercantil i civil, de comptabilitat o de topografia. “El Col·legi proporciona a cada oficina una pòlissa de sis milions d’euros. Som professionals tutelats, recolzats i controlats pel Col·legi mateix. Quan una persona va a un API ha de saber que se’n pot refiar, que li faran una bona feina.”
Assessorar el client és una de les funcions bàsiques d’un agent de la propietat immobiliària. “Les persones que volen vendre es pensen que tenen una gran propietat i que val molts diners. Tanmateix, els has de dir que l’any passat els valia, però que ara ja no en val tants, sinó una mica menys. Que si la volen vendre per 50 milions, no podrà ser, que ho hauran de fer per 47, i amb sort. Això costa de fer entendre, aquesta sinceritat a vegades et fa perdre algun client, però de ben segur que almenys surt informat de la realitat actual del mercat.”
Amb els compradors, el senyor Jorquera també actua amb la mateixa professionalitat: “Hi ha persones que vénen disposades a pagar 30.000 euros per comprar un pis, però els en falten 270.000. Si tu saps que aquest senyor, que guanya 1.800 euros al mes, haurà de pagar una quota mensual per la seva hipoteca de 1.400, li has de dir la veritat: cap entitat bancària no li concedirà el préstec. Suposo que aquest client t’acabarà agraint la sinceritat, i potser tornarà algun dia amb la intenció d’adquirir un immoble que s’adapti més a les seves possibilitats econòmiques. T’acabes implicant molt en cada cas, et poses en la pell de les persones que atens i arribes a passar nits sense poder dormir.”
El dia a dia que viuen els treballadors de Finques Vic ha canviat molt respecte a l’any passat. “Diàriament entrava a comprar gent i cada mes veníem dos pisos. Fins i tot, teníem un comercial que ens captava immobles per vendre. Ara, no ve ningú a comprar, i de pisos, ens en sobren.”
Malgrat el canvi de cicle, aquest administrador veu el futur amb optimisme: “Som una empresa petita i hem estat previsors. Puc afirmar que podrem aguantar aquesta baixada de vendes i subsistir sense gaires entrebancs. D’ara endavant es vendrà més a poc a poc, però es continuarà venent, perquè la gent continua necessitant formar nuclis familiars independents.”
Convé, però, que aquesta situació no s’allargui durant molt temps: “Si no es compren pisos, els primers perjudicats són les entitats bancàries, les immobiliàries, els notaris, els registradors, les gestories… Però també altres professionals, com pintors, cases de mobles, fusters, electricistes… Si no es venen pisos, no és el mercat immobiliari l’únic que s’enfonsa, sinó també tota l’economia nacional.”
De totes maneres, Jaume Jorquera qualifica aquest nou cicle de transitori i necessari. “Era impossible que un pis que es comprés per 120.000 euros el 2005, es vengués l’any següent per 168.000. Tothom es podia transformar en un especulador. A partir d’ara comprarà qui tingui necessitat d’adquirir un habitatge. Les vendes seran més reduïdes, però més sanes.”
Segons el senyor Jorquera, l’accés de molts immigrants al mercat immobiliari ha tingut un impacte notable. “Alguns han participat en pràctiques especulatives. N’hi ha que han arribat a adquirir tres i quatre pisos per tal de revendre’ls o de llogar-ne les habitacions. Però també cal reconèixer que aquest sector de població, gràcies a la seva estabilització laboral i a la baixada del tipus d’interès, ha accedit al mercat hipotecari i ens ha donat de menjar en els últims anys. Catalunya acabarà esdevenint, tal com deia el ex-president senyor Jordi Pujol, un país mestís.”
Jaume Jorquera considera que el desenvolupament urbanístic de Vic ha estat intel·ligent i equilibrat. “Cal lloar la tasca del consistori vigatà, perquè el creixement de la ciutat ha estat sempre molt ben planificat. S’ha de reconèixer que la Universitat de Vic hi ha aportat el seu gra de sorra. Hi ha molts estudiants que lloguen pisos i d’altres que s’hi queden a viure.”
Pel que fa al mercat immobiliari de la ciutat, el senyor Jorquera assegura que tots els immobles nous es vendran. “No quedarà cap promotor penjat, però qui s’atreveixi a començar pisos nous potser tindrà problemes transitoris. Aquest nou cicle, d’un parell d’anys, s’ha de poder suportar.”
Amb l’ull posat a la comarca d’Osona, Finques Vic ha obert una nova oficina a Taradell. “La portarà la meva filla Elisabet, quan acabi els seus estudis de Dret.” El relleu generacional del negoci, doncs, està assegurat.
