Sr. Jaume Roca Pinadella
Fotografia: Àngel Font
PC, 11è VOLUM. Assessors jurídics d’empresa

Sr. Jaume Roca Pinadella

ROCA I ASSOCIATS

Text del 2001

Auditories, temes jurídics, laborals, comptables i concursals són les tasques que els professionals que treballen amb Jaume Roca porten a terme per ajudar els petits i mitjans empresaris que ho requereixen. Malgrat que el despatx es va obrir el 1989, “jo fa tres dècades que exerceixo i la meva especialitat és el tema concursal, tot el que fa referència a les suspensions de pagaments i fallides i el que gira al seu voltant.”

Així, doncs, ell coneix sovint empreses que passen per aquesta etapa realment difícil: “És una branca del dret mercantil i en tenim molta experiència, cosa que fa que la gent ens conegui i ens vingui a buscar en el moment que detecten un problema que se’ls pot escapar de les mans.”

De totes maneres, Roca i Associats treballa aquesta problemàtica des de dues òptiques diferents: “Podem portar a­questes qüestions com a advocats o com a auditors, de forma que mol­tes vegades he estat designat pel jutjat per interve­nir en sus­pensions de pagaments en qualitat d’interventor o comissari.”

Encara recorda la primera vegada que va prendre part en un cas d’aquests, i això que han passat més de 25 anys: “Era una institució que es dedicava a temes financers. Després n’han vingut moltes altres. De fet, la majoria d’empreses que entren al meu despatx ja estan una mica malaltes, acostumen a ser d’àmbit familiar i els empresaris són persones que han triomfat, que les coses els han sortit molt bé fins a aquell moment i és complicat fer-los entendre que es troben en un punt molt delicat i que s’han de deixar acon­sellar. Per a molts d’ells la culpa la té el mercat, l’article o la manca de finançament, però difícilment pensen que hi ha hagut un error en la gestió o una falta de planificació per no perdre el tren del futur.”

Els problemes de tresoreria solen ser els més habituals: “Els aconsellem com ho han de fer per refinançar-se, però plantejar-los una o altra solució sempre depèn del problema que tinguin. A vegades la millor opció és una suspensió de paga­ments que, tot i que fa molta por a la gent, sovint és la manera de salvar empre­ses.”

I continua en relació amb els malentesos que en ocasions ha pro­vocat aquest concepte: “Fer suspensió de paga­ments és un pro­blema important, però hi ha bastants empreses que l’han superat, i fins i tot jo recordo que quan vaig començar a dedicar-me a a­questa feina em van dir que els bons empresaris eren aquells que havien patit almenys un parell de suspensions, que les havien su­perades i que tenien molt clar on eren i quins eren els seus pro­blemes. Però el cert és que la modificació de la llei que engloba aquestes qüestions ha ajudat molt a canviar la situació. L’última reforma del Codi Penal ha suposat que ja no es con­sidera pres­supòsit de criminalitat que la fallida fos fraudulen­ta, de manera que ara ningú ja no té per què disfressar un balanç i amagar una fallida darrere el nom de suspensió de pagaments.”

En tot això, Jaume Roca té clar que és fonamental el bon assessora­ment que els seus companys i ell ofereixen: “Avui, l’empresari ja sap que ha de pagar tots els impostos, el que passa és que l’hem d’ajudar perquè pagui el mínim possible. De fet, penso que si els tributs fossin molt més baixos, la gent presentaria uns balanços més transparents, més reals.”

I afegeix: “A nosaltres ens vénen a buscar perquè tenen problemes, i un d’ells és el d’impostos. Re­alment quan hi ha una càrrega d’aquesta índole ningú ajuda l’em­pre­sari, i la prova és que si hi ha la possibilitat de traspassar les indústries a un altre grup, apareix la figura del principi de conti­nuació d’empresa, que diu que el nou propietari haurà de pagar els deutes de l’anterior.”

Aquesta és una situació que es dóna sovint i que fa que empreses que es podrien salvar si optessin per aquesta sortida acabin en tancament. “Els empresaris han posat molts es­for­ços i moltes hores en els seus negocis, i prendre una decisió de tancament és molt difícil, molt dur.”

Un altre dels camps en què es mou Jaume Roca és el de l’auditoria, “que està separada de l’assessoria. Tot i que compartim local, la firma d’auditoria és una societat limitada que porta per nom Roca, Vilella i Bonet, el cognom dels tres socis que ens encarreguem de tirar-la endavant.”

L’obligatorietat de ser auditades determinades empreses en funció de la seva mida va fer que el mercat s’obrís defini­tivament per a molts professionals: “Hi ha dos tipus d’auditories força diferents. Per una banda, els clients que s’han d’auditar per llei intenten que tot es faci amb la major rapidesa possible, volen tenir l’informe aviat i que no els surti gaire car. N’hi ha d’altres, en canvi, que es preocupen pels seus sistemes i mètodes i encara que no estiguin obligats a auditar-se prefereixen que un professi­onal extern els detecti possibles problemes i els aconselli sobre com solucionar-los.”

De tota manera, no és gens senzill de convèn­cer els uns i els altres que un canvi els podria ajudar a millorar: “Una de les circumstàncies que més auditories provoca és el de les empreses que han d’anar a parlar amb un banc o amb una firma financera, perquè en aquests casos presentar un balanç auditat dóna moltes més garanties que no pas no presentar-lo.”

Del que es tracta, per tant, és que l’empresa auditora treballi sempre amb un gran rigor: “Nosaltres hem de reflectir en l’informe el que veiem i, si això no agrada al client, potser el perdrem, però el que no po­dem fer és amagar-li res. El cas és que hi ha un gran desconeixe­ment del que és realment l’auditoria, perquè aquesta és una activi­tat que no va a buscar ni fraus ni coses d’aquestes, sinó que no­més pretén re­flectir els patrimonis de les empreses i els valors dels seus actius.” En definitiva, “l’auditor dóna fe d’allò que ha vist.”

Jaume Roca Pinadella va començar estudiant peritatge i professorat mercantil, però tan bon punt va acabar aquests estudis va iniciar els de dret: “Ara veiem venir grans canvis amb l’entrada en vigor al gener de 2001 de la nova Llei d’enjudiciament civil. Jo penso que hi pot haver un col·lapse en els jutjats i que això, evidentment, també a­fectarà els empresaris. De totes maneres, no crec que el fet de po­der reclamar un deute o una falta sense necessitat d’advocat ens faci mal als professionals, perquè caldrà la intervenció d’un pro­fes­sional si les demandes es tiren endavant.”

Tot això i molt més serà el que hauran de tenir clar els empresaris del nostre país: “Penso que haurien de donar absoluta confiança a uns profes­sionals que coneixen els problemes i que tenen poder de decisió des d’un punt de vista legal en qüestions que ells desconeixen.”