Text del 21-7-2009
“Som el segon país productor de porcs d’Europa; tota una ironia si tenim en compte que l’Administració no ha fet més que posar-nos pals a les rodes”
Jaume Torrentó i Calmet estudiava per ser enginyer agrònom a l’Escola Industrial de Barcelona, però les repetides vagues que s’hi declaraven el van decidir a tornar terra endins. “Vaig fer mestria industrial a un col·legi del bisbat de Solsona. Un cop amb el títol, em vaig quedar a treballar a casa, fent de pagès. Tota la vida havíem tingut vaques, però no era rentable. Així que el meu germà Narcís i jo ens posàrem a vendre pinso com assalariats.”
Però els germans Torrentó no estaven fets per treballar per altri. “I llavors va ser, ja fa 36 anys, quan se’ns va acudir criar porcs. Era una bona feina, però amb un marge de guanys minso. Per això decidírem buscar el valor afegit, i ens vam especialitzar en genètica de porcs; d’aquesta manera va nàixer UPB Genetic World, empresa a la qual posteriorment s’afegí un tercer germà, en Lluís.”
Jaume Torrentó és avui el director comercial d’UPB Genetic World. També és el president de la Asociación Nacional de Criadores de Ganado Porcino Selecto, “creada per portar el registre genealògic de tots els porcs que hi ha a Espanya.”
Els temps estan canviant. En ple segle xxi un criador de porcs competitiu es veu obligat, tard o d’hora, a recórrer a empreses com UPB Genetic World. “Venem mascles, verres, semen, etc. Un centre de genètica, biotecnologia i inseminació és un espectacle digne de veure. Podem treballar amb semen de qualsevol raça. Tenim animals d’alt valor genètic, que no tenen ni preu, molt més cars que un cotxe.”
Amb aquestes credencials no ha d’estranyar el bon posicionament de l’empresa dins el mercat. “Som l’única companyia espanyola del sector que exporta a tot el món. Avui, per exemple, hem carregat un avió de porcs amb destinació a Vietnam. Exportem porcs i semen a Filipines, Mèxic, Corea, Romania, Uruguai…”
La recerca genètica no seria possible sense el suport de les seves granges porcines. “Tenim una quinzena de granges, pròpies o en societat amb altres empreses, a Catalunya, Aragó, Castelló, Segovia, Argentina, Uruguai, Romania… 7.000 verres nostres treballen per tal de millorar la genètica de l’espècie. Són xifres de multinacional, però en realitat som una família de pagès.”
En aquest sentit, cal tenir en compte que “Catalunya té el 25% de la cabana porcina d’Espanya i s’hi fa el 70% de la matança.”
Conceptes com ara piràmides genètiques són cabdals al sector. “Una piràmide la formen les races pures. Des de dalt, es van fent les hibridacions. Nosaltres som al capdamunt de tot.”
Les hibridacions acostumen a respondre a demandes dels escorxadors. “Si volen un porc que tingui més cuixa, els el procurem. Si en volen un amb el cap més gros, o un de més magre amb menys cansalada, doncs igual. Fem els porcs a mida.”
Aquesta conquesta no seria possible sense veritables experts. “Comptem amb els millors investigadors. A la divisió genètica tenim una plantilla de 20 persones. A més, disposem de la fàbrica de pinso Nute i d’un escorxador.”
En matèria d’investigació genètica, UPB va de la mà de l’Administració. “Ens dóna suport IRTA, una empresa de recerca de la Generalitat, i també treballem amb entitats estrangeres. Una de les darreres investigacions va orientada a què els purins tinguin menys nitrits.”
Parlant d’aspectes més concrets de la seva feina, Jaume Torrentó ens explica que les verres normalment s’inseminen. “El 99% de les verres d’UPB s’inseminen amb semen fresc.”
Per a tal fi, utilitzem dos tipus de catèter, l’intrauterí i el postcervical. “Tots dos ens permeten arribar fins al capdamunt de la matriu.”
La implantació d’embrions només es fa servir per fer alta selecció genètica. Les noves tecnologies estan deixant, per tant, els porcs mascles sense vida sexual. “La seva única vida sexual es redueix a que els passem els verros pel davant perquè s’excitin en vistes a inseminar-les.”
L’extracció es fa també amb un catèter. Malgrat això, els animals gaudeixen d’una bona vida, sobretot els sementals més valuosos. “Viuen com a un hotel, amb 6 m2 d’espai per porc, terra tou a base de serradures, sempre a 21º, humidificadors, fil musical i netedat absoluta, tal i com obliguen les normatives europees. Per il·lustrar les extraordinàries condicions higièniques, a nosaltres, que tenim un centre, no ens han deixat mai accedir al seu recinte.”
El preu de cost d’un bon semental ronda els 4.000 euros. “A canvi, pot donar de 1.500 a 2.000 dosis l’any.”
Els secrets de l’expansió d’UPB cal buscar-los en la seva trajectòria any rere any. “A Espanya ens hem fet un mercat a base de feina seriosa. Venem a totes les empreses. Tenim un tipus d’animal que s’ha escaigut bo per al mercat espanyol.”
Malgrat aquest èxit, el senyor Torrentó no vol amagar els dèficits que arrossega el sector porcí. “Havia sigut un bon negoci, però fa tres anys que tot el nostre sector té pèrdues a causa de l’augment del preu dels cereals.”
Tot i així, a UPB són optimistes. “No ens passarà com a la construcció. El nostre és un sector arrelat a la terra, som gent seriosa i de pagès.”
Preguntat sobre el porc ibèric, com a expert en la matèria, el senyor Torrentó és taxatiu. “El porc ibèric, de gla, és exclusivament del sud d’Espanya. També hi ha un porc de molt bona qualitat de carn, de la raça Duroc, que està establert a l’Estat espanyol des de fa molts anys.”
De la crisi, el director comercial d’UPB Genetic World destaca com a fet especialment negatiu l’escàs suport proporcionat per la banca. “El nostre col·lectiu no fa la pressió que poden fer la Pirelli o la SEAT. Portem tres anys amb pèrdues netes de sis euros per porc.”
Sense l’ajut de la banca, augura un cataclisme. “Si l’Administració no fa res, aviat haurem de comprar porcs de països on l’Estat sí que ajuda.”
L’obstacle principal per apujar el preu del porc són les grans àrees comercials. “És un problema compartit amb Bèlgica o Alemanya, però ens afecta més perquè som el segon país productor de porcs d’Europa; tota una ironia si tenim en compte que l’Administració no ha fet més que posar-nos pals a les rodes.”
