Sr. Miguel Torres i Riera
Sr. Miguel Torres i Riera
PC, 20è VOLUM. Empenta i Coratge

MIGUEL TORRES I RIERA

MIGUEL TORRES

Text del 26/10/09

“Els orígens de l’activitat comercial de la nostra nissaga es remunten al segle xix”

“El pare, Miquel Torres i Carbó, sempre buscava la millor manera de fer conèixer el seu producte. Tenia la lucidesa de fer màrqueting abans que aquesta paraula es posés de moda, s’acostava al client i interpretava el seus desitjos i necessitats”

“Volem que cada un dels treballadors de Casa Torres entengui què volem fer, quina és la nostra missió, on volem anar, i que ens ajudin a aconseguir-ho”

“Hi ha dues mesures que poden prendre’s per recuperar la competitivitat: rebaixar les quotes de les empreses a la Seguretat Social i procurar reciclar i formar el treballador a l’atur”

Membre de la quarta generació d’eminents empresaris vitivinícoles catalans, Miguel Torres i Riera declara la seva satisfacció quan “trobem gent en un bar, un restaurant o passejant pel carrer, que s’apropa per dir-nos que beuen el nostre vi. Tot i així, ens desagrada sentir-nos cofois: Torres significa modèstia; és una virtut que hem après del pare, Miquel Torres i Carbó, i dels nostres avantpassats.”

President i conseller delegat de Bodegas Torres, es llicencià l’any 1957 en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona, i el 1959 va fer l’especialització en Enologia i Viticultura per la Universitat de Dijon (Borgonya). “Vaig incorporar-me al negoci familiar el 1962. Vaig agafar un any sabàtic el 1982 per ampliar els meus estudis de viticultura i enologia a la Universitat de Montpeller. Avui compagino la meva tasca a l’empresa amb la presidència de la Unió Vinícola del Penedès.”

Al llarg de tres segles, els antecessors del senyor Torres i Riera han cultivat les seves vinyes a la regió del Penedès, una sòlida tradició vitivinícola que s’ha anat transmetent generació rere generació. “Els orígens de l’activitat comercial de la nostra nissaga es remunten al segle xix. La primera generació arrenca amb Jaume Torres i Vendrell, que emigrà a Cuba amb 18 anys. En només una dècada va fer una petita fortuna, i l’any 1870 tornà a Vilafranca del Penedès. Amb el seu germà Miquel, encarregat de les vinyes que la família conreava a Catalunya, van fundar Bodegas Torres. Amb la idea d’exportar els vins a diversos països, s’inicià l’expansió nacional i internacional de l’empresa. Gràcies a la feina d’ambdós germans, el cognom Torres traspassà les fronteres, i les exportacions vinícoles arribaren fins a Cartagena d’Índies, Santiago de Cuba, Veracruz, Bremen, Hamburg i Sant Petersburg. Cap el 1928, una segona generació, representada per Joan Torres i Casals, impulsà l’elaboració dels brandis anyencs, criats en bótes de roure. Mitjançant aquesta darrera aportació, la marca Torres 5 o Torres 10 es confon avui amb el producte genèric brandi.”

Amb audàcia i tenacitat, el senyor Miquel Torres i Carbó, membre de la tercera generació, va fer possible l’expansió de la marca arreu del món. “El pare va patir els estralls de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial. L’any 1939 la meitat de les nostres bodegues quedaren enrunades amb els bombardeigs de l’aviació alemanya. Malgrat les adversitats, amb esforç i l’ajut de la seva esposa Margarida, es proposà reconstruir el patrimoni familiar destruït. Acabada la guerra civil, primer va tantejar la situació del mercat exterior per saber si encara tindria demanda de vins. Així, va embarcar-se amb la mare, rumb a Cuba. A l’illa, els van confirmar que esperaven el vi i que podien començar la reconstrucció. A partir d’aquí, el pare anà a Mèxic, Veneçuela, Canadà i a tot arreu on podia, per refer els contactes trencats durant les dues confrontacions bèl·liques. El 1941, un any després que França hagués estat envaïda pels alemanys, els pares eren a Nova York. El pare s’adonà que França no podia servir als americans els vins Chablis i Soternes, i els va oferir uns vins similars. La seva proposta fou acceptada, i així Bodegas Torres començà a produir vins per al mercat americà. Aviat s’ampliaren les vinyes i s’emprengué l’elaboració de vins embotellats, amb la creació de les marques Viña Sol, Gran Viña Sol, Sangre de Toro, Coronas i Viña Esmeralda. També s’obtingué una marca de brandi d’alta qualitat. El pare sempre buscava la millor manera de fer conèixer el seu producte. Era tan amant de les seves vinyes i vins que, en el transcurs del viatge de noces als Estats Units, aprofità per divulgar i vendre les primeres ampolles. Tenia la lucidesa de fer màrqueting abans que aquesta paraula es posés de moda, s’acostava al client i interpretava el seus desitjos i les seves necessitats. Al Museu del Vi de Vilafranca hi ha exposades les etiquetes que va fer el 1941 per als Estats Units. Als anys 50, després d’afermar el mercat americà, va dedicar-se a viatjar per tot Europa amb un Renault 4×4, que també és al Museu.”

Els passos donats al llarg de la història per consolidar la marca Torres han fet possible que avui estigui associada al vi de qualitat, compti amb una plantilla de 1.300 empleats i sigui present en més de 140 països. Aquesta tasca s’ha gestat des dels centres que la companyia té a Catalunya, Xile i Califòrnia. “En faltar-nos el pare l’any 1991, continuem la seva feina la quarta generació, amb l’objectiu d’enriquir cada any la marca gràcies a la incorporació de nous mercats. Aquesta generació inclou el meu germà gran, Joan Maria, que, tot i estar jubilat, sempre està disposat a col·laborar amb l’empresa, i viatja allí on calgui, i la nostra germana Marimar, directora de la companyia de Califòrnia, que amb la seva labor dóna prestigi a la marca als Estats Units. El celler familiar amb més extensió de vinyers de propietat, amb un total de 1.800 hectàrees, pertany a la Denominació d’Origen del Penedès. A banda d’aquesta regió, i d’acord al nostre desig de tenir una representació de les millors regions vinícoles d’Espanya, comptem amb vinyers a les denominacions d’origen de Conca de Barberà, Toro, Jumilla, Ribera del Duero, Priorat i Rioja. L’any 1980, s’hi sumà el celler Miguel Torres Chile, on elaborem uns vins excel·lents al peu dels volcans andins, a la vall central de Xile, en gairebé 400 hectàrees. L’any 1986 Marimar Torres fundà Marimar Estate, el primer celler d’estil europeu a Califòrnia, on es conreen 12 hectàrees de Chardonnay i 11 de Pinot Noir, amb un caràcter excepcional.”

Avui, una cinquena generació despunta a l’empresa. “Ja hi col·laboren de manera activa a la companyia la meva filla Mireia, com a directora tècnica; el meu fill Michael, gerent del nostre celler de Xile, i l’Arnaldo, un fill del meu germà, que és al front del Departament de Relacions Públiques. Junts continuem treballant i creant idees per motivar la gent que ens envolta. Volem que cada un dels treballadors de Casa Torres entengui què volem fer, quina és la nostra missió, on volem anar, i que ens ajudin a aconseguir els nostres objectius.”

Reduir les quotes de la Seguretat Social i fomentar l’ocupació es perfilen entre les mesures proposades pel senyor Torres amb vista a combatre la crisi. “Parlant amb l’amic i gran economista Josep Subirats, em demanava com ho faríem per vendre si no hi havia demanda de producte, perquè abans les crisis se salvaven devaluant la pesseta per afavorir l’exportació. És evident que, com ara no podem devaluar l’euro, hi ha dues mesures que poden prendre’s per recuperar la competitivitat: la primera seria rebaixar les quotes de les empreses a la Seguretat Social. Si ens baixen les quotes, les empreses exportadores tornarem a ser una mica més competitives; la segona mesura seria procurar reciclar tota la gent que està a l’atur. Al treballador desocupat, se li ha d’oferir una assessoria i un suport personal perquè pugui aprendre allò que està demanant el mercat.”