Text del 09/12/09
El país necessita sobretot una nova generació de joves que vingui armada amb una il·lusió sense límits, gent capaç de superar la mediocritat predominant.
En el món empresarial, la sort sempre juga un paper petit; crec més en la cultura de l’esforç.
Un negoci és un àmbit compost per persones. Qualsevol capital humà necessita del teu afecte i de la teva proximitat, i has de ser capaç de treure’n el millor de cadascú.
Als polítics se’ls omple la boca parlant de la formació de la població adulta. I no dic que no sigui necessària, però sovint s’oblida que una de les malalties de la nostra societat és el fracàs escolar.
Les mesures de correcció sempre han de ser aplicades en el moment just, no a posteriori. Quan les solucions s’adopten com a resposta a la por, és que alguna cosa està fallant.
A l’empresari Javier Mirallas Sarabia li agrada definir-se com a emprenedor. Tot i que actualment treballa com a directiu d’un important grup líder en seguretat privada, la seva història laboral està nodrida d’iniciativa i d’il·lusió per emprendre nous projectes que han vist la llum gràcies a un còctel ben equilibrat d’humilitat, lleialtat, innovació, treball en equip, compromís i cultura de l’esforç. “El moment actual exigeix, més que mai, tenir la capacitat de veure-hi més enllà del teu nas. I el país necessita especialment el naixement a les universitats d’una nova generació de joves que vingui armada amb una empenta sense límits, que s’atreveixi a afrontar projectes que aixequin el país. Cal gent capaç de superar la mediocritat predominant.”
Els joves empresaris, amb l’objectiu de fer arribar a bon port els seus propòsits, “han de tenir necessàriament la cultura de l’esforç ben arrelada, perquè no hi ha premis sense grans esforços. I a més d’una bona formació han de tenir clar on volen arribar perquè, com diu la frase feta: Qui no sap on va probablement arribi a un altre lloc. També és indispensable la vocació de servei, de proximitat i de compromís. Amb aquestes qualitats ja tenen molt camí recorregut i de ben segur aconseguiran resultats d’èxit.”
La passivitat tampoc no és amiga de l’empresa; “pot acabar amb una companyia. Per contra, la innovació marca un tret diferencial i és imprescindible per situar-se en una posició líder. Tenir una personalitat pròpia ajuda a sobreviure dins l’alt nivell d’incertesa actual.”
Javier Mirallas es treu el barret davant iniciatives empresarials com les de la multinacional espanyola Fluidra. “Han estat empresaris ètics que han sabut fusionar-se en un projecte més gran i ambiciós, i han creat un diàleg intel·ligent que els ha permès créixer. Amb les seves aliances estratègiques han sumat esforços i han obtingut resultats positius.”
Per a aquest emprenedor, “la sort sempre juga un paper petit, crec més en la cultura de l’esforç.”
I ho diu amb coneixement de causa: l’any 1987 va fundar una companyia, austera pel que fa als medis econòmics inicials disponibles, però “amb molta il·lusió i perseverança. Poc després vam arribar a facturar 120 milions d’euros i vam aconseguir donar feina a més de 5.000 persones, les quals prestaven els seus serveis a companyies prestigioses del nostre país.”
La seva principal contribució i un dels secrets del seu èxit fou l’aportació d’una visió diferent del món de la seguretat empresarial. “Hi ha qui es dedica a aquest àmbit col·locant mà d’obra intensiva sense cap altra valoració més que el color de l’uniforme del personal. Nosaltres vam saber incorporar valors afegits, com van ser els serveis de consultors.”
Igualment, hi va jugar un paper cabdal la capacitat per liderar un projecte que sumava els esforços dels diferents protagonistes. “No vaig fer mai cap adquisició que tallés caps, que aniquilés la personalitat d’alguna de les organitzacions que havien volgut afegir-se a l’empresa. Tenia clar que dos més dos no sempre són quatre. I és que resulta essencial tenir la capacitat d’integrar i conciliar interessos per tal que tots els que pugen al mateix tren donin el millor d’ells mateixos. Aconseguir, finalment, que la gent estigués vinculada a l’empresa no només per un interès econòmic fou una fita que m’omple d’orgull.”
En Javier Mirallas entén tot negoci des d’una perspectiva emocional. “Estem, en definitiva, parlant d’un món compost per persones. Si no ho tens en compte, immergir-te en un negoci esdevé impossible. Si no ets capaç de treure el millor de cadascú, és molt complicat poder portar a bon terme un repte. Qualsevol capital humà necessita del teu afecte i de la teva proximitat. En el meu cas, no vaig oblidar mai que el projecte no em pertanyia només a mi, sinó a les cinc mil famílies que també hi treballaven. Hi ha una frase que resumeix molt bé el meu pensament: de l’arrogància del fort a la humilitat del poderós.”
En qualsevol cas, formar un bon equip laboral és vital. “Un cirurgià o un director d’orquestra també ho necessiten. Aquest equip ha de ser heterogeni i multidisciplinari i ha d’estar format per persones amb un coneixement profund de les matèries que han de tractar, sense oblidar, en altres casos, persones no tan formades però amb una gran capacitat per aportar il·lusió i esperit.”
L’actual conjuntura recessiva mundial demana que les empreses siguin àgils, que tinguin més capacitat per variar el seu rumb, “i que adoptin una perspectiva dinàmica. La incorporació d’aquests canvis hauria de ser urgent. Altrament, acabarem de totes maneres canviant certes actituds, però no per voluntat conscient, sinó a causa dels cops que ens doni la vida, la qual cosa sempre és més traumàtica.”
Darrerament, el senyor Mirallas reconeix sentir una sensació d’angoixa molt acusada, “perquè estic en contacte amb el carrer, amb la realitat, i veig molta gent patir amb la crisi; ciutadans i empresaris que estan afrontant un context summament difícil i una situació de la qual els costarà molt sortir-se’n. Per això, no entenc la ceguesa dels polítics. I aquesta falta de sensibilitat ens acabarà passant una factura especialment dramàtica. És primordial que qui governa un país s’estimi les persones que el formen, però, per a això, cal que sàpiga percebre la realitat, caminar a peu de carrer. Em sembla d’una extrema irresponsabilitat debatre sobre temes que no ens ajudaran a superar l’actual davallada econòmica.”
En aquest sentit, “encara s’han de crear les línies mestres, l’espai en què s’ha de dirimir tot allò que és important. Quan aquestes línies no es troben i quan, desgraciadament, són divergents, l’espai esdevé tan gran que es fa impossible establir unes regles del joc i determinar què és important i què és accessori.”
La prevenció és la base de tota actuació eficient. “Als polítics se’ls omple la boca parlant de la formació de la població adulta. I no dic que no sigui necessària, al contrari. Tanmateix, sovint s’oblida que una de les malalties de la nostra societat és el fracàs escolar i el consum de drogues. Considero que les mesures sempre han de ser aplicades en el moment just, no a posteriori. Quan les solucions s’adopten com a resposta a la por, és que alguna cosa està fallant. Una societat sempre ha de prendre mesures de seguretat vinculades a la prevenció.”
Ofereix un exemple concret: “Al grup de seguretat privada on treballo formem a centenars de persones per tal que puguin portar el nostre uniforme. I sovint els hem d’indicar que han de dir: Bon dia, Si us plau, Gràcies… Que hagis d’ensenyar normes de urbanitat a persones de 30 anys és greu i simptomàtic d’una mancança profunda.”
D’altra banda, és necessari que la mateixa societat sigui conscient que hem d’ensenyar els nostres fills, des de ben petits, que el camí de la picaresca no ens du enlloc. Ben al contrari, hem de recuperar la cultura de l’esforç. “Cal vertebrar un seguit de valors cívics, basats en la tolerància, el respecte i l’esforç.”
