Text del 23/11/09
A Sudemai ajudem les empreses espanyoles que volen comprar a la Xina a buscar els proveïdors més adequats, desenvolupem el producte amb ells i comprovem la qualitat de la mercaderia.
Fivent es dedica a la fabricació i comercialització de mosquiteres, un mercat molt desenvolupat als Estats Units i a la Xina, i amb molt potencial per a Espanya.
La mosquitera sempre s’ha venut com un producte complementari. En aquest sentit, estem apostant per desenvolupar el producte al màxim i per habilitar noves maneres d’arribar al mercat.
Fins fa poc, el nostre ideal de persona d’èxit era aquella que havia estat llarga i havia fet diners sense treballar. Ara, només ens en sortirem si treballem dia a dia, si apostem per l’esforç continuat, per la innovació i per la recerca.
L’empresari Oriol Molas i Sargatal no ha perdut el temps; davant la recessió, ha reaccionat amb rapidesa i ha reestructurat Sudemai, la jove companyia que fundà fa cinc anys a la Xina amb la seva mare, Maite Sargatal, i que està dedicada a la recerca de proveïdors. També, Oriol Molas ha decidit comprar Fivent juntament amb dos socis –Ivan Cabeza i Jordi Piella–, una empresa dedicada a la fabricació de mosquiteres, tot rescatant-la d’un més que previsible naufragi. Després d’un any de fer equilibris, “Sudemai ha trampejat la crisi. A Fivent, estem en via de superar un concurs de creditors i aconseguir la renegociació del deute a llarg termini, i hi potenciem molt la recerca.”
Les perspectives de futur de les dues empreses són prometedores. “Actualment, a Sudemai tenim deu treballadors. Per la crisi, vam tancar l’oficina de Barcelona, encarregada només de fer el seguiment, perquè les despeses fixes eren massa elevades. Ara només està operativa l’oficina de Xangai, des d’on s’aporta el valor afegit, ja que és a la Xina on busquem els nous proveïdors i on fem els controls de qualitat, entre d’altres tasques.”
Sudemai treballa amb “empreses espanyoles que busquen abaixar els costos de fabricació per ser més competitives. Una de les primeres accions que volen emprendre per aconseguir-ho és anar a comprar a la Xina. Sovint, com no coneixen el país, no saben de quina manera han d’actuar, ni quins passos han de fer, no tenen prou confiança. Nosaltres els ajudem a buscar els proveïdors més adequats, desenvolupem el producte amb ells i comprovem la qualitat de la mercaderia. És molt positiu que els responsables d’aquestes empreses es traslladin a la Xina per conèixer amb nosaltres el proveïdor. Així s’adonen que ens sabem moure allà, que constantment controlem tot el procés i que això també fa que el proveïdor no es pugui relaxar en excés.”
Aquesta aposta per la implantació de qualitat a mercats estrangers ja està donant els seus fruits. “Tenim una quinzena de clients regulars, tot i que el volum general amb el qual treballem és més gran. Solen ser empreses mitjanes. Quan decideixen donar aquest pas és per comprar una part important de la seva producció, entre un 30% i un 40%.”
Fins al moment, el perfil d’alumini ha estat el producte estrella de Sudemai. “La seva qualitat és igual o millor a l’espanyol. A més, el preu de transformació a la Xina és bastant inferior, i el Govern xinès subvenciona la seva exportació.”
L’arribada de la crisi econòmica i el consegüent descens de l’activitat en el sector de la construcció, els ha empès a obrir-se a altres fronts. “Ara estem treballant molt amb productes relacionats amb l’alimentació com són, per exemple, els pals per elaborar les broquetes.”
D’altra banda, el senyor Molas veu oportunitats de desenvolupament per a la recentment adquirida Fivent, dedicada a la fabricació de mosquiteres. “L’empresa estava en crisi i vam presentar un concurs de creditors. És una eina que els empresaris no fan servir gaire i, si ho fan, és per tancar portes. De fet, acaben plegant un 98% de les companyies que inicien aquest procés; nosaltres formem part d’aquest 2% que vol continuar amb l’activitat. Per això, vam elaborar un pla de rendibilitat molt acurat i, finalment, ens adonàrem que només ens quedava una sortida: renegociar el deute, que ara és a llarg termini. Hi ha una llei concursal que ho permet i vam optar per aquesta solució. I ens està anant força bé. L’empresa necessitava d’un nivell més alt de professionalització per controlar el seu creixement i els seus recursos. El seu problema no fou exclusivament de liquiditat.”
Avui, Oriol Molas té els ulls posats en la recerca i la innovació. “El mercat de la mosquitera té molt potencial, ja que a Espanya encara no està gaire desenvolupat. Als Estats Units hi ha més tradició i a la Xina, no hi ha casa sense mosquitera. Quant a Europa, els líders són els italians. Fins ara, a Espanya ha estat un mercat relacionat amb les reformes, és a dir, quan ha vingut a casa teva un instal·lador per canviar les finestres, s’ha ofert a posar-te també una mosquitera. Tanmateix, des de fa un parell d’anys aquest producte s’està començant a distribuir a les grans cadenes de bricolatge, un sector que darrerament ha doblat la seva facturació. I no és gens estrany: els consumidors ara miren més el cost de les coses i sempre és més econòmic que un mateix faci la instal·lació.”
La mosquitera és un producte exportable, amb molta utilitat. “A més, considero que a qualsevol sector es pot innovar. Normalment, ens limitem a pensar en la R+D com un avenç que només podem aplicar al producte. Tanmateix, si mirem iniciatives com Ikea, ens n’adonem que en cap moment han inventat res de nou. Els mobles ja existien; només els venen de forma diferent, arriben a la gent de forma nova. I aquí és on hem de treballar, sobretot en el mercat espanyol. La mosquitera sempre s’ha venut com un producte complementari i no s’ha treballat correctament. Té encara, per tant, molt camí a recórrer, i no sols com a producte, sinó, sobretot, en la manera en què arriba al consumidor.”
Només té un inconvenient: és un producte de temporada, que concentra la major part de les vendes des de maig fins a juliol. “Abans salvaven aquest inconvenient diversificant el producte, així que també feien, per exemple, mampares de bany. Ara, però, hem potenciat la recerca en noves aplicacions. Crec que a banda d’impedir que entrin mosquits a casa, podríem afegir-li altres utilitats: així es podria vendre durant tot l’any. Apostem, doncs, per desenvolupar el producte al màxim i per habilitar noves maneres d’arribar al mercat.”
La intensitat de la crisi al nostre Estat li sembla produïda al senyor Molas pel declivi de la cultura de l’esforç i el treball. “No crec en la crisi financera; el problema del nostre país no ha estat aquest; si no, ja l’haguéssim pogut solucionar. La nostra errada és que des de fa temps no hem fet bé les coses. Hem fomentat sectors com el de la construcció o el de l’automòbil, però això no ha comportat que tinguéssim marques pròpies desenvolupades des de casa nostra, sinó que venien grans empreses de fora per comprar-nos un cargol o una planxa d’acer per poder fer el seu cotxe. Depeníem dels altres, no de nosaltres mateixos. I era habitual sentir a peu de carrer que algú s’havia comprat un pis, que l’havia venut pel triple del seu valor i que després se n’havia comprat un altre. El nostre ideal de persona d’èxit era aquella que havia estat viva i havia fet diners sense treballar. I tot això no ens ha ajudat gaire. La idea dels diners fàcils no ens ha aportat valors. Només ens en sortirem si treballem dia a dia, si apostem per l’esforç continuat, per la innovació i la recerca. Avui no som capaços de fer-ho, perquè no podem recuperar els nostres valors en dos dies. Necessitem més temps per vèncer aquest problema estructural. Fa quatre anys no ens havíem parat a pensar-ho, anàvem massa carregats amb la feina, tot ens anava bé. Ara, som tots més conscients que hem de fer un canvi.”
