Sr. Joan Alsina i Miró et alia
Sr. Joan Alsina i Miró et alia
PC, 19è VOLUM. Impuls immobiliari

JOAN ALSINA I MIRÓ

Text del 2008

La faula de la formiga és certa, no fem miracles, el secret està en la feina constant.

Des de la seva infantesa, el senyor Joan Alsina i Miró ja mostrava l’esperit emprenedor que guiaria les seves passes durant 60 anys de professió fins a arribar a presidir el grup sabadellenc Construccions Arguto, S.A. “Quan tenia deu anys m’atreia força la negociació, tenia moltes inquietuds.”

Va estudiar peritatge mercantil a la seva Tàrrega natal, però aviat va adonar-se que necessitava trobar una altra ciutat on desenvolupar la seva tasca professional. “Als anys 40, a les zones agrícoles, no hi havia gaires possibilitats d’evolució professional. Llavors, en acabar els estudis, vaig veure amb claredat que havia d’anar-me’n a un lloc industrial. Vaig escollir Sabadell i, de manera circumstancial, vaig començar a treballar amb un grup format per tres mestres d’obres. Tot i que posseïen un alt nivell de coneixements, els faltava la mentalitat empresarial. Com que sempre havia pensat que la construcció s’havia de comercialitzar, a poc a poc vaig anar transformant l’empresa fins a convertir-la en una societat anònima.”

Per arribar a conèixer el sector immobiliari profundament, el senyor Alsina ha viscut nombroses experiències, des de l’edificació d’habitatges socials típics de la postguerra o col·laborar amb l’Administració per pal·liar les conseqüències urbanístiques de les riuades de 1962 al Vallès, fins a capejar la crisi del petroli de l’any 1973 o fer front a la desacceleració actual. De totes aquestes vivències, en va sortir airós, gràcies a l’estratègia de la formiga. “Als anys 50, vam fer habitatges socials per als treballadors de les fàbriques, també construïdes per nosaltres, del sector tèxtil a Sabadell. A l’hora de demanar les subvencions i les concessions dels permisos per fer-les, vam viure l’especulació encoberta típica de l’època. L’any 1962, van tenir lloc les famoses riuades a Sabadell i a Rubí, que van ocasionar moltes desgràcies personals i materials. L’alcalde de Sabadell em va cridar, junt amb cinc empresaris més, i ens va dir que s’havien d’arreglar els habitatges i les escoles, remarcant que era millor que col·laboréssim de manera voluntària perquè si no es faria per reial decret. Va afegir que no patíssim, que cobraríem, però vam trigar temps en aconseguir allò que ens pertocava. Construccions Arguto, la més petita de les sis empreses, és l’única que sobreviu actualment.”

Entre els anys 1973 i 1978, es patí la famosa crisi del petroli. “Llavors, van plegar moltes empreses de tots els sectors, hi va haver un sedàs important. Mentrestant, com que havíem fet com les formigues, ho suportàvem. Vam tornar a remuntar el vol i de 1978 a 1990 treballàrem força, però a partir de 1990 vingué una altra depressió i moltes empreses van tancar. L’any 1994 començà un gran creixement, fins que en 2006 la venda de pisos començà a baixar de manera significativa. La faula de la formiga és certa, no fem miracles, el secret està en la feina constant.”

Després de treballar durant 25 anys com a constructor per a tercers, el senyor Alsina va decidir dedicar-se al vessant de la inversió. “Des de l’any 1980, hem creat empreses de distints sectors, sobretot promotores, que ocupen diversos centenars de persones. Comprem el terreny verge, rústic o urbà, i quan en tenim la qualificació en ordre, fem els projectes, construïm els immobles i, per mitjà de la nostra agència, els venem.”

Una altra faceta de la línia empresarial de Construccions Arguto és l’edificació de polígons industrials destinats al lloguer i a la venda. “Actualment, fem més naus industrials que no pas habitatges, ja que costa vendre’ls. En acabar de vendre un centenar d’habitatges que encara teníem, hem deixat de costat aquesta faceta i ens hem abocat al sector industrial, molt més agraït. Construïm el 85% de les naus industrials que lloguem a grans empreses, generalment a multinacionals, amb unes infraestructures i serveis fets a la seva mida.”

Actualment Construccions Arguto, S.A. està realitzant un nou polígon industrial ubicat al terme municipal de Sant Fruitós de Bages (Barcelona). “He fet molts polígons, però cap d’aquesta importància, amb una extensió considerable, una avinguda de 59 m, un parc enjardinat al mig, il·luminació, tots els serveis, restaurants, oficines, entitats bancàries i un edifici comercial.”

Les naus d’ara es construeixen ràpidament, gràcies a la nova generació de materials. “A les naus industrials, fa uns 20 anys que no hi poso cap totxo, sinó planxes de formigó de 25 cm de gruix completament aïllades. Amb planxes d’aquestes, en poc temps tanquem una nau de 2.000 m2.”

Per dur a terme la seva tasca empresarial, cada cop més complexa, treballa amb un equip de confiança, en el qual destaca la seva família. “Hi col·laboren les nostres dues filles i els gendres: la Rosa M., en Joan Oliva, la Mercè i en Mateu Miró. A les nostres empreses estem distribuïts de tal manera que ho controlem entre tots. També tenim l’equip tècnic i l’administratiu, però de la part més directa ens en fem càrrec la família. Estic molt content perquè tinc la successió garantida, amb vuit néts i una néta.”

Se sent molt orgullós de la seva esposa, la senyora Matilde Güell Cucurull, present a l’entrevista. “La meva esposa m’ha fet costat tota la vida. Ha estat un suport en tot i, amb la seva actitud i la seva infinita paciència, ha fet possible que desenvolupés la meva tasca professional, ja que sovint va haver d’aguantar-me quan arribava a casa malhumorat a causa de la feina.”

L’any 1947, Joan Alsina va anotar la següent frase que el seu sogre, que era pagès, solia dir als fills quan li demanaven que els construís una casa nova: “Si faig una casa, crearé despesa; si compro una finca, guanyaré diners.” Una idea que el seu gendre sempre ha tingut en compte.

Les empreses constructores han tingut una gran importància al nostre país, un paper que cal reivindicar. “Als anys 50 i 60, una empresa constructora semblava el germà petit i pobre de la família, perquè es considerava que la seva funció es limitava només a posar totxos. Aquest és el gran error que han comès grans empreses espanyoles. Si vols que una empresa constructora sigui rendible o que funcioni, has de saber que requereix més cura que qualsevol altra empresa. Per exemple, tinc obres escampades per tot Catalunya i sé que si no disposés d’una xarxa que les controlés se m’escaparien de les mans.”

Des del començament, el senyor Alsina va administrar l’empresa amb racionalitat econòmica. “Sabia el que tenia ganes de fer i entenia què era el sector. Sempre deia que el calaix podia estar ple, però que havia de mirar què m’hi quedava, cosa que no tothom feia. En el moment que n’hi havia deu, feia una inversió de cent, la qual em donava una rendibilitat. Llavors, quan en tenia vint, tornava a reinvertir. A Construccions Arguto mai no s’han repartit dividends.” La figura del senyor Alsina és força representativa dels empresaris que han suportat durant molts anys diversos entrebancs i han arribat a bon port fent allò que els bons empresaris catalans han fet sempre: treballar i estalviar.