Text del 07/02/2007
La nostra generació és incapaç de deixar passar el negoci per manca d’oportunitats; si la feina és a l’estranger, hi anem.
“La creació de Construccions Pai, S.A., l’any 1974, i la posterior constitució del seu apèndix, la societat d’inversions immobiliàries Inverpai, S.L., són l’essència del Grup Pai.” Aquesta pinzellada inicial, traçada per Pere Andrés Ibáñez, emmarca, com diu gràficament, “la romeria que va començar l’any 1973 i que encara avui continua el seu pelegrinatge.”
En efecte, l’any 1973, amb la carrera d’aparellador acabada des de l’any 1967, i tres anys d’estudis d’arquitectura, va decidir crear l’empresa Pere Andrés Ibáñez Construccions, la qual esdevindria un any després la societat anònima Construccions Pai. “És una empresa amb unes estructures força importants, considerada entre les 15 primeres de Catalunya. Després de 34 anys en aquesta professió, l’estiu de 2006 vaig optar per vendre-la i seguir fent-me càrrec de l’immobiliària Inverpai.”
Des de la seva responsabilitat com a president d’Inverpai, Pere Andrés explica: “L’època de la construcció és una etapa de la meva vida que s’ha acabat. Ara m’aboco plenament a la promoció amb Inverpai.”
Se sent feliç de tenir al costat la seva filla gran i orgullós de comptar amb un equip selecte de fidels col·laboradors. “Hi treballen 14 persones, entre tècnics, administradors i el director financer. Els pactes fets amb els compradors de Construccions Pai establien que certs membres de l’equip que ja portaven anys col·laborant amb Inverpai quedarien incorporats a la nova estructura. També estic molt satisfet de comptar amb la col·laboració de la meva filla gran, Elsa Andrés Martín, com a valuosa continuïtat de cara al futur.”
Pere Andrés pertany al grup d’empresaris que van començar amb la primera crisi que patí el món de la construcció a Espanya, fet que els imprimí un tarannà especial. “L’any 1973 patírem la crisi del petroli. Les nostres crisis han estat totes molt repetitives i els moments de remuntada han estat molt curts. Els que vam treballar en aquesta època tenim una filosofia de la vida que ens empeny a esforçar-nos contínuament per poder superar les adversitats.”
La gent sovint no sap diferenciar un constructor d’un promotor. “La quantitat de gent que hi ha en una plantilla o en una altra marca la primera gran diferència entre empreses constructores i promotores. La constructora és una indústria amb grans coneixements del mercat i enormes mitjans tecnològics, però també amb una problemàtica colossal i un perill elevat de riscos laborals i d’impagats.”
Cal remarcar la creativitat que té l’empresari d’aquest sector. “Els constructors amb els quals he tractat generalment no provenen de famílies adinerades, són homes lluitadors. La imaginació que trobem en aquests personatges és desbordant, tota la seva vida han estat grans creatius. El fet d’engendrar una edificació, des que s’adquireix un solar fins que s’acaba l’obra, és com donar vida a un fill. D’altra banda, la tasca de les promotores se centra en la difusió dels productes immobiliaris amb l’objectiu d’incrementar les vendes, com és el cas d’Inverpai, inicialment creada per realitzar les promocions immobiliàries del Grup Pai.”
Inverpai aposta per les grans idees, entre les quals destaquen diverses actuacions a Murcia, Granada i Toledo. “El projecte Lorca Golf Resort, situat al costat de l’autovia que enllaça Lorca amb Águilas (Murcia), consisteix en la construcció d’un resort de luxe, amb camp de golf de 27 forats, instal·lacions hoteleres i 1.800 habitatges. A Guadix, Granada, construïm més de 2.000 habitatges. Tenim encetada la promoció Escalona Golf Village, a Toledo, la qual inclou un camp de golf de 18 forats, un club hípic, un hotel rural, 306 cases en filera i 263 apartaments. A Catalunya hi ha en marxa promocions de diversos centenars d’habitatges a Tarragona, Reus i el Maresme. Complementàriament, per mitjà de Visoren, empresa dedicada al lloguer d’habitatges de protecció oficial, desenvolupem diverses promocions especials.”
Visoren és una companyia imaginativa i amb mires internacionals. “Vam crear-la l’any 2003, amb quatre constructors magnífics: Pepe Singla, Francesc Fernández, Francesc Sibina i Ramon Ruiz, el gerent. Fem habitatges de protecció oficial en règim de lloguer. Actualment, desenvolupem projectes a Asturias, Extremadura i Catalunya.”
L’última aventura que projecta el senyor Andrés Ibáñez, mitjançant la nova empresa PHP Invest Group, amb els seus socis italians, el holding Podini, pren rumb cap a Sofia. “La nostra generació és incapaç de deixar passar el negoci per manca d’oportunitats; si la feina és a l’estranger, hi anem. A Quito, vam estar tres anys fent edificacions. Vaig fer dos hospitals: un a Sierra Leona i l’altre a Dakar. Ara és el moment de sortir cap als països emergents que tot just entren a la Unió Europea, per això hem apostat per anar a Sofia, Bulgària.”
El senyor Andrés considera que el preu del sòl a Catalunya ha estat la principal causa del boom immobiliari. “Hi ha uns números ben senzills. L’any 1996, just abans de l’explosió generalitzada al mercat espanyol, vam construir habitatges de renda lliure, situats a zones com Santa Coloma de Gramenet, per 360 euros el metre quadrat. Aquestes mateixes construccions ens poden costar ara de l’ordre dels 3.000 i 3.600, la qual cosa significa que en deu anys ha augmentat un 100% el preu del sòl. Per tant, és evident que el cost del terreny ha estat el factor que ha disparat els preus dels immobles.”
Al llarg de la seva carrera professional, Pere Andrés ha construït prop de 15.000 habitatges. “La major part de la nostra feina se centrava en el vessant residencial, ja que pràcticament no fèiem obra civil. Amb tot i això, hem fet un grapat de centres esportius, com són els Európolis, centres municipals d’inversió privada, finançada pel nostre grup, pioners dins la ciutat comtal, o hospitals, uns 1.500 llits hospitalaris. També hem edificat nombrosos hotels, i fins i tot cinemes i centres comercials.”
Una de les parts més interessants del seu pas pel món de la construcció han estat les nombroses vivències i relacions personals que ha adquirit durant l’exercici de la seva professió. “Potser tot fent una fàbrica de pintura en descobreixes els secrets, i al mateix temps edifiques un hotel de luxe, o diverses clíniques geriàtriques. Amb un volum anual d’unes 40 obres, arribes a connectar amb alcaldes, fas amistats i assisteixes a infinitat d’inauguracions.”
Això no obstant, el constructor viu en un injust anonimat. “Quan vas a una inauguració, parla l’arquitecte, parla el polític, però ningú no es recorda del constructor ni del cap d’obra, i molt menys de la resta de l’equip d’obra.”
De cara al futur, el senyor Andrés es planteja treballar força, però també desitja tenir temps per dedicar-lo a les seves afeccions. “La meva dedicació a l’empresa ha estat sempre completa. Ara, en aquesta etapa de la vida, m’agradaria recuperar el temps que no he pogut dedicar a la meva família, al col·leccionisme d’art i a practicar el meu principal hobby, que és córrer i participar en les curses de la marató.”
