Text del 2006
“La física és la base de totes les ciències”
.
Joan Àngel Padró Càrdenas, actual degà de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona, va optar per formar-se en aquesta disciplina científica “sense que existís cap condicionament ni antecedent familiar. Durant el batxillerat m’agradaven les matèries relacionades amb les matemàtiques i les ciències experimentals, i dins d’aquest àmbit em semblava especialment misteriós i interessant el coneixement físic. Per aquesta raó, vaig decidir d’estudiar la llicenciatura de Física a la Universitat de Barcelona.”
Aquesta branca de la ciència era força desconeguda durant la seva època d’estudiant al nostre país: “Encara avui la proporció de professors de més de 55 anys és molt menor que la mitjana. Aquesta realitat s’explica tenint en compte que en la meva època de formació la recerca universitària en física era molt escassa i el nombre de doctorats i doctorands era molt baix en el nostre país. Per aquest motiu era força freqüent que les persones que sentissin una especial vocació cap al món de la investigació en el camp de la física s’establissin i desenvolupessin els seus projectes en altres països.”
Joves del moment com l’actual doctor Padró van romandre al nostre país i s’hi van formar com a investigadors, tot i les carències i limitacions existents: “Per tal que la investigació científica en un territori es desenvolupi, cal practicar-la. Professionals de la meva generació i de les posteriors van optar per quedar-se al nostre país i cursar-hi els estudis de tercer cicle, tot i que el nombre de possibles directors era molt escàs.” D’aquesta manera van contribuir a l’enfortiment, difusió i evolució de la física al nostre país.
Una vegada va finalitzar la seva investigació de doctorat, Joan Àngel Padró es va incorporar com a personal docent de la Universitat de Barcelona: “El tema central de la meva tesi doctoral va ser les propietats termoelèctriques d’aliatges a baixes temperatures. Un cop acabat el doctorat em va semblar que l’aplicació de la simulació per ordinador a l’estudi de la física del mitjà líquid s’adeia més amb els meus interessos i gustos personals, i vaig abandonar el tema d’investigació de la tesi.”
Tota la trajectòria professional del doctor Joan Àngel Padró està lligada a la recerca i la docència universitàries: “Crec que existeix una paradoxa en la definició i les característiques de la nostra ocupació com a docents universitaris. Bàsicament, ens formen com a investigadors durant l’etapa del doctorat, quan després gran part de la nostra jornada laboral es destina a la docència, de manera que la nostra dedicació a la recerca pot ser, en el millor dels casos, parcial.”
A més a més, en el seu cas concret, “les tasques de gestió encara limiten més la meva disponibilitat i concentració per a la investigació. L’àmbit de l’administració és molt absorbent i exigeix tanta implicació personal que deixa poc marge per a altres activitats que requereixen una elevada concentració.”
Segons el parer del doctor Padró, “la física és la base de totes les ciències, de manera que la seva coneixença és fonamental per a qualsevol científic. Ara bé, cal reconèixer que les recerques relacionades amb la física no acostumen a tenir una aplicació immediata directa, amb la qual cosa la inversió en projectes de recerca d’aquest àmbit no comporta beneficis econòmics immediats i directes, ja que formen part de l’anomenada investigació bàsica, cabdal per al desenvolupament i progrés de la ciència a mitjà termini. En el context socioeconòmic actual, no obstant això, i especialment en el sector empresarial, les motivacions per tal d’invertir en investigació acostumen a ser els beneficis econòmics ràpids i el nombre d’aplicacions immediates. Aquest context determina que les empreses no acostumin a interessar-se pel finançament d’investigacions físiques, amb els greuges per a la societat i les mateixes empreses que això comporta. Actualment la recerca en física a Catalunya es fa bàsicament a les universitats. A la nostra facultat, tot i la falta de tradició investigadora, s’ha assolit un nivell important a nivell internacional amb 16 grups de recerca de qualitat reconeguts que abarquen la majoria d’àmbits de la recerca en física. ”
D’altra banda, la Física no ha estat mai una carrera de gran demanda per part dels estudiants, molt possiblement per la fama de difícil que té. Això no obstant, en els últims anys s’ha produït una perillosa baixada del nombre d’alumnes: “El perfil majoritari dels nostres estudiants és el de joves brillants, amb una selectivitat de notable o excel·lent, que es decanten per la Física seguint les seves inclinacions personals, la qual cosa garanteix la seva implicació i ganes d’aprendre, tot i les grans i cada vegades més nombroses llacunes amb què arriben de l’ensenyament secundari. Ara bé, cal reconèixer que en els últims cursos hem observat una reducció del nombre d’alumnes matriculats. Evidentment, les causes són diverses, però crec que és sobretot una qüestió de desconeixement de les possibilitats formatives que els obren els estudis de Física i les nombroses alternatives professionals, que ells únicament relacionen amb el món de la docència. Per això portem a terme activitats dirigides als centres d’educació secundària, tot i mostrant les múltiples i interessants vessants d’estudi: astrofísica, superconductivitat, nanociències, etc. Les investigacions físiques tenen la clau perquè descobrim l’origen de l’univers, creem energia de manera controlada i sostenible i coneguem el comportament dels petits grups d’àtoms. Cal, però, que el jovent conegui aquesta diversitat perquè es plantegi l’estudi d’aquesta carrera.”
Des del deganat, un dels projectes en què està involucrat el doctor Joan Àngel Padró és la implantació de l’homologació acadèmica dels títols universitaris per als països europeus: “Bolonya significa una nova concepció de l’ensenyament superior. El nostre actual sistema d’estudis de primer i segon cicle es reconvertirà en un únic tipus de titulació, els graus, que es podran complementar amb màsters i doctorats. Amb aquest canvi s’intenta crear una única estructura acadèmica per a tots als països d’Europa, de manera que es propiciï el lliure trànsit de persones dins del continent. A més a més, la implantació d’aquesta nova concepció suposa tot un canvi de mentalitat acadèmica: els professors abandonen les classes magistrals per tal de propiciar el seguiment individualitzat, la tutorització dels alumnes, i s’intensifica el treball en grup i la implicació de l’alumnat. Finalment, es considera la formació contínua com a part imprescindible i ineludible del procés d’aprenentatge i de la tasca laboral de qualsevol professional, i s’implica les universitats perquè siguin una de les institucions que ofereixin aquesta mena de cursos.” En definitiva, aquest nou sistema desitja donar resposta a la nova realitat europea i econòmica, que exigeix una formació amb un tarannà més pràctic i que possibiliti l’adaptació dels professionals a una realitat dinàmica.
