Text del 2006
Si avui, a Espanya, la farmàcia hospitalària gaudeix d’un gran nivell, és sens dubte gràcies a la contribució del Dr. Bonal.
Sense que hi hagués cap farmacèutic a la seva família, la Sra. Maria Queralt Gorgas va tenir sempre molt clar que la seva vocació s’encaminava cap a la farmàcia hospitalària. Amb aquesta idea va cursar la llicenciatura a la Facultat de Farmàcia de Barcelona. “D’una banda, m’agradava la química i la biologia, matèries molt relacionades amb el medicament, i, de l’altra, m’atreia la fisiopatologia, més relacionada amb el malalt. Farmàcia era la carrera que m’oferia la possibilitat d’incloure aquestes dues vessants en el meu futur professional. Probablement, si hagués escollit medicina, hauria estat feliç igualment, però no m’ho he plantejat mai ni enyoro aquesta possibilitat. En acabar els estudis, tenia molt clar que volia treballar com a farmacèutica i desenvolupar aquesta especialitat en un hospital.”
Se’n va anar a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau per tal de completar la seva formació i, aviat, el Dr. Joaquim Bonal de Falgàs, cap del servei de farmàcia d’aquest centre, la va adreçar al Centre Hospitalari de Manresa perquè hi aprengués com s’organitzava un servei de farmàcia hospitalària, en uns moments en què encara no existia oficialment com a especialitat. “Em va aconsellar que anés a veure el Dr. Josep Miralles, que havia estat un dels seus adjunts i que en aquells moments era el cap de servei de farmàcia del Centre Hospitalari. Me n’hi vaig anar i un cop a la setmana anàvem a les sessions clíniques que es feien a l’Hospital de Sant Pau. Després de la breu estada a l’Hospital de Sant Pau, vaig fer tota la meva formació hospitalària al costat del Dr. Miralles i la Dra. Tosa, al Centre Hospitalari de Manresa, on vaig treballar tres anys.”
Reconeix el Dr. Bonal com un dels fundadors i impulsors de la farmàcia hospitalària. “Si avui, a Espanya, la farmàcia hospitalària, una especialitat jove, reconeguda oficialment com a tal l’any 1986, gaudeix d’un gran nivell és, sens dubte, gràcies a la contribució del Dr. Bonal, una persona emprenedora i amb una sorprenent visió de futur. Ens va inculcar la il·lusió i les ganes de col·laborar amb l’equip assistencial i ens va ensenyar a tenir una percepció humanística de la feina, perquè veiéssim el món de la farmàcia com una ciència relacionada amb el medicament, però sense oblidar que a darrere d’aquest medicament sempre hi ha un malalt. Ha estat un mestre molt respectat pels farmacèutics i el gran líder que necessitava la nostra professió per tirar endavant.”
L’any 1982, quan es va edificar el nou Hospital Sant Bernabé de Berga, la Sra. Maria Queralt Gorgas hi va anar amb l’encàrrec de muntar el servei de farmàcia, unitat que dirigeix des de llavors. “Al meu servei, hi treballem dos farmacèutics i quatre auxiliars, però, a part, hi ha un administratiu i dues persones més al magatzem, ja que també em responsabilitzo del servei de compres de l’Hospital. Aquesta feina requereix tenir un mínim de coneixements pel que fa a la gestió econòmica, però també s’ha de buscar la col·laboració i la complicitat de les persones que hauran de fer servir el material que has d’adquirir. Tot i que la feina que més m’agrada és la part assistencial de la farmàcia, la part de compres m’ha servit per conèixer més àmpliament el món sanitari.”
L’Hospital de Berga disposa de totes les infraestructures i serveis que pertoquen a un centre comarcal del seu nivell. “Fins i tot, estem a punt de tenir un servei de diàlisi, perquè el malalt no s’hagi de desplaçar a un altre hospital. Per tant, hem de fer molt bé la nostra feina per a tota la nostra població, per aconseguir que els nostres malalts tinguin el mateix nivell assistencial que en un hospital més gran en totes les patologies que podem tractar.”
L’oncologia és una de les àrees en què més s’ha implicat la farmàcia hospitalària. “A l’Hospital Sant Bernabé de Berga tenim un oncòleg que ve de Sabadell un cop a la setmana. Normalment, el malalt oncològic rep el tractament a l’hospital de dia i se’n va cap a casa. El farmacèutic, a banda de la preparació de la medicació, vetlla perquè la prescripció sigui l’adequada per al malalt i controla els efectes secundaris. El fet que puguis col·laborar amb el metge i la infermera en el seguiment del malalt és molt gratificant.”
Intervenció farmacèutica en els problemes relacionats amb els medicaments és el títol de la tesi doctoral que ultima la senyora Maria Queralt, sota la tutela del departament de farmacologia de la facultat de medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona. “La tesina, me la va dirigir el Dr. Bonal, i la vaig llegir l’any 2002. Ara estic a la recta final, en l’elaboració de la tesi doctoral sobre les intervencions farmacèutiques, és a dir, sobre el paper del farmacèutic en la millora de l’assistència al malalt.”
Creu que la dispensació de medicaments hospitalària pot arribar també a les oficines de farmàcia, ja que l’únic requisit hauria de ser la garantia d’una feina ben feta. “No hi ha responsabilitat que sigui patrimoni de ningú i hi ha feina per a tots. Es tracta d’oferir el millor servei al pacient; per tant, aquesta tasca l’ha de fer qui la faci millor i qui ofereixi més garanties.”
Tot i que es va decantar per la vessant hospitalària de la farmàcia, té una opinió molt positiva de la tasca de les oficines de farmàcia. “Té un potencial enorme, perquè és el punt sanitari més a l’abast de la població. Té el pacient a prop i pot fer moltes coses per resoldre la quantitat de problemes relacionats amb els medicaments que pot tenir un malalt. Les oficines de farmàcia són imprescindibles perquè ofereixen a la població informació sanitària, medicaments o complements per millorar la seva qualitat de vida.”
Confessa ser filla del planter català, encara que ha participat en diferents projectes de cooperació amb altres països. “He treballat en activitats de cooperació al desenvolupament sanitari a la República Dominicana, a Polònia i a Guatemala. Intento transmetre a aquests països l’esperit que mou la farmàcia hospitalària a Espanya.”
Com a secretària de la Societat Catalana de Farmàcia Clínica, un dels objectius que es planteja és la integració de les estructures de farmàcia: les oficines de farmàcia, els farmacèutics dels centres d’atenció primària i els farmacèutics hospitalaris. “El món de la farmàcia necessita que hi hagi coordinació. És absurd que el farmacèutic de l’oficina de farmàcia treballi aïllat, que el farmacèutic de l’hospital estigui en el seu món i que passi el mateix amb els farmacèutics d’atenció primària. Hem d’intentar integrar-ho tot, ja que ens necessitem mútuament.”
Els pares de la senyora Gorgas van deixar que la seva filla triés allò que més li agradava. “A casa meva hauria pogut fer-me càrrec del negoci familiar, però en cap moment els pares em van empènyer perquè fes una cosa o una altra, i vaig estudiar el que em va agradar. Crec que ho vaig encertar, perquè gaudeixo molt treballant.”
