Sr. Joan Antoni Berzosa
Sr. Joan Antoni Berzosa
PC, 19è VOLUM. Impuls immobiliari

JOAN ANTONI BERZOSA

FINQUES CALDES ASSOCIATS

Text del 2008

 Primer és la persona i després el negoci.

L’activitat immobiliària té cada cop una major repercussió en el territori. La transformació del sòl i el creixement de les ciutats tenen un impacte visual i són expressió del canvi social. L’evolució del sector al llarg de la darrera dècada ha estat de gran transcendència per a la població, que ha pogut assistir a un increment notable dels preus dels habitatges i a un creixement constant de l’oferta disponible. Joan Antoni Berzosa ha viscut com a agent de la propietat immobiliària la transformació d’aquest sector. Ell, com molts altres API, és un professional titulat amb coneixements tècnics i jurídics d’urbanisme i altres aspectes necessaris per assessorar el client sobre l’estat d’una finca o el valor d’un immoble. “L’API és la garantia que necessita una persona per poder efectuar amb seguretat i rigor una operació immobiliària. La complexitat d’aquest camp exigeix professionals formats i no afeccionats i oportunistes que enganyen el client i actuen sense ètica professional.”

Finques Caldes Associats és una dinàmica empresa dedicada a la compravenda i la intermediació en les adquisicions de naus, solars industrials, pisos, solars urbans, locals i oficines, i a la comercialització de promocions immobiliàries al Vallès Oriental i al Vallès Occidental. La dilatada experiència en el sector dels professionals que la integren és garantia d’una labor ben feta. Joan Antoni Berzosa fa més de 20 anys que s’hi dedica i s’enorgulleix de treballar tenint molt present el client i les seves necessitats. “La persona que entra a les nostres oficines i desitja fer la compra d’un habitatge està realitzant un dels passos més transcendentals de la seva vida. L’agent immobiliari, com a intermediari, ha d’assessorar el client amb rigor i honestedat. Aquesta professió s’ha d’exercir amb il·lusió i s’ha d’haver tingut un mestre que hagi transmès uns coneixements i un respecte. Resulta fàcil gaudir de la feina quan has ajudat una persona a realitzar una operació tan important com la compra d’un pis. En un poble petit, s’han de fer les coses d’una determinada manera: primer és la persona i després el negoci.”

El sector ha patit un desprestigi generat per l’actuació d’alguns intrusos “que han actuat de mala fe, buscant només el seu propi interès i fent especulació immobiliària. Hi ha hagut moltes persones que s’han vist afectades greument per aquesta mala gestió. La societat percep avui amb una connotació negativa la tasca dels agents del sector. Els professionals que hem rebut una formació i compartim una ètica i una deontologia garantim un treball honest, donem confiança a les persones i una atenció personalitzada que és necessària en activitats de gran rellevància com les que impliquen la compra d’un habitatge, d’un terreny o d’un nau industrial. Cal un solvència moral i molta professionalitat en la labor de l’API, a més de donar seriositat en el tracte i garantir la confidencialitat de les dades.”

En els darrers temps, s’ha deixat de potenciar el mercat de lloguer d’habitatge. “Això és un error. Si els preus del mercat immobiliari continuen pujant, i aquesta sembla la tendència, s’hauran d’augmentar les hipoteques, i, de fet, ja es parla de fer-ne a 80 anys. No podem obligar els nostres fills a heretar una problemàtica social.”

Una nova directriu comunitària va donar peu al R.D. 4/2000 sobre mesures que liberalitzaven el sector afavorint que qualsevol persona pogués actuar com a agent de la propietat immobiliària sense tenir la titulació. “De llavors ençà, tothom pot vendre pisos, llogar-ne… sense cap tipus de control. Cal la revisió d’una normativa poc exigent que no protegeix els interessos de la població. Els col·legis d’API pretenen restaurar el paper de l’intermediari. Cal també una nova llei de l’habitatge que aturi determinades conductes i exigeixi per a l’exercici de l’activitat disposar de la capacitació professional i satisfer les condicions legals i reglamentàries exigibles.”

El sector immobiliari és dinàmic, es transforma amb rapidesa i contínuament sorgeixen noves necessitats a les quals donen noves solucions els professionals que hi treballen. “Falten normatives per instrumentalitzar aspectes que no es regulen en el Codi Civil i en d’altres reglaments. Tant la falta de normativa com l’excés perjudiquen la nostra tasca.”

Des de Caldes de Montbui, una esplèndida vila situada a prop de Barcelona, Joan Antoni Berzosa desenvolupa la labor immobiliària. Aquesta localitat s’ha convertit per a moltes persones en primera residència, també per a ell, que fins fa uns anys vivia a la capital catalana. “La proximitat amb la natura, un entorn tranquil i rural on es viuen les tradicions culturals amb passió… són alguns dels al·licients que fan atractiva la vila per a moltes persones.”

Casat amb una calderina i pare de dos fills, s’ha adaptat plenament al seu poble d’acollida. “És una de les millors viles catalanes per viure. Té un índex de població molt estàtic, amb un comerç fort i un turisme en expansió. El que hi manca és un sector industrial que permeti que la nostra població pugui treballar a prop de casa. Tenim polígons, però les indústries n’estan marxant. Si bé Caldes és un lloc agradable, la falta d’indústria pot convertir-se en un problema. Hi ha diversos sectors residencials a punt de posar-se en marxa que implicarà l’edificació d’entre 500 i 1.500 habitatges que sortiran al mercat en els propers anys. Cal un pla directriu que treballi per la implantació de més indústria a Caldes i el seu entorn i potenciar la xarxa de comunicacions. Des de fa anys, els ajuntaments s’han centrat en el sector immobiliari conscients que els impostos i taxes que aporta permeten incrementar notablement les seves arques. Això no obstant, han d’adonar-se que les nostres viles necessiten altres atencions si no volem perdre la vida associativa, les tradicions, i mantenir l’aire i la vitalitat de poble. Hem de començar a parlar de cultura de poble per construir unes viles i ciutats que tinguin com a referent les persones i les seves necessitats culturals.”