Text del 29-7-2009
No m’he dedicat mai en exclusivitat a la tasca d’alcalde, perquè crec que ha de ser un acte de servei. Tampoc sóc partidari d’eternitzar-se en el càrrec.
Parlar de política en àmbits municipals em sembla excessiu. Tot i que gestionem des d’un vessant polític, la veritable política té com escenari el Congrés dels Diputats o el Parlament, on s’articulen les lleis.
Un dels nostres estiuejants més cèlebres és l’expresident Jordi Pujol, net de premianencs i avui convertit en fill adoptiu del poble.
El nostre servei d’ocupació, formació i promoció econòmica i els nostres serveis socials estan carregats de feina.
Patim la política de qui dia passa, any empeny, amb uns governants que confien que, quan s’arregli el món, automàticament s’arreglarà l’Estat.
Després de cursar estudis d’Enginyeria i Dret, i amb una llarga experiència professional a FECSA, Joan Baliarda i Sardà orientà la seva vida cap a l’activitat municipal. Avui és l’alcalde de Premià de Dalt, població del Maresme ubicada en una petita vall de la Serralada del Litoral, de 6,5 km2 d’extensió, i que ja ronda els 10.000 habitants. “A FECSA vaig fer primer tasques tècniques, després recursos humans i, finalment, vaig ser-ne el cap de Gabinet de Vicepresidència i Direcció General, amb responsabilitat executiva.”
Joan Baliarda es prejubilà fa 10 anys. “Arran de la fusió de les companyies elèctriques catalanes es van fer expedients de regulació, i els de la meva generació ens hi vam acollir.”
Quan això succeïa, el senyor Baliarda ja estava implicat en política. “Sóc alcalde des del 1994, però no m’hi he dedicat mai en exclusivitat; no en sóc partidari. La política local ha de ser un acte de servei, i tampoc crec en eternitzar-se en el càrrec. El 2011 ja no em presentaré a la reelecció.”
Fer el salt a altres esferes polítiques no el tempta. “Aquests canvis s’han de proposar des del partit, i no s’ha donat el cas. Vaig ser diputat provincial a la legislació passada, però sense buscar-ho.”
De fet, se sent incòmode amb el qualificatiu de polític. “Parlar de política en àmbits municipals em sembla excessiu. Gestionem des d’un vessant polític, sens dubte, però la veritable política té com escenari el Congrés de Diputats o el Parlament, on s’articulen les lleis.”
Segons l’alcalde Baliarda, la posició dels ajuntaments en el context actual de crisi és de feblesa. “El finançament local és un greuge que arrosseguem des del 1979. Tenim recursos limitats i els hem d’administrar de la millor manera possible.”
Això s’agreuja pel fet que l’Administració local sigui la de més proximitat. “Estem abocats a nous serveis que els veïns ens demanen i per als quals no tenim partida pressupostària perquè la llei no ens els atorga. Són els anomenats serveis impropis.”
Un d’aquests serveis és el transport públic interurbà. “L’hem de fer perquè els nostres veïns necessiten connectar amb la RENFE o els autobusos de Premià de Mar.”
Passa el mateix amb l’escola de música, l’aula de dansa, el servei de formació, ocupació i promoció econòmica, “assistit per cinc bons professionals”, o les escoles bressol, “que són bàsiques per conciliar la vida laboral i familiar. N’hem construït dues que ens han costat 2 milions d’euros.”
La suma anyal del cost d’aquests serveis extres desequilibra el pressupost municipal. “El que no podem és suprimir el que ja està funcionant. Però, si seguim com fins ara, molts ajuntaments entraran en fallida tècnica.”
A Premià de Dalt tenen la població una mica dispersa, “perquè els moviments migratoris dels anys 50 i 60 van formar els nuclis de Santa Anna i el Remei al marge del casc urbà, de manera que, quan algú posa una botiga, no la posa per a 10.000 persones, sinó per a les 3.000 de l’entorn immediat.”
Prova de la poca vertebració interna és que, a més de la festa major comuna, se celebren tres festes de barri diferents. “I fa 40 anys l’autopista ens va partir en dos. És una barrera entre la part de dalt del poble i la de baix, que només es comunica per quatre punts. Es tracta d’una barrera física i també psicològica.”
Antic poble d’estiueig i segones residències, Premià de Dalt veu avui com molts estiuejants s’hi han establert tot l’any. “Un dels nostres estiuejants cèlebres és l’expresident Jordi Pujol, net de premianencs i ara convertit en fill adoptiu del poble.”
Pel que fa a la recessió, l’alcalde ens explica que la capacitat dels ajuntaments per ajudar les empreses en crisi és escassa. “No tenim recursos per fer-ho, ni podem, per exemple, rebaixar-los els impostos, perquè seria discriminatori envers altres negocis. Tampoc ens ho demanen, probablement perquè saben que no podem fer-hi res.”
L’única manera efectiva d’incidir en el problema és la que ja estan aplicant. “El nostre servei d’ocupació, formació i promoció econòmica i els serveis socials estan carregats de feina, a diferència dels serveis tècnics, perquè el nombre de llicències ha baixat en picat.”
Fomentar el comerç és també cabdal per afrontar la crisi. “Hem promogut la creació d’una associació de comerciants i tenim un carrer per a vianants al barri de Santa Anna, compartit amb Premià de Mar. També hem transformat una antiga fàbrica tèxtil al bell mig del nucli antic en 64 habitatges de promoció municipal, un supermercat, 200 places d’aparcament, una trentena de botigues…”
Premià de Dalt no és una ciutat dormitori, però no es pot dir que sigui autosuficient a tots nivells. “Molta població treballa fora del municipi, amb una gran dependència de Barcelona. L’activitat local se centra en els serveis, la construcció, el petit comerç i l’agricultura especialitzada en plantes i flors ornamentals.”
Les empreses locals punteres en aquest darrer àmbit són Cultius Roig, “la segona empresa d’Europa en producció d’esqueixos de gerani”, la Cooperativa Corma i Riera Villagrasa.
Premià de Dalt disposa també de polígons industrials. “En tenim tres. Són petits però estan plens d’activitat. La indústria hi està molt diversificada.”
Quant a la situació actual de l’Estat, el senyor Baliarda creu que tenim mala peça al teler. “En un any hem passat de ser aspirants al G-20 a ser el país amb més atur de la Unió Europea. Les mesures que s’han pres són pedaços, començant pels famosos 400 euros i acabant pels ajuts als ajuntaments. No es busquen solucions estructurals, i internacionalment estem donant una imatge molt pobra.”
El Plan E ha representat per a Premià de Dalt 1.730.000 euros, “amb els quals hem tapat forats: hem enllumenat un tram de la carretera que anomenem dels Sis Pobles, que ja tenia la instal·lació mig feta. Hem construït, també, uns segons vestidors al camp de futbol, una segona fase de la carretera d’Enllaç i la reforma de les voreres al barri de la Floresta.”
Opina, d’altra banda, que els sindicats estan impedint la necessària flexibilitat laboral. “Patim una política de qui dia passa, any empeny, amb uns governants que confien que, quan s’arregli el món, automàticament s’arreglaran el nostre país i l’Estat.”
A nivell català les coses no estan millor. “Es prenen mesures sense criteri, per no plantejar problemes als amics de Madrid. La prova és l’acord de finançament. La societat civil catalana s’ha anat aigualint fins al punt que ja no hi ha un projecte nacional; una situació molt preocupant si no la reconduïm.”
Tots aquests mals tenen un denominador comú: “Els polítics no es prenen seriosament al seu electorat. Però la gent és adulta i acabarà fent les seves valoracions al marge de clientelismes.”
Joan Baliarda no voldria acabar sense fer-nos una mica d’història de Premià. “El primer Premià és el de Dalt. És aquí on hi ha el poblat ibèric de la Cadira del Bisbe. Segles després es creà el que anomenem barri mariner (Premià de Mar), que ha crescut més, afavorit per les comunicacions. Si hi ha un Premià a seques, sense afegits, és el de Dalt.”
