Sr. Joan Caball i Subirana
Sr. Joan Caball i Subirana
PC, 20è VOLUM. Empenta i Coratge

JOAN CABALL I SUBIRANA

UNIÓ DE PAGESOS DE CATALUNYA

Text del 13-07-2009

Normalment, la nostra és una professió que s’exerceix per herència familiar i per tradició. En un futur immediat, però, estic convençut que s’hi incorporarà gent d’altres sectors.

La no identificació geogràfica del producte va en detriment de l’esforç fet per la pagesia catalana en matèria de denominacions d’origen, que havia de ser el nostre valor afegit.

No es poden lloar els productes de proximitat i alhora perseguir les paradetes de carretera.

Per parlar tècnicament de recessió s’exigeixen dos trimestres consecutius previs de producte interior brut negatiu. Doncs bé, els pagesos catalans en portem nou consecutius; per això som els més mentalitzats davant la crisi.

La Unió de Pagesos existirà mentre quedi un sol pagès per defensar.

Des del març del 2000, Joan Caball i Subirana és coordinador nacional d’Unió de Pagesos de Catalunya. És pagès i persevera en aquest ofici, com d’altres fan, per passió i amor a la terra. “La nostra és una professió que s’exerceix per herència familiar i per tradició. En un futur immediat, però, estic convençut que s’incorporarà a la pagesia gent procedent d’altres sectors.”

Aquest fenomen ja s’ha donat a altres països. “Quan trobar feina a les zones urbanes es complica molt, un flux de gent busca en el sector primari la seva sortida. Al Baix Llobregat i al Maresme ja hi ha casos d’assalariats, molts d’origen immigrant, que s’han quedat el negoci en jubilar-se el pagès que els contractava.”

Una de les idees clau de la gestió de Joan Caball ha estat conscienciar el pagès del seu paper al món actual. “Un pagès és un empresari, algú que pren decisions, encertades o desencertades, amb l’objectiu d’assolir beneficis; per tant, és necessari tenir més guanys que despeses.”

Un dels aspectes que ha millorat molt des que hi ha els ajuntaments democràtics són les comunicacions, especialment importants per mantenir l’ofici de pagès a moltes àrees rurals apartades. “Tot i així, la xarxa de camins encara és massa radial.”

Per aspectes com aquest, s’ha dit sovint en tribunes públiques que els pagesos reben un tracte preferencial. “Ens acusen d’això perquè som un 1% de la població laboral, però s’obliden que l’agroindústria és el motor econòmic del país, i que nosaltres en produïm la matèria primera.”

Pel que fa a reivindicacions pendents del sector que representa el senyor Caball, reclamen que, igual que hi ha reserves estratègiques de petroli o gas, hi hagi també reserves estratègiques d’aliments bàsics. “No entenc perquè no es creen reserves estratègiques, per exemple, de cereals. Els cereals no només alimenten els humans, també serveixen per alimentar els animals productors de carn i llet. No oblidem que Europa s’ha especialitzat bàsicament en transformar proteïna vegetal en proteïna animal o en llet.”

La demanda de productes lactis des de la Xina com a conseqüència del seu creixement econòmic ha distorsionat el mercat. Un altre factor preocupant per a la pagesia catalana és l’aglutinació de les grans superfície de distribució i logística. “Quatre cadenes de grans superfícies controlen el 65% del mercat potencial, i acaben forçant els pagesos i les cooperatives que els venen els seus productes a vendre al preu que elles marquen.”

La política de les marques blanques de les grans superfícies va en detriment de la qualitat i la imatge dels productes. “Desvincula el producte del seu lloc d’origen per integrar-lo a les seves marques blanques. En principi, ho fan per vendre’l més barat, però a l’hora de la veritat no és així. La no identificació geogràfica del producte va en detriment de l’esforç fet per la pagesia catalana en matèria de denominacions d’origen, que havia de ser el nostre valor afegit.” Això és especialment greu perquè el valor afegit és la gran aposta de la pagesia catalana davant de la globalització.

Una altra realitat de la pagesia catalana contemporània és l’anomenat sistema d’integració. “En teoria, sembla un bon sistema per a cooperatives i productors privats, i ha ajudat a mantenir vives força explotacions, però pot acabar sent pervers i abusiu, segons com s’acabi implementant.”

La majoria dels sectors (porcs, vedells i pollastres) ja funcionen, amb més o menys mesura, pel sistema d’integració. “En el cas del pollastre hi ha tres o quatre empreses que dominen el mercat de tal manera que el Tribunal de Competència ja els ha hagut d’amonestar en diverses ocasions.”

Hi ha grans empreses com Vall-Companys que apliquen un sistema d’integració en què el pagès només posa la granja i la mà d’obra. “La gran empresa posa el pinso i el bestiar i remunera el pagès segons el rendiment. És un sistema aparentment senzill d’aplicar, però a l’hora de la veritat no queda clar de quina de les dues bandes és responsabilitat, per exemple, l’acompliment de les normatives ecològiques. Per desacords així s’ha fet una llei d’integracions.”

També cal destacar el nou fenomen comercial de la llet a granel. “De moment, a les comarques de Girona s’han instal·lat dos punts expenedors, a Cassà de la Selva i a Salt, que estan tenint molt d’èxit. Hi ha, però, diversos handicaps: tenim una legislació restrictiva que no permet la comercialització de llet crua com a tal; cal pasteuritzar-la abans. A Holanda i a Itàlia, per exemple, no són tan restrictius.”

De fet, l’excés de normativa impedeix el desenvolupament natural del sector. “A França, segona potència mundial en exportació d’aliments, venen préssecs i melons a les carreteres, i no passa res. No es poden lloar els productes de proximitat i alhora perseguir les paradetes de carretera.”

En aquest sentit, el coordinador d’Unió de Pagesos veu necessari fer pedagogia sobre el consum de fruites i verdures. “Caldria recuperar el consum dels productes en funció de la seva estacionalitat. La pretensió de consumir cireres tot l’any, per exemple, va en contra dels criteris de sostenibilitat.”

Les noves necessitats energètiques i les noves tecnologies estan configurant nous tipus de conreu. “El sector agrari no només pot produir aliments. Hi ha biocombustibles, energia eòlica, camps de panells d’energia solar… Però ara per ara falta una aposta decidida per potenciar-los.”

Sobre l’impacte de la crisi actual en la pagesia, el senyor Caball ens remet al tractament que ha rebut el sector primari a la Unió Europea. “Els teòrics ultraliberals propugnen que els països rics no tenen necessitat de produir aliments perquè poden comprar-ne fora. Per això avui ens trobem que el sector primari europeu, que hauria d’alimentar 500 milions de ciutadans, està desmantellat, i el seu mercat distorsionat.”

Aquests aspectes macroeconòmics són els que desencoratgen els pagesos catalans. “Quan et veus incapacitat per corregir aquest estat de coses, entres en una lluita de preus i et demanes si, de debò, pots viure de fer de pagès.”

La pagesia, com qualsevol altre sector, està patint també la falta de liquiditat dels bancs. “Per a les entitats financeres, els pagesos no som un sector de risc. Saben que no solem a actuar per sobre de les nostres possibilitats i que sempre tenim un patrimoni per respondre. Malgrat això, la dificultat d’aconseguir crèdits s’ha multiplicat per quatre.”

Els pagesos són el sector productiu català més familiaritzat amb la crisi. “Per parlar tècnicament de crisi o de recessió s’exigeixen dos trimestres consecutius previs de producte interior brut negatiu. Doncs bé, els pagesos catalans portem nou trimestres consecutius de producte interior brut agrari negatiu. Per això som els més mentalitzats davant la crisi.”

La Unió de Pagesos, fundada el 1974, “existirà mentre quedi un sol pagès per defensar. Avui, representem més del 60% dels pagesos catalans, com ho van palesar les darreres eleccions sindicals a Cambres Agràries que s’han fet (gener del 2007), i és un orgull poder-ho dir.”