Text del 08/06/09
“Animem els nostres clients a diversificar, canviar i adaptar-se. I avui veiem que els empresaris que han sabut ser previsors no es veuen greument afectats per la crisi”
Una experiència de més de 30 anys al món de l’assessorament d’empreses fan de Julia Roldán i Querol una professional força avesada, la llarga activitat de la qual es basa en un fort sentit ètic, combinat amb la seva inquietud social i una visió perspicaç que arriba fins al fons dels problemes. Aquesta impressió és confirmada pel seu fill, Francisco Adan i Roldán. “Si jo hem dedico a aquesta feina és perquè, des de molt petit, he vist l’entusiasme amb què treballa la meva mare. Ella em va transmetre tot el seu coneixement, però, el que és més important, em va deixar créixer i trobar el meu lloc.”
Julia Roldán recorda que, quan ella va començar, no va tenir un camí gaire fàcil. “M’ha costat molt arribar fins a on sóc ara, perquè va ser molt difícil fer entendre als meus clients que els era imprescindible un bon assessorament. Els empresaris, igual que els corredors que només pensen en la meta, no donen importància a tot allò que no és l’objectiu que tenen al cap, de manera que només busquen a l’assessor quan es veuen en dificultats. Bona part de la meva tasca, per tant, ha consistit en capgirar aquesta mentalitat, i inculcar una manera de pensar que permeti als empresaris comprendre quan han de buscar recolzament.”
A banda d’aquesta tasca pedagògica, a la seva carrera la senyora Roldán s’ha trobat amb canvis importants, com, per citar-ne alguns, la instauració de l’IVA, l’entrada a la Unió Europea o la circulació d’una moneda única. “Aquests tipus de noves realitats requereixen, en primer lloc, estar al dia en les qüestions legals, però encara és més important mostrar als empresaris quina és l’actitud correcte davant de les transformacions. I aquesta tampoc no és una pedagogia senzilla. Hem de tenir en compte que el nostre sistema educatiu està concebut per formar persones capaces de treballar per als altres o per liderar grans empreses, però no tenim cap escola que prepari per ser empresari. Això, a més de fer disminuir les vocacions i estimular que els joves es regeixin per la llei del mínim esforç, ha provocat que ens trobem sense emprenedors amb l’empenta necessària per ser l’ànima d’una empresa, amb amor al risc i idees clares i innovadores. Aleshores, davant aquesta mentalitat, sovint cal recordar que l’empresari, una vegada ha tingut una idea que pot donar un cert servei a la societat, ha de pensar en com fer-la efectiva i que arribi al major nombre de persones. L’home d’empresa no ha de pensar en els diners, sinó en la seva idea i en els serveis que aquesta pot oferir. Si ho fa, els diners arriben.”
Julia Roldán ha fonamentat l’activitat de la seva assessoria en aquests mateixos principis. “El meu somni era donar als petits empresaris la mateixa qualitat en l’assessorament que rebien les grans empreses, i vaig decidir seguir aquesta línia.”
Encara avui, el seu fill, Francisco Adan, segueix la mateixa filosofia. “Per a Roldán y Asociados és una gran satisfacció assessorar clients que ja estaven amb nosaltres fa 20 anys, perquè això significa que ens fan confiança.”
A fi de garantir la qualitat dels seus serveis, a Roldán y Asociados han apostat per limitar les seves prestacions i derivar a assessors externs aquells temes, com el jurídic o laboral, que no dominen plenament. La senyora Roldán assegura que s’han centrat en fer bé allò que saben fer. “Oferim consultoria, assessorament financer, organització interna… Ens centrem, en definitiva, en l’àmbit fiscal. Cal destacar, però, que no acceptem que els nostres clients deixin a les nostres mans només la part fiscal, perquè creiem imprescindible controlar també la comptabilitat.”
En temps de crisi com els actuals, els valors de Roldán y Asociados –servei, confiança i qualitat– són una garantia i, com assenyala el senyor Adan, els clients ho agraeixen. “En contra de la costum d’alguns assessors, que tendeixen a mostrar la part positiva, a mi m’agrada que siguin els números els que parlin. De vegades no és fàcil, però permet detectar els problemes reals d’una empresa –una estructura sobredimensionada, projectes que encara no s’han facturat, una caiguda de vendes…– i ens dóna el marge necessari per actuar.”
A més, aquesta visió realista consciencia els seus clients de la necessitat de l’assessorament periòdic, una pràctica que, al seu torn, com constata Julia Roldán, permet fer les previsions necessàries per tal d’afrontar futures dificultats. “Animem els nostres clients a diversificar, canviar i adaptar-se. I avui observem que els empresaris que han sabut ser previsors no es veuen greument afectats per la crisi.”
La necessitat d’innovació dins el món empresarial és quelcom imprescindible per a Francisco Adan. “El disseny de l’actual Europa ha marcat diferents funcions entre les diferents zones del continent: l’Europa de l’Est serà l’encarregada de la indústria; Alemanya, de la tecnologia, i el sud d’Europa, de l’oci i el turisme. Però no ens hem d’enganyar: hem de ser capaços d’innovar. El problema és que l’empresari viu dia a dia, i li costa mirar més enllà.”
La senyora Roldán amplia el diagnòstic del seu fill: “L’error és confiar que els polítics solucionaran les coses. Hem de proposar nosaltres, sense esperar a veure què ens cau del cel. Per sort, la deslocalització impedeix que els homes i dones d’aquí visquin alineats en cadenes de muntatge, però hem de ser capaços de mirar al futur i de fer noves propostes. Aquest és el nostre repte.”
Per poder estar a l’alçada, hi ha dos punts que permetran que les empreses creixin i innovin: ha de circular el diner i s’ha tirar endavant la reforma empresarial. Julia Roldán i Querol sintetitza el primer punt: “Com qualsevol altre empresa privada, la banca mira el risc, i per això no fa córrer els diners. Però de diners n’hi ha, el que falta és confiança.”
Francisco Adan i Roldán conclou advertint de l’error que suposa ignorar l’empresariat i les seves necessitats. “Sense la perllongada reforma laboral, l’empresari, que és qui arrisca el capital, es veurà incapaç de tirar endavant i haurà de tancar.”
