Text del 15-02-2011
Avui som el que realment som i també allò que semblem; tenir una aparença determinada, doncs, travessa la frontera corporal i ens afecta a escala mental.
La medicina estètica desenvolupa una tasca cabdal, ja que és capaç d’ajudar a recuperar dos aspectes essencials per a l’ésser humà: la il·lusió i l’autoestima.
Com a indústria, hem vetllat per mantenir un compromís ètic i tenir una producció de màxima qualitat, el control de la qual es regeix per rigorosos protocols de seguretat, amb resultats avalats científicament i tècnicament.
En una societat com la nostra, marcada per les idees de benestar i longevitat, patim un greu dèficit pel que fa a la cultura sanitària. En general no actuem pensant que les nostres actituds d’avui contribuiran a què estiguem millor o pitjor en un futur.
Joan Carles Font i Mas és cofundador i actual director general de Mesoestetic, S.L., una empresa creada l’any 1984 que, gràcies a l’esforç invertit durant anys en recerca, ha esdevingut referent en el camp de la cosmètica mèdica del nostre país. “Com a indústria intentem ser un reflex d’allò en què creiem. Ens movem en un mercat complex on conviuen molts productes de diversa procedència, alguns dels quals són absolutament honestos, però d’altres no ho són tant. Per aquesta raó, sempre hem volgut vetllar per mantenir un compromís ètic i tenir una producció de màxima qualitat, el control de la qual es regeix per rigorosos protocols de seguretat, amb resultats avalats científicament i tècnicament. Això ha implicat una inversió important en R+D+I.”
Mesoestetic és l’única companyia farmacèutica catalana que treballa exclusivament per a una especialitat mèdica: la medicina estètica. “Quan vam començar, al nostre país pràcticament no existia cap suport farmacològic per a la medicina estètica, una especialitat llavors també incipient. I, en observar aquella realitat, vam voler crear una indústria farmacèutica que s’allunyés del concepte tradicional.”
L’evolució de Mesoestetic ha fet possible que avui l’empresa estigui present a 68 països d’arreu del món. “Ara compten amb tres divisions: una dedicada a la cosmocèutica i els nutricosmètics, que inclou diferents línies de tractaments i complements dietètics amb ingredients naturals per al consumidor final i els professionals de l’estètica; una altra d’equips mèdics que disposa d’una gamma d’equipaments que incorporen les últimes tecnologies del mercat, i la tercera, farmacèutica de medicaments. Tenim un equip humà molt preparat d’uns 100 treballadors i estem a punt d’inaugurar una nova seu corporativa que agençarà 12.000 m2 i tindrà la capacitat d’acollir una unitat per elaborar medical devices de classe III injectables, uns productes sanitaris d’aplicació intradèrmica d’ús exclusivament mèdic, que són uns innovadors implants biodegradables. També, convençuts de què el futur va lligat als dispositius mèdics, estem treballant en la creació d’una unitat de biotecnologia mèdica.”
Vivim en una societat preocupada per la seva imatge personal. Val a dir que sentir-se bé físicament també comporta un benestar psicoemocional. “Avui som el que realment som i també allò que semblem: el fet de no estar d’acord amb la nostra imatge ens trasbalsa. És evident, doncs, que tenir una aparença determinada travessa la frontera corporal i ens afecta a escala mental. Per aquest motiu, la medicina estètica desenvolupa una tasca insubstituïble, ja que és capaç d’ajudar a recuperar dos aspectes essencials per a l’ésser humà: la il·lusió i l’autoestima.”
La medicina estètica és una pràctica relativament jove que aplica tècniques per a la restauració, el manteniment i la promoció de l’estètica, la salut i el benestar. “Es tracta d’una disciplina que va néixer quan un seguit d’especialitats mèdiques van rebutjar la possibilitat d’entendre o de tractar un tipus de pacient determinat. A més, la incorporació de la dona al mercat laboral va contribuir que comencessin a tenir més cura del seu aspecte físic i aquesta transformació del model tradicional de família fou decisiva per al naixement de la medicina estètica.”
El desig de millorar de l’ésser humà respon a una necessitat d’agradar als altres, però també d’estar satisfets amb nosaltres mateixos. “Recórrer a la medicina estètica és un acte similar al de triar el nostre vestuari diari. Potser a vegades ens vindria de gust anar amb una indumentària més còmode, però ens arreglem perquè considerem que és un acte de respecte, tant cap a nosaltres mateixos com cap al nostre entorn.”
Les persones som animals socials i això defineix els nostres actes i comportaments. “En una societat com la nostra, marcada per les idees de benestar i longevitat, patim, tanmateix, un greu dèficit pel que fa a la cultura sanitària. En general no actuem pensant que les nostres actituds d’avui (alimentació, sedentarisme, tabaquisme…) contribuiran a què estiguem millor o pitjor en un futur. Tenim massa tendència a viure al dia. Potser el que la societat actual necessita són certs estímuls que li aportin un element fonamental que sembla haver perdut: la il·lusió. Malgrat que la majoria de persones ho tenen pràcticament tot, els costa sentir-se satisfetes. Temps enrere disposàvem de molts menys recursos que ara, però teníem la capacitat de trobar aquells moments de felicitat puntual que fan que l’individu se senti complagut amb si mateix i amb la realitat. És justament la medicina estètica, a través del seu concepte general, la que pot acostar-nos novament a aquesta possibilitat. Perquè, a banda de contribuir a què les persones se sentin millor amb si mateixes, és l’única especialitat en què, per visitar al metge, no cal estar malalt. És evident, però, que, com de qualsevol eina que la ciència posa a disposició de l’ésser humà, de la medicina estètica se n’ha de fer un ús racional i no pot arribar a convertir-se en una obsessió, sinó que ha de ser emprada com un mitjà que retarda certs processos biològics beneficiant la longevitat i la qualitat de vida, alhora que ajuda cada individu a sentir-se confortable amb el seu aspecte físic.”
Sovint els mitjans de comunicació ofereixen un reflex extremadament banal d’allò que representa l’estètica. “L’estètica, ben aplicada, és una eina idònia per assolir l’equilibri emocional. Des del moment en què un pacient acudeix a una consulta de medicina estètica la seva opinió també compta, quelcom que no succeeix en el mateix grau a la resta d’especialitats mèdiques. Això significa que, si hi ha un estat de disconformitat o de no acceptació de la nova imatge, el pacient intentarà defensar els seus interessos. D’aquesta situació, que és una situació absolutament corrent quan s’esdevenen intercanvis mercantils, el pacient en pot arribar a fer un ús interessat o fins i tot pervers. Evidentment, pot donar-se el cas d’individus que pateixin una patologia que ha de ser tributària d’una consulta psiquiàtrica, com ara l’anorèxia o la dismòrfia corporal, però, en les situacions d’insatisfacció amb els resultats finals, probablement tinguin molta més influència certes irreals icones del món de la moda que avui dia formen part de la nostra quotidianitat, tot i no correspondre’s de cap manera amb la realitat humana que vivim.”
Si complementem la medicina estètica amb un àmbits de vida saludables i amb la psicologia podem arribar a desenvolupar una bona preventiva, no només per mantenir la bellesa, sinó també per assolir un òptim equilibri físic i mental. “La psicologia és fonamental. Tot individu ha de tenir la capacitat de desenvolupar una estabilitat emocional a través de l’experiència i ha de saber cohabitar amb la seva pròpia realitat. Al cap i a la fi, és imprescindible que aprenguem a gaudir de totes les etapes de la nostra edat cronològica, perquè la medicina pot aportar-nos molts beneficis, però qui ha de saber conèixer-se a si mateix i conviure-hi és el propi individu.”
